Divendres, 30 d'octubre de 2020



Castellano  


La literatura davant la transformació de Barcelona. Taula rodona
Álvaro Colomer17/10/2016



(Foto:África Lorente)
 

El dilluns 10 d'octubre, a les 19:00, va tenir lloc la taula rodona 'La literatura davant la transformació de Barcelona' organitzada per l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya. Van intervenir els escriptors Eduardo Mendoza, Ignacio Martínez de Pisón, Carlos Zanón i Marina Espasa, Álvaro Colomer va moderar la taula.

Els escriptors participans van debatre la manera en què els escriptors barcelonins han anat adaptant la temàtica, l'estil i fins i tot l'estructura de les seves novel·les en relació a l'evolució que la ciutat ha experimentat al llarg de les últimes dècades.

Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) va entrar en el panteó literari amb la seva novel·la 'La verdad sobre el caso Savolta' (1975) i, a partir d'aquest moment, va desenvolupar una obra que la seva temàtica ha estat descrita pel periodista Llàtzer Moix com a 'realitat bifront', això és, dividida en novel·les serioses (obres majors) i divertiments (obres menors). D'altra banda, el gruix de la narrativa d'Eduardo Mendoza té com a teló de fons la ciutat de Barcelona. La seva última novel·la, 'El secreto de la modelo extraviada' (Seix Barral, 2015) rescata a un personatge ja aparegut en quatre títols anteriors: l'investigador anònim que va ser expulsat del manicomi en el qual residia.

Ignacio Martínez de Pisón (Saragossa, 1960) viu a Barcelona des de 1982. La seva primera novel·la, 'La ternura del dragón' (1984), va obtenir un aplaudiment de la crítica prou rotund perquè el seu autor plantegés dedicar-se a l'escriptura en cos i ànima. El seu penúltim títol, 'El día de mañana' (Seix Barral, 2011), narra la vida de Justo Gil, un estafador sense escrúpols que és presoner de les cures que requereix la seva mare. El protagonista decidirà reinventar-se fins al punt de convertir-se en delator, mató feixista i fins i tot lladre. La novel·la és un fris del tardofranquisme i la transició a partir d'un personatge establert a Barcelona.

Carlos Zanón (Barcelona, 1966) ha estat considerat un dels grans renovadors del gènere negre, a més de successor d'autors tan rellevants com Manuel Vázquez Montalbán o Jim Thompson. De fet, la seva última novel·la, 'Yo fui Jonnhy Thunders' (RBA, 2014) ha expandit els límits del gènere negre en demostrar que aquest terme també pot usar-se per definir totes les històries de perdedors. Ambientada a Barcelona, la novel·la explica les desventures d'un home que, cansat d'una vida plena de misèries, drogues i rock'n'roll, torna a l'humil barri on va créixer.

Marina Espasa (Barcelona, 1973) escriptora, periodista i traductora en llengua catalana que va irrompre en la literatura amb la novel·la 'La dóna que es va perdre' (Empúries) i que va obtenir ressenyes molt positives amb 'El dia del cérvol', obra que entremescla les reflexions sobre Barcelona amb la ciència-ficció, la crítica política i les llegendes medievals. En un altre ordre de coses, al març del 2016, Marina Espasa va ser nomenada coordinadora de 'Barcelona, ciutat de la literatura', designació de la UNESCO para la seva Xarxa de Ciutats Creatives.

<



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2