Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Fijo mi mirada en las paredes azules
Amalia Sanchís 10/2014
Fijo mi mirada en las paredes azules (títol tret del poema 'Melancolía' de Bukowski) és el sisè llibre d'Amalia Sanchís, que també és l'editora d'aquest segell i de In-Verso ediciones de poesía. En aquest llibre, l'autora ens ofereix una poesia a la qual no ens té acostumats, són poemes molt curts i d'una gran intensitat, encara que si tenim en compte que Amalia és un poeta multidisciplinari i polièdrica, no ens ha de sorprendre trobar entre la seva obra un poemari com aquest, o el que ens va oferir fa alguns anys: Basura poética, publicat dins de borses d'escombraries i He convidat el silenci a passar la tarda amb mi on combina la poesia discursiva amb la visual. Perquè a més de presentar-nos les seves facetes com a escriptora, Amalia és una autora bilingüe que escriu tant en una llengua com en una altra, encertadament en ambdues, i sense prevaler una per sobre de l'altra. Fijo mi mirada en las paredes azules és, com hem dit, d'una gran intensitat, on parla del dolor i dels records, sense caure en la nostàlgia ni en intenses emocions, cosa que la poeta sempre ha evitat.
Amalia Sanchís 10/2014
Fijo mi mirada en las paredes azules (títol tret del poema 'Melancolía' de Bukowski) és el sisè llibre d'Amalia Sanchís, que també és l'editora d'aquest segell i de In-Verso ediciones de poesía. En aquest llibre, l'autora ens ofereix una poesia a la qual no ens té acostumats, són poemes molt curts i d'una gran intensitat, encara que si tenim en compte que Amalia és un poeta multidisciplinari i polièdrica, no ens ha de sorprendre trobar entre la seva obra un poemari com aquest, o el que ens va oferir fa alguns anys: Basura poética, publicat dins de borses d'escombraries i He convidat el silenci a passar la tarda amb mi on combina la poesia discursiva amb la visual. Perquè a més de presentar-nos les seves facetes com a escriptora, Amalia és una autora bilingüe que escriu tant en una llengua com en una altra, encertadament en ambdues, i sense prevaler una per sobre de l'altra. Fijo mi mirada en las paredes azules és, com hem dit, d'una gran intensitat, on parla del dolor i dels records, sense caure en la nostàlgia ni en intenses emocions, cosa que la poeta sempre ha evitat.
Tornar a publicacions dels socis
