Dissabte, 8 d'agost de 2020



Castellano  


Patent de cors per als pirates
22/12/2010


El rebuig parlamentari de l’anomenada Llei Sinde, que inclou una normativa contra les descàrregues pirates a la xarxa, constitueix un greu retrocés en la lluita contra la pirateria. L’actitud mesquina de l’oposició ha donat lloc a un dels episodis més irresponsables de la vida democràtica espanyola.

La indústria cultural constitueix un dels pilars bàsics de l’economia. La producció musical, cinematogràfica i literària representen un alt percentatge del PIB i la pirateria a escala mundial posa en perill la seva existència i, conseqüentment, la forma de vida dels creadors i artistes.

En nom d’una suposada llibertat d’accés als continguts, s’ha estès la creença entre els internautes que el producte cultural ha de ser gratuït, perquè té dret a la cultura, al coneixement, etc. No obstant, aquest col·lectiu virtual no reclama la gratuïtat als altres agents de l’accés i paguen sense protestar peatges abusius als qui controlen les autopistes de la informació. En aquesta actitud equivocada, obliden que els creadors de continguts estan emparats per la llei de propietat intel·lectual que regula els drets morals i patrimonials de l’autor sobre la seva creació. Això significa que els creadors, com a propietaris d’un bé, si no cedeixen expressament els seus drets ningú els hi pot treure en nom de cap tipus de llibertat ni dret. A ningú se li acudeix reclamar el treball gratuït en oficines, fàbriques, hospitals o botigues argumentant el bé comú i, encara menys, la gratuïtat de l’habitatge o dels serveis de transport, d’aigua potable, etc. I no se’ls acudeix res d’això perquè vivim en una societat liberal que ha adoptat el capitalisme com un sistema econòmic i la democràcia parlamentària com un sistema democràtic.

Aquest senzill raonament, no obstant, escapa precisament als qui haurien de tenir-lo sempre present, com són els representants polítics encarregats de legislar amb equanimitat. El rebuig de la llei d’economia sostenible, anomenada Llei Sinde, ha estat un exemple de covardia i mesquinesa de l’oposició política espanyola. Covardia perquè ha cedit al xantatge dels “internautes”, –qui són?, on són?, qui els mou?–, i mesquinesa perquè pensen en els vots que poden guanyar votant a favor d’una llei suposadament impopular, abans que en defensar els legítims d’un col·lectiu que, independentment de ser el suport bàsic i principal de la indústria cultural, contribueix al creixement espiritual i a la felicitat de la societat. El que ha fet l’oposició, encapçalada pel PP, és donar-li patent de cors als pirates.

Antonio Tello
Bloc Cuaderno de Notas de A. T.



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2