Algunes AFA, associacions de famílies, han anat adquirint més protagonisme als centres fins a manar més que els claustres. Per posar un exemple, fa poc, una diputada del Parlament de Catalunya em va explicar que era contrària a la compra de llibres perquè li semblaven tots ben dolents i que aquest era el criteri de determinades AFA. Decidir quins títols tenen qualitat, i quins no, correspondria als docents, no a les famílies.

El professorat també ha anat cedint auto­ritat davant de nens i joves, educats a casa per no ser contrariats ni frustrats. Alumnes als quals es fa difícil refutar-los les idees, ja que s’han acostumat a considerar les seves més valuoses que les de qui té autoritat en la matèria. No obstant això, seria trampós eximir el professorat, que també té alguna responsabilitat en el descens de la comprensió lectora a l’informe PISA.

Quan aplaudeix la socialització de les novel·les o quan prepara materials afusellant-los de llibres de text n’obvien l’autoria. Cal considerar que, darrere del llibre, hi ha un autor, que té uns drets sobre la seva obra i que s’hi guanya la vida. Si el professorat no posa en relleu l’autoria, mai no podrà exigir als alumnes que no presentin textos aliens com a propis. Si no posa en relleu que el llibre és un tresor, no podrà encomanar les ganes de llegir.

Quan en una aula de primària de 5è o 6è només hi ha un exemplar d’un llibre, que llegeix el mestre mentre l’alumnat escolta, es diu que es fomenta la lectura. Tot i ­això, paral·lelament s’ha d’impulsar amb valentia la lectura individual; si no, serà complicat que es converteixin en lectors. Llegir és una competència que exigeix més esforç que escoltar.

Quan a l’ESO es demana a tots els alumnes la lectura d’una mateixa novel·la, no es té en compte que els gustos poden ser molt dispars i que s’hauria d’oferir un ventall de gèneres –realista, de fantasia, de misteri…– que permetés a cadascun triar segons els seus interessos. És clar que l’administració podria facilitar-ho estalviant-los la ingent multitud de tasques burocràtiques.

Millorar la comprensió lectora passa per la implicació del professorat, però nece­ssita la col·laboració de la resta de la tribu.