Dimecres, 12 d'agost de 2020



Castellano  


L'altra versió d''El llibre dels adéus', de Josep Anton Soldevila
20/2/2013



(Foto:Carme Esteve i Pla)
 

El passat divendres, 15 de febrer, es presentava a la sala Josep Maria de Sagarra de l’Ateneu Barcelonés El libro de los adioses, versió en castellà d’El llibre dels adéus, de Josep Anton Soldevila. A més de l’autor, a l’acte també hi van intervenir l’escriptora Rosario Curiel, el poeta i editor Santiago López Navia, en representació de l’editorial La Discreta, així com els traductors del llibre, María de Luis, José Antonio Arcediano i Antonio García Lorente. 

López Navia, després de glossar les virtuts del llibre i els motius pels quals l’editorial madrilenya La Discreta va decidir publicar-lo, destacava l’atenció que aquest dedica a les diferents literatures de l’Estat, amb especial menció a la catalana, exercint així de pont entre totes dues, a través de la publicació de les traduccions dels seus millors autors. 

Rosario Curiel, en una extensa presentació, afirma que Josep Anton Soldevila crea a El llibre dels adéus un autèntic espai dramàtic. Una zona d’intersecció entre la realitat i el món, en el qual com a éssers limítrofs podem entendre els límits difusos d’aquest espai, on el poeta ens convida a moure’ns a la recerca del sentit: l’ésser humà sempre es realitza quan busca el sentit. Malgrat sigui des del sentit creat pel sense sentit del dolor i l’esquinçament. L’esquinçament que ens ve donat a través de l’amor i l’adéu implica el seu despreniment. Es diu adéu a un Ésser que ja no És. L’altre, un “altre” que és, a la vegada, un mateix. 

Aquest espai de l’adéu és “desespai”, un espai per la desesperació. Josep Antoni Soldevila ens dóna la brúixola amb aquests versos, per travessar un univers friccional; una topografia psicològica que s’inicia amb una porta, amb lleons i que es tanca amb el vent que es produeix entre les fulles de les branques, amb un vol, un “élan”. Qualsevol comentari es queda curt. Això és poesia: no es deixa reduir.

Cada traductor va comentar les circumstàncies del seu treball al llibre. María de Luis, responsable de la primera part, El adiós, explicava que realitzava la seva traducció en motiu del rodatge del videoart del mateix títol, que Gemma Ferrón dirigia al 2008 i que basava en el text d’aquest poema. La segona part, Epitafios parciales, no es va abordar fins al 2011, quan sorgia l’oportunitat d’editar-lo per part de La Discreta. En aquest punt de l’acte hi van intervenir José Antonio Arcediano i Antonio García Lorente. 

La presentació finalitzava amb les paraules de Josep Anton Soldevila, qui després de comentar breument les condicions especials amb les quals va néixer la idea del llibre –a l’habitació d’un hospital–, així com el caràcter de meditació poètica sobre la crisi en general i l’adéu en particular, que constitueix l’essència de l’obra. L’autor va realitzar una lectura de diferents poemes.



Galería fotogràfica
   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2