Orella
L’orella guarda els murmuris dels secrets voluptuosos,/
el refrec del mot apassionat és música, que acarona el lòbul,/
L'oïda es per a on, s’hi escolten erotitzants promeses.../
I es en l’amor inquiet caragol de closca i branca,/
que deixar anar camins de bava./
Situacions
Un dia, una nit de plugim,/
una finestra, un paisatge./
El llum fred del fanal del carrer./
Un amic circumstancial, potser un apanya migranyes./
Al teu pis o al meu? Pregunta encertada./
La pell exultant i nua, la foscor afavorint-ho tot./
I quan la llum de l’albada alça els dos amants del llit,/
resta entre els llençols petjades de fluïts./
Fins i tot, el gat que els passeja entre cames,/
capta el missatge. En la mirada d’ells dos sembla que diuen/
“si no hi ha amor al fer les torrades” el llit esdevé testimoni ostentós./
Poeta, escriptora i viatgera, Carme Rovira Ros ha viscut entre Barcelona i París, on va impulsar tallers i recitals poètics a institucions com la Casa de España o el Centre d’Études Catalanes de la Sorbona. Autora d’una obra diversa que abraça la poesia eròtica, la poesia infantil i la divulgació cultural, ha publicat títols com Entre llençols, Va de vida o Fantasies sense barret. La seva trajectòria combina la creació literària amb una intensa tasca educativa: ha dirigit tallers de poesia per a nens hospitalitzats, ha col·laborat amb el Departament d’Ensenyament i la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha rebut diversos premis del Institut Català del Consum i altres institucions. Amb Poemes de la veu trencada, Carme Rovira torna a la poesia més personal i lliure, per explorar el desig, la pèrdua i la força vital de les dones a través d’una veu madura, lúcida i plena de vida.
