Dimecres, 3 de juny de 2020



Castellano  


Àngels Cardona, ‘Una dona amb amor’
10/2/2011



Àngels Cardona (Foto:Carme Esteve)
 
Àngels Cardona, “una dona amb amor”, així es defineix ella mateixa en una entrevista del 17 de desembre del 2009, per a MEMORO (el banc de la memòria). “M’agradaria que em recordessin pels llibres, per la càtedra i per l’amor que he donat a tothom”.

Àngels Cardona, escriptora i mare, per a qui els seus fills i els llibres ho eren tot. La recordo els útlims anys, ja a la residència, treballant sobre un faristol. Em deia: “Mira a veure què et sembla…, he començat un llibre nou”. Llegíem poesia i comentàvem les coses, sempre sincera, autèntica, jovial, intensament viva. “Aquest jorn tranquil de primavera / em fa por. Res no trenca el silenci de la tarda / i jo escric lentament, amb lletra clara, / tot el que em dicta l’àngel del moment./ M’ha trobat quatre coses perdudes aquest àngel / tan quiet, i ara em vigila i llegeix rera meu / els versos que desfilen, prudents, sobre el paper” (L’any transfigurat, Columna, 1997), podria ser ben bé aquella tarda…

Traductora, poeta, autora de llibres de text per a l’ensenyament; en poesia, prop d’una trentena de llibres publicats, viatgera incansable com demostra al seu llibre Una semana en Passau (Seuba Ediciones, 1993). Va ser en aquella època quan la vaig conèixer, era presidenta de l’Acadèmia Iberoamericana de Poesia, recordo que vaig llegir un poema i li vaig comentar la vergonya que em causava parlar en públic i ella em va dir “no importa, això s’aprèn”; així era l’Àngels.

Va sobreviure la mort de les seves dues filles. A Segundo libro del Alba (1994, edic. Torremozas), dedicat a Griselda, escriu: “Presencia, sólo la tuya./Eternidad la de todo/ lo que amaste acá en la vida./ Presencia, la de mis manos/ acunándote allá arriba./ Eternidad de las horas/ tantas veces detenidas. / Presencia, no mi presencia / que serpentea en su huída / Eternidad de tu risa, / de las risas, de mi risa. / Presencia, sólo la tuya, / eternidad de la brisa” (poema  Presencia). Tant era l’amor, que es fonia en la presència de Griselda.

El poemari Esgarrinxades (edic. PPU,  2005) tenia un significat especial per a ella, el va dedicar sencer a la memòria del seu marit. Del poema Sortirem a la fosca, “Ja hi hem entrat, tots dos; / ja n’hem sortit, de la mà, / i tornem a ballar junts, / - ¡i tant! Tots els balls que la vida / ens ha ensenyat!… “¡No t’allunyis de mi, què fem tan separats?”
Finalment podran estar junts.

Vull acabar amb unes paraules que l’Àngels em va escriure com a dedicatòria al seu llibre Conversaciones con los ángeles (edic. Seuba, 1998): “Perquè parlis amb els àngels i em recordis cada vegada que ho facis”. Gràcies Àngels.

María de Luis



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2