Diàlegs en línia
''Buscar un lloc on viure ''
Stefanie Kremser conversa del seu llibre Acció de gràcies per una casa Ada Castells
Acció de gràcies per una casa Mentre ella mateixa busca una casa, Stefanie Kremser ens convida a entrar a les llars de la seva vida —del passat, del present, del futur— i de les vides d’altres persones. Amb cada porta i finestra que obre, sentim la remor d’unes dones que endrecen objectes, gestos, idees, sentiments. Perquè una casa és molt més que les seves quatre parets, i pot ser tan diversa i personal com els seus habitants al llarg del temps. A mig camí de la memòria i l’assaig, són moltes les veus que escoltem a "Acció de gràcies per una casa": veus reals i de ficció, veus d’altres escriptores, pensadores i artistes. Veus que ens transmeten històries, vivències, desitjos, i que totes juntes afinen el sentit d’aquest llibre: tenir un lloc on puguis dir «això és casa meva».
Stefanie Kremser viu a Barcelona des del 2003. Va néixer a Düsseldorf el 1967, va créixer amb la seva família germanoboliviana a São Paulo i va estudiar cinema documental a Múnic. És autora de quatre llibres de narrativa, tots traduïts al català: "Postal de Copacabana" (Club Editor, 2007), "Carrer dels Oblidats" (Empúries, 2012) i, publicats a Edicions de 1984, "El dia que vaig aprendre a volar" (2016) i "Si aquest carrer fos meu" (2020). "Acció de gràcies per una casa" és el seu primer llibre escrit en català.
