Dissabte, 26 de setembre de 2020



Castellano  


Montserrat Conill: “L’ACEC pot sentir-se orgullosa de l’alt nivell de les les seves activitats culturals”
8/4/2011



Montserrat Conill durant l'Assemblea general de l'ACEC (Foto:Carme Esteve)
 
Montserrat Conill ha estat presidenta de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya durant deu anys. Conill, que ha pogut conèixer de ben a prop els problemes que afecten escriptors i traductors en l'exercici de la seva professió, destaca el treball de l'ACEC realitzat durant aquests anys, sobretot pel que fa als actes culturals d'alt nivell que ha organitzat i els acords amb el Gremi d'Editors per a reonovar els contractes d'edició i traducció.


- Què ha significat per a tu estar al capdavant de l'ACEC?


- En primer lloc, poder retornar a l’ACEC el suport que em va donar, ja fa molts anys, a causa d’un conflicte que em va enfrontar amb un editor durant l’exercici de la meva professió de traductora. Per aquest motiu, quan José Luis Giménez-Frontín em va proposar incorporar-me a la Junta Directiva, vaig creure que havia de fer-ho per correspondre al tracte que havia rebut de l’Associació. Estar al capdavant d’ella m’ha permès conèixer de primera mà l’ampli ventall de problemes que afecten els escriptors i els traductors en l’exercici de la seva professió.

A més, he pogut participar directament, i des d’una posició de privilegi, en moltes de les activitats culturals que han tingut lloc a la nostra ciutat i he tingut la fortuna de tenir com a companys en les tasques de la Junta Directiva a un conjunt d’homes i dones de lletres de primer ordre que han enriquit extraordinàriament la meva experiència vital.

Per últim, he format part, com a representant de l’ACEC, de la Junta Directiva i de diverses comissions de treball d’una entitat de gestió de drets col·lectius d’autors i editors, CEDRO, que durant els anys de prosperitat econòmica ha tingut un paper de primer ordre en la distribució de recursos destinats als autors.

- Ets la primera dona que presideixes l'ACEC. Com valores aquest fet?

- Com un pas més cap a una normalitat basada en l’equiparació de mèrits i aptituds. No ho vaig considerar un fet excepcional fins que, repassant la llista de qui m’havia precedit al càrrec, vaig comprovar que era la primera dona que ocupava aquest lloc. Considero més significatiu el fet d’haver estat el primer traductor que presideix una associació d’escriptors, i utilitzo deliberadament el masculí genèric. Que una associació com l’ACEC, que agrupa escriptors i traductors, esculli entre els grans creadors que figuren entre els seus membres —i després d’haver tingut com a presidents poetes, pensadors, crítics literaris i narradors de primera fila– una traductora, representa un pas importantíssim per al reconeixement de la professió que exerceixo. M’enorgulleixo d’això en la mesura en què contribueix a reduir la immerescuda però tradicional invisibilitat que patim els traductors.

- Destaca alguna de les accions o fites aconseguides per l'Associació en aquests anys.

- Considero que l’ACEC pot sentir-se summament orgullosa de determinades activitats culturals, molt consolidades amb el pas dels anys, que figuren entre les del nivell més alt de la ciutat. Penso, per exemple, en les Jornades Poètiques, en els cicles dedicats a reflexionar sobre l’Excel·lència Literària o en el Premi de Traducció Ángel Crespo que, amb un palmarès excel·lent, arriba ja a la tretzena edició.

No obstant, em satisfà especialment la tasca portada a terme amb el Gremi d’Editors de Catalunya, entitat amb la qual hem negociat –conjuntament amb l’AELC– els nous contractes d’edició i de traducció i estem en procés de negociar els que regulen la funció de difusió digital de les obres literàries. Fruit d’aquesta relació ha sorgit la creació d’una Comissió d’Arbitratge que, al marge de vetllar per l’aplicació d’aquests contractes i tractar de mitjançar en els possibles conflictes, constitueix un canal de comunicació permanent entre els autors i els editors; es tracta d’una comissió de composició paritària, a la qual l’ACEC hi figura representada com a membre permanent, junt a un representant de l’AELC i dos representants corresponents al col·lectiu editorial.

- Sempre has denunciat amb fermesa l'estat d'opinió negativa pel que fa a la noció de propietat intel·lectual. Creus que s'ha anat agreujant en aquests darrers anys?

- La noció de propietat intel·lectual i el seu corol·lari, els drets d’autor, ha sofert al nostre país un extraordinari deteriorament que s’ha anat accentuat greument els últims anys. A Espanya predomina un estat d’opinió que considera que la cultura ha de ser accessible i gratuïta per a tots els ciutadans –noció amb la qual no podríem estar més d’acord els autors– però que qüestiona el fet que l’autor rebi com a retribució una compensació econòmica pel temps, els coneixements i l’esforç que ha dedicat a la creació de la seva obra. La mateixa exigència d’universalitat, obligatorietat i gratuïtat que plantegen els ciutadans respecte l’assistència sanitària o l’ensenyament, encara que en aquests casos no gosin reclamar que es suprimeixi el salari dels metges ni el dels mestres o docents.

Aquesta situació, agreujada per l’aparició de les noves tecnologies, per l’indiscutible poder de les plataformes a la xarxa i per la negligència dels responsables de l’acció política, ha perjudicat molt seriosament els qui ens dediquem al cultiu de les lletres i ha col·locat el nostre país a la cua, una vegada més, de les nacions civilitzades, que mostren respecte cap a la dignitat i els legítims interessos dels seus creadors i artistes.

- Com es planteja d'ara endavant el futur de l'ACEC, tenint en compte la reducció d'ingressos que pateix CEDRO?

La realitat és que CEDRO es troba en una situació de greu dificultat. La falta de respecte per la propietat intel·lectual i els drets d’autor ha repercutit greument en la nostra entitat de gestió de drets col·lectius, que com a conseqüència de la crisi econòmica ja ha vist reduïts notablement els seus ingressos i pateix ara l’amenaça de veure’ls retallats encara amb més rigor després de les recent sentències jurídiques que posen en entredit la principal font de recursos, és a dir, la compensació equitativa (el mal anomenat cànon) per còpia privada.

Aquesta circumstància afecta molt directament l’ACEC que, com a entitat col·laboradora de CEDRO, rebia d’aquesta font la major part dels seus recursos. Ja fa un any que la nostra associació va iniciar la cerca de finançament extern per a dur a terme determinades activitats i projectes. És, sens dubte, un bon camí. D’altra banda, el fenomenal i vertiginós canvi, en tots els ordres de la societat, que estem vivint en aquests últims anys afecta també la producció de l’objecte que simbolitza la nostra activitat: el llibre. No sabem quin destí li oferirà l’imparable difusió i els constants avenços de les noves tecnologies.

- La nova Junta directiva tindrà feina…
- Serà necessari canviar molts aspectes, sense cap mena de dubte, però crec que l’ACEC no ha d’encarar el futur amb pessimisme. L’ACEC s’ha renovat en incorporar a la seva Junta Directiva unes persones de gran capacitat i prestigi professional, dotades totes elles de creativitat i visió de futur i il·lusionades amb la responsabilitat adquirida. Perquè les conec i les considero dignes de tota confiança, a totes, però en especial al seu president, Miquel de Palol, i a la secretària general, Pura Salceda, els hi desitjo tota la sort i èxits.

   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2