Carles Cortés Orts va néixer a Alcoi (Alacant) el 13 de febrer de 1968. És doctor en Filologia Catalana i catedràtic d’universitat de Literatura al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, on exerceix la docència des de l’any 2002. La seva activitat acadèmica i investigadora està vinculada especialment a la literatura catalana contemporània, les formes autobiogràfiques, les relacions entre literatura i altres arts i les literatures de l’àmbit mediterrani.

Des de 2023 és director de la Seu d’Alacant de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i també dirigeix el grup de recerca Estudis Transversals: literatura i altres arts en les cultures mediterrànies.

Al llarg de la seva trajectòria ha ocupat diversos càrrecs de gestió universitària. Va ser vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant entre 2012 i 2020, director del Secretariat de Cultura entre 2005 i 2012, subdirector de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant i coordinador acadèmic de les Seus Universitàries.

La seva tasca investigadora s'ha centrat especialment en la literatura catalana contemporània i en l'obra de les escriptores catalanes del segle XX, amb estudis dedicats, entre d'altres, a Mercè Rodoreda, Isabel-Clara Simó i altres autores. La seva tesi doctoral, dirigida per Enric Balaguer, es va centrar en les primeres novel·les de Mercè Rodoreda, i va ser presentada a la Universitat d’Alacant el 1999.

Com a escriptor, ha conreat principalment la novel·la i el teatre. La seva obra de ficció es caracteritza per l’interès pels conflictes personals, les relacions humanes, la memòria i la identitat, i per una especial atenció a la construcció dels personatges.

És autor de les novel·les Veu de dona (2001), Marta dibuixa ponts (2003), Els silencis de Maria (2008), Sara, la dona sense atributs (2010), La clau que obria tots els panys (2015), El retorn dels llops marins (2016), Gerber i Madhubala (2019) i Diaris creuats (2024). També ha publicat les obres teatrals Veu de dona (2005), Fets de rei (2008), Silencis (2009) i La dona sense atributs (2013).

La seva trajectòria combina, per tant, la creació literària, la recerca universitària i la divulgació de la literatura catalana, amb una destacada dedicació a l’estudi de la narrativa contemporània i a la promoció de la cultura i la llengua catalanes.