Dijous, 13 d'agost de 2020



Castellano  


Un apassionant viatge a la Grècia clàssica cerca els vincles entre poesia i filosofia
4/12/2013



(Foto: Carme Esteve i Pla)
 

La segona i darrera sessió de les dotzenes Jornades Poètiques de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) va efectuar un apassionant viatge per la Grècia d’Homer, Plató, Parmènides i els presocràtics de la mà de dos brillants experts: Julia Alonso i Mariano Arias, que van traçar els camins dels orígens de la poesia en la filosofia i viceversa. L’Aula Josep Maria de Sagarra es va omplir fins el darrer racó d’un públic delerós d’assistir a les dues classes magistrals i al posterior recital de poesia de dues veus de sòlida trajectòria de la poesia en llengua castellana (Juan Antonio Masoliver i Olvido García Valdés) i dues veus emergents de notable pes a la poesia catalana (Josep Pedrals i Laia Noguera).

Mariano Arias, especialista en els clàssics i en Jean-Paul Sartre va obrir la sessió –presentada per Sònia Hernández– i va recórrer el camí que va d’Homer a Plató, 300 anys en els quals es va forjant la llengua grega: “la llengua progressa gràcies als poetes lírics, que introdueixen noves connotacions al lèxic que faciliten l’expressió escrita dels versos”. 

En aquest viatge pel naixement de la filosofia a partir de la construcció de les paraules, Arias va subratllar l’aportació crucial que els presocràtics van fer a l’estructura gramatical: “amb l’aparició de l’article determinatiu, el pronom personal i el verb ‘ésser’ es creen els elements sintagmàtics que permeten construir una filosofia. El discurs neix d’aquestes formacions gramaticals”. Arias va apuntar que “qualsevol etapa anterior és poesia; a partir d’ara, és discurs, és prosa”. Amb aquesta aportació crucial que van realitzar els sofistes, “emergeix la retòrica i la discussió filosòfica” i serà Plató, com va subratllar Mariano Arias, “qui recollirà aquesta tradició anterior”.

Per la seva part, Julia Alonso va traslladar-se fins a Parmènides, 505 anys abans de Crist, per a explicar “el viatge als llocs del saber”. En la seva exposició, Alonso –que és experta també en Fernando Pessoa– va destacar que “analitzar els textos antics és com un poema hermètic ple de símbols” i va traçar les fronteres “entre la filosofia, que és la via del coneixement, i la poesia, que ens condueix a un món interior”.

Alonso va entrar al poema de Proemi, de Parmènides, on el poeta va en un carro “que ens condueix per camins d’esplendor i de llum portat per les filles del sol i on acaba descendint a l’inframón”. “Parmènides ens recomana evitar passar al ‘no ser’”, va apuntar la ponent, que va recórrer també a Apol·lo i els sanadors i va acabar al neopaganisme portuguès.

Acabades les dues interessants conferències, va ser el torn dels poetes, que van recitar els seus versos, en alguns casos inèdits, amb diferents referències o vincles amb la filosofia. Olvido García Valdés, Juan Antonio Masoliver, Laia Noguera i Josep Pedrals van constituir un excel·lent punt i final a unes jornades que van fer petita l’Aula Josep Maria de Sagarra de l’Ateneu. 



Galería fotogràfica
   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2