Si hi ha una poeta que ha exercit una influència decisiva en l'auge i la renovació de la poesia en castellà del segle XX i començaments del XXI és Cristina Peri Rossi. La seva obra, subversiva, lírica o eròtica, al·legòrica o narrativa expressa les emocions, els estats d'ànim, les idees i els grans mites de tots els temps, des de la Torre de Babel fins a Facebook passant pels conflictes més dolorosos —l'exili, la solitud— o els més fervorosos: l'amor sensual, carnal, i la seva mitificació: Isolda tant com a Mina o Milva o Lara Fabian. Mitificació i desencantament irònic, ambdues són les pulsions, al costat de l'erotisme i la voluptuositat que travessen tota la seva poesia, i estableix un corrent de comunicació amb el lector o la lectora immediata, però permanent.

Llegim els seus poemes com en missa o com en una paròdia irònica de la vida contemporània, amb el fantasma de la solitud al fons, com a última instància de tota experiència humana, aquest viatge experimental. Feminista, la seva obra és un cant a les dones i a les paraules, que per ella, són la mateixa cosa. La seva obra ha rebut diversos premis, entre ells, el de Princenton Press, en EE. UU.; el de l'Associació d'Escriptors d'Espanya, per Estrategias del deseo; sent la primera dona a guanyar el Premi Internacional de Poesia de la Fundació Loewe, amb el llibre Playstation. Aquesta és l'antologia més completa i còmplice de la seva poesia, i ha estat realitzada per una de les millors coneixedores de la seva obra, Lil Castagnet.