Dilluns, 26 d'octubre de 2020



Castellano  


Campanada... afinada. El gran grup Penguin Random House compra l’editorial La Campana, creada el 1985 per Josep Maria Espinàs i per Isabel Martí, que continuarà com a assessora
acec31/7/2019



(Foto:)
 

Que­den lluny els temps en què el repic codi­fi­cat de les cam­pa­nes de les esglésies infor­mava la població de casa­ments, d’enter­ra­ments, d’aler­tes com ara incen­dis o bom­bar­de­jos i, natu­ral­ment, del pas de les hores.

 

Ahir, però, en va sonar una, de cam­pa­nada. Una de sola, però d’aque­lles en què el so es per­llonga unes quan­tes hores: l’edi­to­rial La Cam­pana va ser com­prada pel grup Ran­dom House Mon­da­dori. Dong!

 

El 1985, fa gai­rebé 35 anys, el poli­facètic Josep Maria Espinàs –que ales­ho­res tenia 58 anys– i Isa­bel Martí –que en tenia 26 i era mes­tra de pro­fessió– tre­ba­lla­ven junts a Enci­clopèdia Cata­lana. Ell, veient la vàlua d’aque­lla secretària, la va impul­sar a publi­car el lli­bre Iden­ti­tats, la trans­cripció de les entre­vis­tes que l’escrip­tor feia a la tele. El capi­tal ini­cial va ser de 30.000 pes­se­tes. I així va començar La Cam­pana. Ding!

 

Com és lògic, Isa­bel Martí ahir no va poder fer pública la quan­ti­tat amb què ha estat taxada La Cam­pana actual, tot i que fàcil no ha estat, perquè s’han hagut de sot­me­tre a audi­to­ries exhaus­ti­ves abans de poder “brin­dar amb xam­pany i cele­brar amb la satis­facció de les dues parts” la transacció.

 

De mica en mica, man­te­nint la filo­so­fia de “lli­bres de qua­li­tat, però per a tot­hom”, és a dir, “ni lli­bres difícils, per a una mino­ria, ni títols impre­sos només amb una intenció comer­cial”, i amb un sos­tre autoim­po­sat de vint nove­tats anu­als, La Cam­pana ha fet forat en el mer­cat. En l’última dècada, dels deu títols més venuts en català, qua­tre els han publi­cat ells: Vic­tus, d’Albert Sánchez Piñol –el 2002, amb La pell freda, Sánchez Piñol es va con­ver­tir en un dels autors cata­lans més venuts i traduïts–; Tor, de Car­les Porta; Won­der, de R.J. Pala­cio, i L’avi de 100 anys que es va esca­par per la fines­tra, de Jonas Jonas­son. I això ha influït a l’hora d’haver pogut triar un com­pra­dor com el potent grup Ran­dom House Mon­da­dori.

 

“Mai m’hau­ria venut a una empresa espa­nyola”, va comen­tar ahir Isa­bel Martí. “Volia Ran­dom House perquè és una empresa inter­na­ci­o­nal i fa molts anys que hi tenim molt bona relació; pel que fa a la gerència, la relació és excel·lent i hi ha per­so­nes fantàsti­ques, com Núria Cabutí, i també Núria Tey, amb qui ens conei­xem des del 1986.”

 

La venda arriba en un moment en què l’eco­no­mia de La Cam­pana està sane­jada. Que­den enrere moments com­pli­cats en què van haver de ven­dre el pis del car­rer Mun­ta­ner on tenien la seu per assu­mir les des­pe­ses i no haver de tan­car. Ales­ho­res, la sort que segons Isa­bel Martí sem­pre els ha acom­pa­nyat, els va pro­por­ci­o­nar èxits com els de Pala­cio i Jonas­son, i d’altres com ara La veri­tat sobre el cas Harry Que­bert, de Joël Dicker; La noia del tren, de Paula Hawkin, etcètera. No hau­ria fet falta mal­ven­dre aquell bonic pis. Però no tenien una bola de vidre per mirar el futur, cosa que ara sí que volen fer i asse­gu­rar.

 

Isa­bel Martí té el com­promís de con­ti­nuar com a asses­sora edi­to­rial com a mínim dos anys més, i col·labo­rarà direc­ta­ment amb Núria Tey, direc­tora edi­to­rial res­pon­sa­ble de la divisió en català de Pen­guin Ran­dom House. Josep Maria Espinàs ja està total­ment reti­rat i, a banda de Martí, que es dedi­carà als ori­gi­nals d’autors en català des de casa, també con­ti­nu­a­ran la seva ger­mana Joana, que s’incor­po­rarà a Ran­dom House per coor­di­nar la gestió, i Imma Falcó, com a autònoma per volun­tat pròpia, que porta la part de tra­duc­ci­ons. La Isa­bel, la Joana i l’Imma for­men un tri­an­gle pro­fes­si­o­nal en què totes són la mà dreta de les altres.

 

De tota manera, el grup asse­gura que man­tindrà la iden­ti­tat i la vocació de La Cam­pana i seguirà publi­cant autors cata­lans i tra­duc­ci­ons d’obres de ficció i no-ficció, i hi afe­girà els for­mats de but­xaca, e-books i audi­o­lli­bres. “El món edi­to­rial ha can­viat molt, molt, i això em va dur a plan­te­jar-me que si tot ha can­viat i nosal­tres estem igual... pot­ser ja ens havia arri­bat l’hora de sumar-nos al futur, al tec­nològic, amb audi­o­lli­bres i ven­des per inter­net, que no estem capa­ci­tats per fer”, va adme­tre Martí.

 

Pel que fa a la con­tinuïtat de l’estil, Martí es mos­tra opti­mista. “L’Espinàs és la per­sona més impor­tant de la meva vida pro­fes­si­o­nal [s’emo­ci­ona en dir-ho] i espero que La Cam­pana con­tinuï sonant amb l’espe­rit que ell li ha donat, i també la Joana i l’Imma, entre molts altres col·labo­ra­dors.”

 

Per Martí, “el món edi­to­rial en català mai havia vis­cut una època amb tan­tes peti­tes edi­to­ri­als tan bri­llants, sòlides i esforçades, però ens cal un gran grup edi­to­rial que cre­gui en aquesta llen­gua i que hi doni una empenta”.

 

Núria Cabutí, CEO de Pen­guin Ran­dom House i una altra de les peces essen­ci­als de l’acord, també va mos­trar la seva satis­facció: “Estem molt il·lusi­o­nats amb la incor­po­ració de La Cam­pana a Pen­guin Ran­dom House. És una edi­to­rial de referència i amb molts èxits en el seu catàleg. Dona­rem suport a aquest segell perquè arribi al màxim nom­bre de lec­tors pos­si­ble en tots els for­mats i perquè, jun­ta­ment amb Rosa dels Vents, incre­menti la nos­tra presència en el mer­cat català.”

 

La Cam­pana edita novel·la, assaig, humor, cròniques, repor­tat­ges i memòries, tant ori­gi­nals en català com tra­duc­ci­ons. En l’apar­tat de no-ficció, alguns dels èxits van ser Cri­a­tura i com­pa­nyia, de Car­les Cap­de­vila; Atre­veix-te a pen­sar, de Josep-Maria Ter­ri­ca­bras; El des­con­cert de l’edu­cació, de Sal­va­dor Cardús... El teu nom és Olga, d’Espinàs, és un altre títol impor­tant en la història de La Cam­pana, grup en què l’escrip­tor ha publi­cat més de trenta lli­bres, entre els quals hi ha els popu­lars Viat­ges a peu i El meu ofici. La Cam­pana té 400 títols en un catàleg en què també figu­ren noms com ara Elena Fer­rante, Ale­xan­dre Dumas, Ada Cas­tells, John Car­lin, Art­hur Miller, Ange­lika Sch­robs­dorff, Xavier Roig, Mau­ri­zio de Gio­vanni, Frédéric Beig­be­der, Joa­quim Carbó, Patrícia Gabancho... I hi aca­ben d’afe­gir Car­les Puig­de­mont, amb el breu assaig Reu­nim-nos. Refle­xi­ons sobre el retorn a la uni­tat. Que sonin cam­pa­nes de festa, doncs! Ding-dong, ding-dong, ding-dong...

 

Potser el grup editorial més gran del món
Penguin Random House és el grup editorial més gran del món, o poc hi falta. Es va fundar l’1 de juliol del 2013, fruit de l’acord entre els alemanys Bertelsmann i els nord-americans Pearson. L’objectiu és l’edició de llibres per a tot tipus de lectors, de totes les edats i en qualsevol format a tots els països on opera: Catalunya, Espanya, Portugal, Mèxic, Colòmbia, el Perú, Xile, l’Argentina, l’Uruguai i els Estats Units. I encara exporta i distribueix a més de 45 països d’Amèrica, Àsia i Europa. En els darrers anys, aquest gran grup està apostant per adquirir segells petits i mitjans, com ara Santillana (2014), Ediciones B (2017) i Salamandra, fa pocs mesos. I ara La Campana. Penguin Random House té més de 1.200 empleats i 41 segells editorials independents des del punt de vista editorial i creatiu, entre els quals Rosa dels Vents, que, com alguns dels segells infantils i juvenils, edita en català. Entre tots els segells, publiquen al voltant de 1.700 títols nous cada any, una veritable barbaritat, que, si no fos pels seus homes de negre, que auditen fins al darrer detall, semblaria abocada al fracàs. Però no, al contrari: s’estan convertint en una garantia en el mercat i encara apostaran més pel català.

 

 

Lluís Llort
ElpuntAvui

 

 



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2