Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Lleida celebra el Sant Miquel de les Lletres
1/10/2026
E
l festival literari de Ponent arriba a la quarta edició a Lleida del 5 al 10 d’octubre amb més de cinquanta activitats: sessions de narració oral, un mercat del llibre amb editors de la comarca del Segrià, i el segon premi Rosa Fabregat en la seva festa de cloenda el dia 10 d’octubre, que reunirà els clubs de lectura de la ciutat.
Hi ha setmanes en què una ciutat canvia de ritme. A Lleida, del 5 al 10 d’octubre, els llibres ocuparan places, escoles, instituts, llibreries i sales d’actes amb la quarta edició de Sant Miquel de les Lletres. Més de cinquanta activitats convertiran la capital de Ponent en un punt de trobada per a escriptors, editors, llibreters, lectors i curiosos, amb una programació que va de la narració oral a la poesia, de la política internacional als reptes del sector editorial.
Després de reunir 12.500 persones l’any passat, el festival vol fer un pas més. No només en nombre d’activitats, sinó també en ambició: que Lleida sigui durant uns dies un lloc on passen coses al voltant dels llibres i, sobretot, que aquesta activitat tingui ressò més enllà de la ciutat.
«Després de tres anys, aquesta quarta edició ha de suposar un salt qualitatiu a nivell nacional», explica la directora del festival, Mertxe París, que reivindica la voluntat d’arribar tant als lleidatans com al conjunt del país. Al darrere hi ha també una idea de descentralització cultural. Per a Antoni Gelonch, president de la Fundació Horitzons 2050, impulsora del festival, es tracta d’acostar la cultura a persones que «no sempre poden anar a Barcelona» i afavorir l’intercanvi entre creadors de diferents territoris. Entre les novetats d’enguany hi ha una proposta que sembla especialment feta per a una ciutat: les Cantonades de poesia. En diferents barris, i amb la complicitat de les associacions de veïns, poetes lleidatans ocuparan espais quotidians per compartir els seus versos. La poesia, diu Gelonch, «sortirà al carrer».
També sortirà dels circuits estrictament literaris a través de les sessions de narració oral, que arribaran a deu escoles, cinc instituts i tres residències de gent gran. I hi haurà un mercat del llibre amb nou parades d’editors de la comarca del Segrià. La literatura, en definitiva, buscarà lectors allà on són.
La programació arrencarà dilluns 5 d’octubre a l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb una pregunta que no admet respostes fàcils: La mort i els llibres, un diàleg sobre la manera com la literatura ha mirat la mort, amb l’escriptora Teresa Ibars. Dimarts, la literatura deixarà pas a la història i la política amb Preparant la República, una conversa entre el periodista Enric Calpena, l’escriptora Antonieta Jarne i l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, moderada per la directora del Segre, Anna Sàez.
El món contemporani serà el protagonista dimecres a la Sala Alfred Perenya amb Cap a on va el món?. Dijous, Carlota Gurt i Núria Cadenes parlaran de la relació entre allò íntim i allò col·lectiu a Del microcosmos al macrocosmos de la literatura, en una conversa moderada per la periodista i antropòloga Joana Soto.
I si els llibres tenen passat i present, també tenen un futur per imaginar. Divendres, la taula rodona Què són les editorials i les llibreries independents? moderada per Joan Roure de la llibreria La irreductible, reunirà Marta Farré, de la llibreria La Singratalla de Tremp; Maria Sempere, de l’editorial Les Hores, i Matilde Martínez, de Godall Edicions. Les converses d’aquesta edició, a més, quedaran enregistrades i es podran recuperar posteriorment al web de la Fundació Horitzons 2050.
El dissabte 10 concentrarà bona part de l’activitat. Al matí, l’Aula Magna de l’IEI acollirà en directe El Suplement de Catalunya Ràdio. A la tarda, els clubs de lectura de la ciutat es trobaran en la festa de cloenda, que inclourà el lliurament de la segona edició dels Premis Rosa Fabregat.
I, quan arribi el vespre, els versos de Maria-Mercè Marçal prendran el Cafè del Teatre amb L’Arbre de l’Alliberament. El compositor David Pradas ha musicat els poemes de Marçal, que seran recitats per Nú Miret i cantats per la soprano Maria Altadill. Una setmana després, els llibres tornaran a les prestatgeries. Però durant sis dies Lleida haurà intentat una cosa més difícil que omplir una agenda d’activitats: fer de la literatura una part de la vida de la ciutat.
Joana Aballí Pascual-NUVOL
Artícles relacionats :
1/10/2026
Hi ha setmanes en què una ciutat canvia de ritme. A Lleida, del 5 al 10 d’octubre, els llibres ocuparan places, escoles, instituts, llibreries i sales d’actes amb la quarta edició de Sant Miquel de les Lletres. Més de cinquanta activitats convertiran la capital de Ponent en un punt de trobada per a escriptors, editors, llibreters, lectors i curiosos, amb una programació que va de la narració oral a la poesia, de la política internacional als reptes del sector editorial.
Després de reunir 12.500 persones l’any passat, el festival vol fer un pas més. No només en nombre d’activitats, sinó també en ambició: que Lleida sigui durant uns dies un lloc on passen coses al voltant dels llibres i, sobretot, que aquesta activitat tingui ressò més enllà de la ciutat.
«Després de tres anys, aquesta quarta edició ha de suposar un salt qualitatiu a nivell nacional», explica la directora del festival, Mertxe París, que reivindica la voluntat d’arribar tant als lleidatans com al conjunt del país. Al darrere hi ha també una idea de descentralització cultural. Per a Antoni Gelonch, president de la Fundació Horitzons 2050, impulsora del festival, es tracta d’acostar la cultura a persones que «no sempre poden anar a Barcelona» i afavorir l’intercanvi entre creadors de diferents territoris. Entre les novetats d’enguany hi ha una proposta que sembla especialment feta per a una ciutat: les Cantonades de poesia. En diferents barris, i amb la complicitat de les associacions de veïns, poetes lleidatans ocuparan espais quotidians per compartir els seus versos. La poesia, diu Gelonch, «sortirà al carrer».
També sortirà dels circuits estrictament literaris a través de les sessions de narració oral, que arribaran a deu escoles, cinc instituts i tres residències de gent gran. I hi haurà un mercat del llibre amb nou parades d’editors de la comarca del Segrià. La literatura, en definitiva, buscarà lectors allà on són.
La programació arrencarà dilluns 5 d’octubre a l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb una pregunta que no admet respostes fàcils: La mort i els llibres, un diàleg sobre la manera com la literatura ha mirat la mort, amb l’escriptora Teresa Ibars. Dimarts, la literatura deixarà pas a la història i la política amb Preparant la República, una conversa entre el periodista Enric Calpena, l’escriptora Antonieta Jarne i l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, moderada per la directora del Segre, Anna Sàez.
El món contemporani serà el protagonista dimecres a la Sala Alfred Perenya amb Cap a on va el món?. Dijous, Carlota Gurt i Núria Cadenes parlaran de la relació entre allò íntim i allò col·lectiu a Del microcosmos al macrocosmos de la literatura, en una conversa moderada per la periodista i antropòloga Joana Soto.
I si els llibres tenen passat i present, també tenen un futur per imaginar. Divendres, la taula rodona Què són les editorials i les llibreries independents? moderada per Joan Roure de la llibreria La irreductible, reunirà Marta Farré, de la llibreria La Singratalla de Tremp; Maria Sempere, de l’editorial Les Hores, i Matilde Martínez, de Godall Edicions. Les converses d’aquesta edició, a més, quedaran enregistrades i es podran recuperar posteriorment al web de la Fundació Horitzons 2050.
El dissabte 10 concentrarà bona part de l’activitat. Al matí, l’Aula Magna de l’IEI acollirà en directe El Suplement de Catalunya Ràdio. A la tarda, els clubs de lectura de la ciutat es trobaran en la festa de cloenda, que inclourà el lliurament de la segona edició dels Premis Rosa Fabregat.
I, quan arribi el vespre, els versos de Maria-Mercè Marçal prendran el Cafè del Teatre amb L’Arbre de l’Alliberament. El compositor David Pradas ha musicat els poemes de Marçal, que seran recitats per Nú Miret i cantats per la soprano Maria Altadill. Una setmana després, els llibres tornaran a les prestatgeries. Però durant sis dies Lleida haurà intentat una cosa més difícil que omplir una agenda d’activitats: fer de la literatura una part de la vida de la ciutat.
Joana Aballí Pascual-NUVOL
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
