Dimecres, 21 d'octubre de 2020



Castellano  


El millor llibre per aquest Sant Jordi
Álvaro Colomer20/4/2015



(Foto:FC)
 
Un any més, el Dia Internacional del Llibre inundarà els carrers de les principals ciutats catalanes amb parelles que alimentaran els seus cors regalant-se roses i amb lectors que engrandiran els seus esperits comprant llibres. És una jornada fonamental per a la indústria editorial. Es venen gairebé tants exemplars en un sol dia que en tota la resta de l'any i és per aixó que  volem recomanar-vos alguns títols. Però, atenció!,  parlarem de literatura, de literatura de qualitat, i no dedicarem ni una sola línia als anomenats ‘autors oportunistes’, això és, als que aprofiten aquestes dates per fer el seu agost publicant un llibre freturós d'interès. Aquí respectem la literatura i només farem esment als títols de primera categoria.

-Panorama internacional
De totes les novel·les vingudes des d'altres territoris, potser valdria la pena destacar, per la seva qualitat i per la seva profunditat, la del nord-americà Denis Johnson, Sueño de Trenes (Literatura Random House), una bellíssima mirada a la gestació del gran imperi americà a través de la vida d'un jornaler en les albors del segle XX, i la de l'israelià David Grossman, Gran Cabaret (Lumen/Edicions 62), una història que salta de l'humor a la serietat en narrar-nos la vida d'un còmic que es veu obligat a recordar el seu propi passat. També mereixen la nostra atenció la novel·la Número Zero/Número Zero (Lumen/Rosa dels Vents), en la qual el semiòleg Umberto Ressò reflexiona sobre la decrepitud de la premsa, i El barrio (Seix Barral), l'últim lliurament del qual potser és el millor escriptor, o almenys un dels millors, sorgit en l'Europa dels últims anys: el portuguès Gonçalo Tavares.

En el panorama hispanoamericà, convindria dedicar unes línies a dos llibres molt diferents en la temàtica, però molt similars en la qualitat. Un és de no-ficció El hambre (Anagrama), en la qual l'argentí establert a Barcelona Martín Caparrós ens explica les seves recerques sobre el drama més important de quants està travessant la Humanitat: la desigualtat en l'accés als aliments. A l'altra mà, destacar la novel·la Racimo (Literatura Random House), en la qual el xilè Diego Zúñiga recupera un antic cas de segrestos i assassinats de menors al seu país natal.

-Panorama espanyol
L'escriptora navarresa Dolores Redondo va tancar fa poc la seva reeixida ‘Trilogía del Baztán’ amb la novel·la Ofrenda a la tempesta/Ofrena a la tempesta’ (Destino/Columna), ocasió fenomenal per els qui, no havent-ho fet encara, vulguin endinsar-se en una de les sagues negrocriminals més importants dels últims anys. També continua amb la seva sèrie l'escriptora madrilenya Almudena Grandes, que a la fi de l'any passat va lliurar la tercera part dels seus ‘Episodios de una guerra interminable’, en els quals fa un repàs als anys del franquisme des de la perspectiva de la resistència polític-militar. En aquesta ocasió, la novel·la es titula ‘Las tres bodas de Manolita’ (Tusquets) i, com ocorre sempre amb Grandes, el gaudi està assegurat.
Ara bé, si som d'aquests lectors que busquem una narrativa de tall poètic, haurem d'apropar-nos a Diferentes formas de mirar el agua (Alfaguara), un bellíssim relat de Julio Llamazares en el qual ens parla, gairebé d'una manera autobiogràfica, dels desarrelats que tornen a les seves antigues llars. Així mateix, convindria donar un cop d'ull a Lo que a nadie le importa (Literatura Random House), del jove escriptor madrileny Sergio del Molino, novel·la en la qual es parla del buit que segueix causant en les famílies el ‘pacte de silenci’ realitzat en aquest país després del franquisme.

-Panorama català
Lògicament, hem de començar aquesta secció rendint un homenatge a l'escriptora i periodista Margarita Rivière, la mort de la qual ens va copejar a tots fa escàs temps. El seu testament literari és Clave K (Icària), una novel·la escrita fa quinze anys en la qual denunciava els escarsers econòmics de la classe dirigent catalana. En aquell moment, les editorials no es van atrevir a publicar-la, però ara, quan el latrocini dels nostres polítics és ja una evidència, la novel·la adquireix més rellevància que mai. Altres llibres propers a la realitat que poden ajudar-nos a comprendre la nostra societat, i que han estat escrits per autors catalans –o, si més no, residents a Catalunya-, són El impostor (Literatura Random House), en la qual Javier Cercas compta la seva recerca sobre el falsari Enric Marco, l'home que va assegurar haver estat en Mauthausen quan, en veritat, només va estar a Alemanya per treballar en la indústria bèl·lica d'aquell país; También esto pasará/També això pasarà (Anagrama/Amsterdam) de l'escriptora Milena Busquets, novel·la que no pot ser llegida sense pensar constantment en la mort de la seva pròpia mare, l'editora Esther Tusquets; i Malas palabras (Lumen), de Cristina Morales, unes falses memòries escrites per Santa Teresa de Jesús, religiosa de qui celebrem aquest any els cinc-cents anys del seu naixement.
En un àmbit de ficció més pura, caldria destacar la novel·la de l'argentí resident a Barcelona Matías Néspolo,  Con el Sol en la boca (Llibres del Lince), en la qual se'ns explica una història sobre un grup de nois que descobreixen el passat dictatorial del seu país en endinsar-se en la història de les seves pròpies famílies. D'altra banda, després de diversos anys de silenci, la contista Cristina Fernández Cubas publica la compilació de relats La habitación de Nona (Tusquets), en el qual una vegada més ens demostra que segueix sent, probablement, la millor representant viva del gènere breu. També són destacables Alguien como tu/Algú com tu (Planeta), novel·la amb la qual Xavier Bosch es va alçar amb el Premi Ramon Llull i en el qual es narra la història d'amor entre un galerista parisenc i una jove barcelonina; i La voz de la sirena/La veu de la sirena (Lumen/Edicions 62), en la qual la nostra gran escriptora Carme Riera inventa una nova versió del mític conte de Andersen.
Finalment, i com no, una mica de poesia: Joan Margarit publica Des  d’on tornar a estimar  (Proa), un exercici d'intel·ligència emocional que conté una bellesa enlluernadora, i Pere Gimferrer fa el propi amb El castillo de la pureza/El castell de la puresa (Tusquets/Proa), la seva volta als versos després de tretze anys sense publicar un llibre de poesia en català.

No terminarem sense informar que l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) el 23 d'abril tindrà el seu propi estand a la Plaça Vila de Madrid, cantonada amb al carrer Canuda,  en el qual signaran els seus llibres fins a una quarantena d'autors associats a l'entitat repartits al llarg del dia. 



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2