Divendres, 29 de març de 2024



Castellano  


Ramón Andrés, Lluís Izquierdo, Estel Solé i Rodolfo Häsler, a la primera sessió de les Jornades Poètiques 2013
30/12/2013



(Foto: Carme Esteve i Pla)
 
El passat 2 de desembre, en el marc de les Jornades Poètiques d’enguany, vam tenir el plaer d’escoltar en la seva pròpia veu, els versos de quatre destacats poetes de l’àmbit de la lírica en castellà i català. En primer lloc va recitar Lluís Izquierdo, poeta, assagista i antòleg, a qui la seva passió per la literatura urbana l’ha convertit en un estudiós d’importants escriptors contemporanis. Ha escrit  assaigs sobre diversos poetes de la Barcelona dels anys cinquanta, com ara Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater o José Agustín Goytisolo. De fet, en la seva obra hi ha referències constants als autors de l'Escola de Barcelona, sense oblidar clàssics com Kafka, Canetti o Borges. Catedràtic de Literatura Espanyola i doctor en Filosofia, ha estat professor en la Universitat de Barcelona, i professor convidat en diverses universitats nord-americanes, on ha realitzat treballs sociològics per al Center for European Studies, de la Harvard University. La seva primera publicació poètica, Supervivencias, data de 1970. Darrere seu han vingut títols com El ausente (1979), Calendario del nómada (1983), Señales de nieve (1995), Sesión contínua (1998), No hay que volver (2003), Travesías del ausente (2006), i la més recent, La piel de los días (2013).

Cae una lluvia mansa, voz furtiva...
Cae una lluvia mansa, voz furtiva
que imprime surcos lentos en la noche.
Y va a su ritmo desgranando notas
de malo y de buen humor
en una página de Laye (un viejo número
picado de amarillos invasores).
Y escribe sosegado, sonreído,
recuperado bajo la cortina.
No es éste el tiempo disyuntivo
sino la sucesión tan sólo en los rumores,
el recuerdo
de Marx y de Mounier y de Bernanos
refractando una prosa en la neblina
del ayer en su incógnita revuelto.
Escribe solo, está solo. No imagina
que si en la selva oscura las palabras...

Mas por de pronto, ajeno a todo cálculo,
divaga acerca de lo más lejano
y al abrigo
de los que guían protectoramente.
Hablarles nada más intentaría
del reposo sin plazo, de la pausa,
de la rueda antilógica del ocio
que esta noche con lluvia sedimenta:
memorias frescas y humedad reciente,
frentes de niño contra los cristales,
polvo barrido por el agua a dios,
pisadas presurosas hasta un porche,
paraguas que se pliegan.
Buenas noches.


En segon lloc, va recitar la poeta, actriu i dramaturga Estel Solé (Molins de Rei, 1987).
La seva faceta artística l’ha portada a recitar en companyia del músic Pedro Guerra o dels poetes Benjamín Prado i Luis García Montero. Com a actriu ha actuat en films, obres de teatre i sèries de televisió, com «La Riera» de TV3. Ha estrenat algunes peces teatrals en forma de workshops i el passat 7 de novembre va estrenar la seva primera obra de teatre com a autora: Animals de companyia, dirigida per Marilia Samper. Ha col·laborat en programes de ràdio a la Cadena Ser i a Catalunya Ràdio, i com a redactora en les revistes Lamono Magazine i el setmanari El Triangle. En el camp de la poesia, ha publicat Dones que somiaven ser altres dones (Premi Amadeu Oller 2011 per a poetes inèdits) i Si uneixes tots els punts (2013). 

La fi del món

Potser la fi del món
no era mentida.
 
Entren i surten d’oficines,
es fan tranquils el nus de la corbata
i s’afarten en restaurants
com porcs mal alimentats.
Destil·len en el whisky
la dignitat i l’empatia
i, de l’amenaça i la por,
n’han fet monedes de canvi.
 
La percep tothom menys ells,
aquesta pudor de ranci i de podrit.
 
Caminar i respirar
no vol dir viure. 
 
He vist morts dirigir bancs
i zombies presidir governs.


A continuació va llegir els seus versos, Rodolfo Häsler (Santiago de Cuba, 1958). Traductor de relats breus de Kafka i la poesia completa de Novalis, ha estat codirector de la revista Poesía 080 de Barcelona. Ha editat entre d’altres, Poemas de arena (1982), Tratado de licantropía (1988), Elleife (Premi Aula de Poesia de Barcelona, 1992), De la belleza del puro pensamiento (beca Oscar B. Cintas Foundation de Nova York, 1993), Poemas de la rue de Zurich (2002), Paisaje, tiempo azul (2001), Mariposa y caballo (2002), Cabeza de ébano (2007), o Diario de la urraca (2013). Algunes de les seves creacions també s’han inclòs a Anthologie de la poésie cubaine du XXè. siècle, Nueva poesía latinoamericanaAntología de la poesía cubanaPoemas cubanos del siglo XXLos poemas de la poesía i Por vivir aquíPoetas catalanes en castellano. 1980-2003. 

Tetuán 

Dan ganas de llorar mientras la luz, tan limpia,
Se demora en caer sobre los cubos azules de la medina,
La luz es leche en el instante mortecino del crepúsculo
En su insistencia por una huída lenta.
Dejo de caminar mientras la actividad remite
Y los faroles de las esquinas dan irrealidad a la fruta,
Plátano o kiwi en un vaso, si dios quiere agua de azahar.
No hay límite entre las tinieblas y el ardor del día,
Las especias de los puestos callejeros confunden los montones
Que acaban en la cocina del restaurante de Abdulaziz
Donde adoban el pescado para freír, los calamares a la romana
Como aros amarillos en la lenta cocción de la tarde.
La gente aparece por todos los rincones, algunos van del brazo,
Tuercen por callejones laterales, suben escalones,
Se pierden a medida que el blanco se desvanece, el azulete,
El ocre, el manganeso más crudo, habitáculos donde la vida,
Desde un instante suspendido, levanta su guadaña
Sobre el olor espumoso de la menta.


Per cloure la primera jornada de Poesia i Filosofia, va recitar l’escriptor, assagista i estudiós de la música Ramón Andrés (Pamplona, 1955). Andrés és l’autor de diversos escrits combinant temes musicals i literaris. Durant la seva activitat com a cantant, entre 1974 i 1983, va cultivar el repertori medieval i renaixentista. Després d’haver creat el primer departament de música antiga de Barcelona i de ser lector a l’Istituto Universitario Orientale di Napoli, a principis de la dècada dels noranta es va tornar a centrar en l’escriptura i el món editorial. En aquest terreny, va ser un dels membres fundadors d’Archipiélago, revista de crítica cultural. Paral·lelament, ha col·laborat amb les revistes Goldberg (de la qual en va ser coordinador entre 2004 i 2007), HumanitasÍnsulaNexusPasajesScherzo Sonograma, a més de publicar en diaris com El PaísLa VanguardiaEl Periódico i El Mundo. En poesia, ha publicat Imagen de mudanza (1987), La línea de las cosas (1994) i La Amplitud del límite (2000).

Eso es el hombre todo

Cada giro del mundo es un olvido,
una piedra arrojada hasta alcanzarnos.
No talaré ni un árbol para el fuego,
la plenitud del tordo me guarece,
los deltas escarchados por las grullas,
su vuelo de alfiler fijando estepas,
con estrellas que caen del pasado
porque ya no hacen pie en el universo.
Vendrá de otro poema el mediodía,
el reguero de sangre contra el muro
de alguna res caliente de abundancia,
la osamenta de casas que se curten
sobre el cuero tendido en los umbrales.
Cada giro del mundo es un olvido,
conozco la inquietud del ruiseñor
mejor que las ventanas de mi alcoba,
y aunque vivo en suburbios de humo fósil,
lejano del que afirma y tiene patria,
nadie sabe que cubre mi ciudad,
al tacto de la tarde, un papel biblia
donde no hay profecías ni expulsados.


   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2