Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Felicitat
7/9/2026
A
l llibre ¿Qué quieres ser de mayor?, Pere Estupinyà explica que actualment es diferencia entre la tercera i la quarta edat. La tercera –anomenada gerontolescència– se situa més o menys entre els 60 i els 80 anys i es correspon amb persones que conserven l’autonomia, activitat i participació social. La quarta, a partir dels 85, representa un envelliment avançat, en què les persones tenen més dependència i necessitat de cures. Entre les dues edats, hi ha un període de fragilització –un altre concepte nou que es fa servir molt en gerontologia–, durant el qual les persones conserven l’autonomia, però es recuperen pitjor de factors estressants aguts, com una caiguda o una intervenció quirúrgica.
Què vull ser de gran?, em pregunto en acabar la lectura, tot i estar ja a prop del final de la tercera edat. Jo el que vull és ser feliç. I la veritat és que el meu grau de benestar subjectiu ha augmentat nítidament respecte a períodes anteriors. Comprovo que hi ha estudis que ratifiquen l’increment d’aquesta joia emocional i recordo que, el mes d’abril passat, en una C ontra d’aquest diari, Luis Rojas Marcos (82 anys), professor de psiquiatria a la Universitat de Nova York, deia: “El cervell envelleix... però a favor de la felicitat”. També la psicòloga de la Universitat de Stanford Laura Carstensen, que fa més de trenta anys que es dedica a estudiar l’envelliment, confirma que els estats emocionals positius són més persistents en la gent gran, i al revés.
A la seva teoria de la selectivitat emocional, Carstensen addueix dues raons per les quals es pot explicar aquesta satisfacció més gran i es relacionen amb la percepció que ens queda menys temps. En primer lloc, apunta, seleccionem millor les relacions i les experiències. Vaja, que no perdem el temps segons amb qui o amb què. En segon lloc, els objectius que tenim canvien: els que s’han de complir en un futur llunyà perden pes i augmenten els que tenen un significat emocional ara i aquí.
Això em recorda que un dels meus nets (25 anys) em va preguntar què em quedava per fer a la vida. Li vaig dir que la meva felicitat era haver arribat als 75 amb els meus objectius complerts, que tota la resta ja era de regal: estudiar, escriure, llegir, viatjar… És a dir, continuo tenint plans, però m’he alliberat d’obligacions amb el futur. I, sobretot, m’he envoltat de persones a qui estimo i amb qui sento reciprocitat. I, en particular, dels meus fills i nets, per als quals voldria deixar un llegat de valors. Per a mi això és ser feliç.
Gemma Lienas- Lavanguardia
Artícles relacionats :
7/9/2026
Què vull ser de gran?, em pregunto en acabar la lectura, tot i estar ja a prop del final de la tercera edat. Jo el que vull és ser feliç. I la veritat és que el meu grau de benestar subjectiu ha augmentat nítidament respecte a períodes anteriors. Comprovo que hi ha estudis que ratifiquen l’increment d’aquesta joia emocional i recordo que, el mes d’abril passat, en una C ontra d’aquest diari, Luis Rojas Marcos (82 anys), professor de psiquiatria a la Universitat de Nova York, deia: “El cervell envelleix... però a favor de la felicitat”. També la psicòloga de la Universitat de Stanford Laura Carstensen, que fa més de trenta anys que es dedica a estudiar l’envelliment, confirma que els estats emocionals positius són més persistents en la gent gran, i al revés.
A la seva teoria de la selectivitat emocional, Carstensen addueix dues raons per les quals es pot explicar aquesta satisfacció més gran i es relacionen amb la percepció que ens queda menys temps. En primer lloc, apunta, seleccionem millor les relacions i les experiències. Vaja, que no perdem el temps segons amb qui o amb què. En segon lloc, els objectius que tenim canvien: els que s’han de complir en un futur llunyà perden pes i augmenten els que tenen un significat emocional ara i aquí.
Això em recorda que un dels meus nets (25 anys) em va preguntar què em quedava per fer a la vida. Li vaig dir que la meva felicitat era haver arribat als 75 amb els meus objectius complerts, que tota la resta ja era de regal: estudiar, escriure, llegir, viatjar… És a dir, continuo tenint plans, però m’he alliberat d’obligacions amb el futur. I, sobretot, m’he envoltat de persones a qui estimo i amb qui sento reciprocitat. I, en particular, dels meus fills i nets, per als quals voldria deixar un llegat de valors. Per a mi això és ser feliç.
Gemma Lienas- Lavanguardia
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
