Divendres, 30 d'octubre de 2020



Castellano  


Lledó i Febres defensen la tradició literària, “confosa moltes vegades amb el plagi”
Jornades 4/2/2009



Montserrat Conill, Eulàlia Lledó, Anna Caballé i León Febres (Foto:Carme Esteve)
 
Eulàlia Lledó i León Febres Cordero van ser els ponents ahir, dimarts 3 de febrer, de la segona sessió de les jornades sobre l’excel·lència literària, organitzades per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya. La taula rodona, moderada per Anna Caballé, es va centrar en la importància de la tradició en la literatura i va denunciar la crítica literària per convertir els lligams entres els autors en plagi.

La ponència de Febres Cordero va ser una defensa aferrissada de la tradició, partint d’un fragment de les Bacants, d’Eurípides, i posant com a exemple la cultura grega, que no tenia en compte la llibertat de no creure en l’existència de la divinitat, ja que reconèixer que hi ha déus formava part d’una tradició, d’una “divina elementalitat de la tradició”. El dramaturg va insistir en l’acció que és desprèn d’aquesta tradició, fent referència un cop més als grecs: “La religiositat grega va restringir la seva economia dogmàtica a reconèixer la divinitat manifesta, tant en la natural regularitat d’aquesta tradició, com en l’efecte que, per analogia, tenia en la pràctica diària del grec”.




Per la seva banda, Eulàlia Lledó va centrar la seva intervenció en diferenciar la tradició del plagi. De fet, Lledó va exposar que “en la literatura, si és realment literatura, és molt difícil que hi hagi còpia o plagi”. Aquesta afirmació parteix de la base que “la literatura és tradició, estirar el fil del que ja s’ha fet i fer-lo anar una mica més enllà. No hi ha cap problema en que un autor es reconegui en el text d’una autoria ja passada i n’homenatgi la seva excel·lència”. La filòloga va exemplificar aquests homenatges d’uns escriptors a altres amb noms propis de la literatura, amb relacions i lligams entre autors, i va denunciar la confusió que existeix entre la tradició i el plagi, fent-ne responsable la crítica literària. “La crítica, amb els seus partits presos, pot enfosquir el respecte entre autories, pot trencar baules de les cadenes de les més belles tradicions, pot empobrir cànons, pot arribar a negar reconeixements o presentar com a plagis el que no és res més que un enfilall d’autories nodrint-se unes de les altres”, va concloure Lledó.

Anna Caballé va tancar l’acte destacant que “l’excel·lència literària és un criteri necessari igual que és necessària la idea d’autor” i va denunciar que aquesta figura “pot quedar diluïda amb Internet”. També va denunciar la “injustícia del cànon literari, que ha prescindit moltes vegades de l’existència femenina”.

La tercera jornada, avui 4 de febrer, porta per títol “La construcció del cànon literari” i hi participaran Rafael Argullol i Lluís Maria Todó, moderats per Valentí Gómez i Oliver.



Galería fotogràfica
   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2