Divendres, 5 de juny de 2020



Castellano  


Antonio López Lamadrid, in memoriam
24/9/2009


La mort de l’editor Antonio López Lamadrid esdevinguda dilluns, 21 de setembre, no es pot dir que fos inesperada. Desgraciadament per a tots els que el coneixien, els mateixos que l’admiraven pel seu senyoriu i la seva calidesa humana, la mort el venia rondant els últims temps, tot i la força amb què la va combatre. Però la va combatre com era ell, és a dir que quan va veure que la partida estava perduda, va acceptar el fet amb l’elegància de qui està acostumat a espavilar-se en múltiples, fins i tot difícils, situacions.

Davant les males notícies que li va donar el seu oncòleg el juny, l’editor li va comentar que, en tot cas, fessin tot el possible perquè no morís ell abans que la seva mare “perquè s’enduria un disgust”. I, efectivament, així va passar, per pura justícia (no crec que l’oncòleg tingués res a veure), que Marta Satrústegui va morir un mes després de la conversa, als cent anys, i poc abans que el seu fill. La segona cosa que li va dir a l’oncòleg és que no li agradaria morir-se a l’agost “perquè fastiguejaria l’estiu als seus amics”. I això, fastiguejar els altres, Antonio López Lamadrid no sabia fer-ho.

Són gestos que es van comentar públicament al seu funeral, perquè de vegades els detalls assoleixen una envergadura colossal. Són l’expressió de la força tant com de la feblesa d’una persona. En el seu cas revelen com en va ser de coherent l’actitud de López Lamadrid, fins al final, amb els patrons de conducta que ell s’havia senyalat per a ell mateix. Qui va ser el principal impulsor de l’important premi Comillas de Biografies, Autobiografies i Memòries, concedit per Tusquets Editors a partir de 1988, que va donar a conèixer textos essencials del memorialisme hispànic contemporani (Carlos Barral, Jorge Edwards, Carlos Castilla del Pino, Adolfo Marsillach, Jaime de Armiñán i tants autors més sense les biografies dels quals la nostra memòria recent seria infinitament més feble) va voler sortir d’escena amb discreció, sense molestar ningú. Se sentia satisfet amb la vida que havia portat, bona part d’ella al costat de Beatriz de Moura. Tots dos havien aconseguit superar una important sotragada a finals dels anys setanta i fer de Tusquets Editores una empresa admirable, de projecció internacional i, sobretot, una empresa humana. Que Antonio López Lamadrid, descendent directe del primer marquès de Comillas, no tingués la Creu de Sant Jordi, disponible per a tants pelacanyes, només diu sobre la comunitat en què va viure. No sempre la comunitat està a l’alçada de l’individu.


Anna Caballé
Secretària General de l'ACEC

   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2