Dijous, 6 d'agost de 2020



Castellano  


Marga Clark exposa a 'Luzernario' una contraposició de llum i penombra
13/2/2013



(Foto:)
 

L’estudiós i poeta Alfonso Levy i l’escriptor i poeta Valentí Gómez i Oliver van presentar, el passat dimecres 6 de febrer, a la llibreria La Casa del Llibre, el nou poemari Luzernario (Huerga & Fierro, Madrid, 2012), de la poeta i artista fotògrafa Marga Clark.

Valentí Gómez inicià l’acte tot fent un recorregut per l’obra artísitica i literària de la poeta (les seves fotografies, caixes àuries, arqueotips, novel·la, poesia, essaig i llibres de bibliòfil, a www.margaclark.com), equiparant la seva obra fotogràfica a la literària. Segons la mateixa poeta: “Una de les meves imatges és el reflex instintiu d’un dels meus poemes i viceversa”. Valentí va dir que Luzernario “no és pas un punt d’arribada, sino més aviat un punt de partida vers quelcom d’enlluernador”. Col·loca Luzernario dins la tradició de la literatura “sapiencial” i es refereix a les “habitacions de la sang” de García Lorca, on s’hi amaga el duende que sorgeix de la lluminosa obscuritat del poemari.

Alfonso Levy va començar definint el llibre com “transparent i confessional”. Tot llegint una carta de Boris Pasternak, va dir que Luzernario és un llibre que neix després d’una caiguda; va esmentar un text poètic de Mallarmé que diu: “Després de veure el no-res, vaig cercar la bellesa”. Va dir que a l’obra de Marga sempre hi és present l’amor propi, un agraïment, un orgull en el bon sentit de la paraula. I esmenta “la humilitat de qui ha estat al paradís i ara només disposa d’unes floretes que va recollint”. 

Segons Levy, en aquest llibre s’hi troba la necessitat d’ensenyar les gotes de la rosada després de l’estrèpit, de despullar la paraula, d’arribar a la seva essència: “Tot el llibre és un intent de redempció, de renovació, és una invocació, una oració”. L’autora, segons Levy, posa en aquesta obra molt més del que hi ha més enllà de les paraules i diu: “L’hora de la veritat ha d’arribar abans de l’hora de la mort”. Luzernario –diu– dringa la rosada, tremola i dóna llum. I va acabar tot oferint-nos uns bellíssims mots d’Emily Dickinson: “No s’ha de voler lligar la papallona ni enfilar-se per l’enreixat dels èxtasis; romandre en la incertesa és una condició d’alegria”.

Luzernario consta de dues parts. Segons la poeta, el fil que uneix la seva poesia amb tota la seva obra ceativa és una llum que de vegades és penombra i d’altres obscuritat. “És un viatge vers l’interior del buit on la llum i l’obscuritat es fusionen per crear la transparència”. Són poemes breus, com puntades de llum, discretes pinzellades, però pregones. 

Marga Clark confessa que, a mida que s’endinsa més en aquesta tasca poètica, el que li agradaria fóra desvestir la paraula, despullar-la del seu significat de manera que actués com un mantra que la va aconduint a l’essència de les coses cada vegada més. Marga Clark ens proposa al final del llibre una tasca feixuga i valorosa en la qual ella s’hi esmerça com diu el poema: “Arrabassa la careta de l’esguard / arrabassa-la de l’ànima”.

Com a colofó de l’acte, Marga Clark ens va mostrar el vídeo Auras, sobre la seva obra, mentre le meravellosa soprano Ana Rey ens va delectar amb uns fragments de Tarquinio di Merula, Juan Hidalgo i Frederic Mompou.



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2