Dimecres, 12 d'agost de 2020



Castellano  


Victoria Cirlot, Ferran Garcia Oliver i Stefano Cingolani tanquen les II Jornades de l’Excel·lència Literària
11/3/2010



Victoria Cirlot, Ferran García Oliver i Stefano Cingolani (Foto:Carme Esteve)
 
La sessió de dimarts 10 de març, a la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès, va tancar les II Jornades de l’Excel·lència Literària, organitzades per l’ACEC amb la col·laboració de la fundació Lluís Carulla. Les ponències de Victoria Cirlot, Ferran Garcia Oliver i Stefano Cingolani van mantenir l’alt nivell d’aquest certamen dedicat a l’Edat Mitjana. Les intervencions van estar seguides del concert La cançó amatòria de l’Edat Mitjana al Renaixement, a càrrec de Marta Rodrigo i Andreas Martin.

Victoria Cirlot va exposar la modernitat de la mística medieval a través dels textos de dones escriptores dels segles XII i XIII. “Tot i que aquests textos de mística procedeixen d’una època tan llunyana com l’Edat Mitjana, contenen trets d’una gran modernitat”, assegurava Cirlot. I entre aquests trets, va ressaltar “l’aparició de la primera persona” i “el relat autobiogràfic de les místiques, on explicaven les seves pròpies experiències”. En el discurs també va destacar el fet que es tractés de dones que escriuen, “que resulta insòlit a l’Edat Mitjana, sobretot als segles XII i XII, l’època de màxim esplendor d’aquesta mística medieval”.

El món d’Ausiàs March va centrar la intervenció de Ferran Garcia Oliver, partint de dos punts concrets: l’ideal de l’autor i la relació de la seva obra amb la seva biografia. En parlar d’ideals, Garcia Oliver va constatar la dependència de March a la seva condició de cavaller, “un cavaller modest”, i va contraposar el seu pensament estètic al del rei Alfons el Magnànim. Pel que fa a la biografia, el ponent, a través dels versos d’Ausiàs March, va insistir en la relació entre la seva vida i la seva obra. “La seva biografia és una biografia de fracassos”, va dir Garcia Oliver, que va concloure amb la idea que “les pistes que ens han deixat els documents i els seus versos fan més entenedora la poesia tan complexa i tan poc amable d’un home que té una mirada negativa sobre el món que li ha tocat viure”.

L’última conferència, la d’Stefano Cingolani, va girar entorn la figura i l’obra de Bernat Metge, sobretot en Lo somni. Cingolani va explicar com “Metge busca l’excel·lència cercant models literaris de pensament totalment diferents als que hi havia llavors aquí”. Entre els autors de referència hi ha Petrarca, Ciceró, Boccaccio i Dante, escriptors que “li donaran el nord en la seva recerca de l’excel·lència”. Però en l’exposició de Cingolani no hi va faltar la crítica, ja que va reivindicar la figura de Bernat Metge, a qui “ningú no va fer cas durant mig mil·lenni” i a qui “tinc els meus dubtes que avui dia es llegeixi i es tingui en compte”.  







Galería fotogràfica
   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2