Dijous, 26 de novembre de 2020



Castellano  


Barcelona explota la seva geografia literària
24/3/2013



(Foto: HM)
 

La Barcelona literària i la ciutat com a escenari novel·lat han centrat bona part dels col·loquis d’avui diumenge al Saló del Llibre de París. El programa presentava diferents sessions que han girat entorn la ciutat i la seva presència a la literatura. La més destacada ha estat la celebrada a l’auditori oficial del saló i que ha tingut Eduardo Mendoza, Albert Sánchez Piñol i Mathias Énard com a participants. En les sessions d’avui també ha participat Carme Riera, recentment reconeguda amb el premi José Luis Giménez – Frontín que concedeix l’ACEC.

Sota el títol de “Les metamorfosis de Barcelona”, Mendoza, Sánchez Piñol i Énard han recorregut diferents capítols de la història i l’evolució de la ciutat i de quina manera apareixen reflectits en les seves obres. Mendoza –a qui l’Institut Ramon Llull i l’organització han agafat prestat el títol La ciudad de los prodigios per a reunir la presència barcelonina al certamen– ha assenyalat que “la ciutat ha canviat a les meves novel·les sense que jo en sigui conscient”. “Els carrers, els personatges i els hàbits que s’han transformat en els darrers anys es reflecteixen en les novel·les”.

Precisament, Sánchez Piñol ha apuntat que una de les causes que el va dur a escriure Victus va ser La ciudad de los prodigios: “quan vaig llegir l’episodi del segle XIX en què els barcelonins assaltaven la Ciutadella en cada revolta em va impactar molt”. Sánchez Piñol ha qualificat la derrota del 1714 com “una tragèdia universal, no únicament local”. Per la seva part, Mathias Énard ha subratllat que novel·les com La ciudad de los prodigios i Victus “canvien la manera de veure la ciutat on vius” i ha afegit que “Barcelona disposa d’una sòlida geografia literària que ofereix moltes possibilitats”. Els tres novel·listes, que han escrit obres en diferents idiomes, han coincidit a afirmar que “és la llengua qui t’escull a tu i no a l’inrevés”.

Precisament, la geografia literària de Barcelona ha estat l’itinerari del col·loqui “La Barcelona literària de Manuel Vázquez Montalbán”, que ha reunit Alicia Giménez Barltett, Dominique Bourgois i Georges Tyras. El col·loqui ha donat la mà a Carvalho i Petra Delicado i ha permés viatjar per la Barcelona dels setanta i vuitanta per aproximar-se als escenaris i els ambients de les novel·les de Montalbán.

I Barcelona també ha estat la protagonista en els diàlegs poètics amb Buenos Aires i històrico-literaris amb París i Bucarest. En el primer cas, Miquel de Palol ha conversat amb Jonio González i ha defensat el castellà de Catalunya com una variant més de la llengua castellana davant les crítiques que en ocasions se senten des de Madrid, que el consideren com un error. “Poetes com Gil de Biedma, Barral o Goytisolo van conrear aquest castellà a través del qual van contribuir a modernitzar l’expressió poètica espanyola”.

Carme Riera ha tingut avui doble presència. A més de participar, junt amb Gabriela Adamesteanu en el diàleg entre Barcelona, París i Bucarest, ha estat una de les tres integrants del col·loqui “L’art de recitar”, amb Jaume Cabré i Mathias Énard. Els tres autors han mantingut una interessant conversa sobre la força dels personatges i com condicionen el desenvolupament de les seves obres. Mentre que l’autor de Jo confesso s’ha erigit com a dominador dels seus personatges (“en l’últim cas, jo decideixo sobre ells”), l’escriptora mallorquina  s’ha mostrat condicionada per ells (“he arribat a tenir lluites molt violentes amb personatges meus amb molta força”) i ha exposat el cas d’un personatge que volia treure’l ràpid de circulació i finalment es va veure obligada a dedicar-li dos capítols. 



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2