Dilluns, 26 d'octubre de 2020



Castellano  


Guia màgica de carrers i espectres.
Ferran Aisa14/4/2018



(Foto:)
 

Albert Tugues va presentar el passat 10 d'abril, en el Reial Cercle Artístic de Barcelona, el seu últim llibre Guía urbana de infancias, calles y espectros, publicat per l'Editorial In-verso.


Tugues va estar acompanyat en la presentació del seu llibre per l'escriptor Jaime D. Parra i per l'editora Amàlia Sanchís. A la magnífica Sala dels Atlants, del Reial Cercle Artístic de Barcelona, plena de públic, es va produir el miracle de la poesia, quan, inesperadament, van aparèixer en escena els personatges del blog, que duu a terme Tugues amb tant encert, anomenat Pensión Ulises. De sobte van envair la sala els seus personatges: la propietària del bar, la néta de l'anarquista, la filla de la bibliotecària, la neboda de la perruquera, el politòleg, l'humorista i el poeta romàntic. Però no hi eren tots perquè alguns no van poder arribar a temps, segons van dir: la cunyada del dentista, la veïna del taxista, la germana de l'informàtic, el periodista en atur, la vident i la llibretera del barri. Els presents van realitzar un xou molt aplaudit pel públic.


L'acte va ser presentat per l'editora del llibre Amàlia Sanchís, d'In-verso, i a continuació Jaime D. Parra va fer la seva al·locució centrant-se en la trajectòria literària i poètica d'Albert Tugues. El presentador va anunciar que anava a fer una entrevista a l'autor, però al final va quedar tot reduït a una pregunta que el poeta no va contestar. Albert Tugues, però, va informar als presents que aquest llibre que naixia a la llum ara, els seus versos, havien estat publicats a la fi dels vuitanta, per entregues, a la revista Asimetría, fundada pel poeta Javier Lentini. D'altra banda, va contestar a Jaime D. Parra sobre el perquè havent guanyat en el llunyà 1977 el premi Jacint Verdaguer, amb Sang de violí a la teulada, no s'havia prodigat més en poesia. Tugues va contestar que es considerava més un poeta en prosa que en vers, i un contista més que un narrador. Afegí, també, que la seva recent obra poètica en llengua catalana Balada de l’aprenent de joieria que tenia la mare puta (Em​b​oscall Ed.​, 2016), formarà part d'una trilogia de balades que té en preparació.


Novament​, ​els personatges de la Pensión Ulises​ van irrompre i ​es van posar en acció per llegir cadascun d'ells un poema del llibre de Tugues, Guía urbana de infancias, calles y espectros, que amb la seva portada de color groc es converteix per al lector, podríem dir, en una espècie de submarí groc, al·ludint al famós submarí dels Beatles. Una vegada dins d'ell, hom participa en un viatge màgic a través d'un univers de paraules, frases, pàgines en blanc i versos trencats. Amb el submarí groc de Tugues ens endinsem pels carrers barcelonins del Barri Gòtic de Barcelona, amb ressons de veus surrealistes. I recorrem pas a pas les vies per on passava el tramvia 24, els billars i els futbolins de l'adolescència, i sobretot els espectres que ens acompanyen durant tot el viatge.


Tugues escriu uns versos expressionistes en to satíric, crític i alhora surrealista. Al seu pas pels carrers se li apareixen els fantasmes dels grans creadors, com Valéry, Lautrémont, Dickinson, Lewis Carroll, Mallarmé, Góngora i fins i tot Santa Teresa de Jesús. En definitiva, tot descrit a força de versicles que ens ajuden a travessar pels carrers d'aquesta antiga ciutat plena de fantasmes. I ens diu el poeta: Todos los espectros me señalan con el dedo.

 

Ferran Aisa
Barcelona, 14-4-2018

 



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2