Dijous, 28 de març de 2024



Castellano  


Literatura i dignitat. Les editorials alternen per a la campanya de tardor i Nadal pels autors del país el llibre d’assaig amb la novel·la, especialment les negres de Serra, Torrent i d’altres
acec4/9/2019



(Foto:)
 

Amb el seu estil punyent i sense dis­treure’s amb bar­ro­quis­mes inútils, el nou lli­bre de Najat El Hachmi és una reflexió en clau femi­nista i igua­litària sobre la con­dició de la dona i, sobre­tot, els apri­o­ris­mes de què és objecte. El títol ja va de cara a bar­raca, Sem­pre han par­lat per nosal­tres (Edi­ci­ons 62), i deixa les coses clares: “Si dic femi­nisme dic lli­ber­tat: viure sense que se’m rele­gui a un segon lloc, sense que la meva vida, la meva opinió, el meu plaer i el meu dolor val­guin menys que la vida, l’opinió, el plaer i el dolor dels meus ger­mans homes. Quan dic femi­nisme dic dig­ni­tat.”

 

Un altre dels segells del Grup 62, Columna, pre­senta la dar­rera novel·la del peri­o­dista Xavier Bosch, Parau­les que tu entendràs. L’argu­ment és lla­mi­ner i exposa que una de les pro­ta­go­nis­tes, la Mara, aven­tu­rera incan­sa­ble, orga­nitza viat­ges per als seus cli­ents, i el Xavi, arqui­tecte d’èxit, rep l’encàrrec de dis­se­nyar la casa de la seva vida. A punt de brin­dar per l’any nou en un hotel als Alps suïssos, s’acti­varà una trama d’infi­de­li­tats.

 

Tres valen­ci­ans
Proa, en canvi, explora un tipus de nar­ra­tiva més aus­tera i de pen­sa­ment, la que pro­posa Martí Domínguez amb L’espe­rit del temps, en què un científic austríac que entra en l’òrbita del nazisme ser­veix al nar­ra­dor valencià per fer una gran novel·la sobre com l’espe­rit del temps con­di­ci­ona també les ments més bri­llants. També valencià, Fer­ran Tor­rent pre­senta Poder con­tar-ho, ter­cera entrega de la sèrie El segon sis­tema. Es tracta d’una novel·la coral en què els per­so­nat­ges habi­tu­als tor­nen 35 anys enrere, a les aca­ba­lles del 1982 i prin­ci­pis del 1983, l’època en què els soci­a­lis­tes van asso­lir el poder a l’Estat.

 

El ter­cer valencià, Jordi Llo­bre­gat, ens endinsa a No hi ha llum sota la neu (Columna) en una trama policíaca quan un home des­pu­llat i amb les mans lli­ga­des, amb les par­pe­lles cosi­des amb un fil­ferro, apa­reix sub­mer­git en les aigües glaçades d’una pis­cina durant les obres de l’estació d’esquí a la infra­es­truc­tura més emblemàtica de la can­di­da­tura pire­naica his­pa­no­fran­cesa per als pròxims Jocs Olímpics d’hivern.

 

Màrius Serra, en negre
Màrius Serra con­ti­nua con­re­ant la novel·la negra, ara amb Jugar-s’hi la vida (Ams­ter­dam). Amb una trama policíaca situ­ada al barri del Raval de Bar­ce­lona, el relat arrenca amb una per­se­cució poli­cial al car­rer del Carme. Al mateix temps, con­ti­nua con­ta­gi­ant el plaer de jugar per jugar amb l’enginy, l’humor i els jocs de parau­les, que ja són marca de la casa. Amb un domini abso­lut del temps nar­ra­tiu i amb el carac­terístic sen­tit de l’humor de l’autor, Jugar-s’hi la vida situa l’acció a cavall de la Bar­ce­lona actual i la històrica Revo­lució dels Cla­vells por­tu­guesa. I esdevé, sobre­tot, un elogi del joc pel joc en con­tra­po­sició amb el joc pel guany. L’atzar con­ti­nuarà deter­mi­nant les nos­tres vides en l’era del big data. Quan la curi­o­si­tat de Comas i Coma des­perta, sem­pre aflo­ren les seves ganes de jugar. Encara que això com­porti flir­te­jar amb la mort.

 

Premi Ber­trana
La valle­sana Montse Bar­derí es va endur l’impor­tant premi Pru­denci Ber­trana amb La memòria de l’aigua (Columna). La novel·la apro­fun­deix en la història de tres gene­ra­ci­ons de dones: la Clemència, rossa com un fil d’or, nas­cuda a Bell­pa­ratge a finals del segle XIX; la seva filla Rosa­lia, que viurà tot el procés d’indus­tri­a­lit­zació, i la Núria, neta de la Clemència, que llui­tarà per tenir la for­mació, la lli­ber­tat sexual i l’amor que no van tenir mai la seva mare ni la seva àvia. La misèria, el mal­trac­ta­ment, la inco­mu­ni­cació i la dis­cri­mi­nació mar­quen les vides d’aques­tes dones a la Cata­lu­nya més pobra, però també el poder de la recon­ci­li­ació i de la superació deter­mi­nen el destí final de les pro­ta­go­nis­tes. Una novel·la èpica i emo­tiva, que és, al mateix temps, el relat ocult de mol­tes dones cata­la­nes.

J.N. San­ta­eulàlia
Una altra de les novel·les des­ta­ca­des ens arriba a través del banyolí J.N. San­ta­eulàlia, un veterà de pres­tigi en la lite­ra­tura cata­lana. A Ban­de­res dels altres (Proa) ofe­reix el retrat molt ric d’una soci­e­tat que intenta dei­xar enrere les feri­des del con­flicte bèl·lic, retro­bar-se i redreçar-se. En un arc tem­po­ral que va del 1936 al 1975, diver­ses nis­sa­gues fami­li­ars tre­nen les seves vides, tot i l’antic enfron­ta­ment a causa d’una guerra que, de fet, tot­hom va per­dre. Amb rere­fons també anti­fran­quista, ens arriba Els impos­tors (Columna), de Pilar Romera. Ambi­en­tada a la Bar­ce­lona del 1949, té com a punt de con­flicte l’Albert, un noi que tre­ba­lla en una impremta, és detin­gut per la bri­gada poli­ti­co­so­cial i és enviat a la temuda comis­sa­ria de Via Laie­tana acu­sat de col·labo­rar amb joves uni­ver­si­ta­ris en acti­vi­tats con­tra el règim. Una visita secreta del gene­ral Franco a la Ciu­tat Com­tal té nerviós tot el depar­ta­ment de poli­cia.

Carla Gra­cia i Berta Jardí
El nou segell d’Enci­clopèdia Uni­vers pre­senta dos plats forts per a la tar­dor. D’una banda, Carla Gra­cia, que amb la novel·la L’abisme pre­senta per­so­nat­ges al límit dins una tre­ba­llada trama sobre la des­es­pe­ració d’un veterà escrip­tor en dic sec, que ven l’ànima al dia­ble i... A L’home del bar­ret, Berta Jardí ens explica la història del qua­dre que va pin­tar Joan Miró el 1918 i que ha aca­bat en un museu de Texas. Des que Miró el va pin­tar, el qua­dre es va dir suc­ces­si­va­ment El xofer, L’home del bar­ret, Le chauf­fer i Man with a derby. Ara és Por­trait of Heri­berto Casany i es troba expo­sat al Kim­bell Art Museum de Fort Worth, Texas. Però quina és la història d’aquest qua­dre? I la d’Heri­bert Casany?

 

El cava i la post­guerra
A Tast d’estre­lles (Columna), Joa­quim Molina ens relata les vicis­si­tuds d’una dona amb prou força i deter­mi­nació per mun­tar un imperi del cava. Després de la seva mort, el 1982, es posarà al des­co­bert quan el 1934 unes ame­na­ces de mort a la família Raventós van enra­rir l’ambi­ent en un Sant Sadurní d’Anoia que començava a viure l’esclat comu­nista i anar­quista, amb hor­ror per part dels grans pro­pi­e­ta­ris. En una altra pers­pec­tiva, a Míster Folch (Empúries), Adrià Pujol col·loca Déu de nar­ra­dor per expli­car la història d’un per­so­natge nas­cut en una por­te­ria de l’Eixam­ple de Bar­ce­lona durant la post­guerra i fill bas­tard d’un burgès despòtic i sense escrúpols.

 

Sisa, Gainsbourg i Joan Guinjoan
El segell català Anagrama ens proposa aquests dies una caixa amb dos volums d’Els llibres galàctics del bo de Jaume Sisa. Contenen llibres de poesia, cançoner i prosa esparsa que mostren la creativitat d’un incombustible model per a diferents generacions. Tal com sintetitzen a l’editorial, el llibre primer, Lletres musicals, conté la col·lecció íntegra de cançons de Sisa, puntejades per als pròlegs que Ventura Mestres, el seu comentarista oficial, ha escrit al llarg dels anys. El segon, Poesia dispersa, compagina poemes i prosa poètica. El tercer, Rumiacions, reuneix una quarantena d’aforismes que expressen el pensament de l’autor. El quart, Autoxocs Lavida, aplega correspondència, articles de premsa, un dietari inèdit, dedicatòries i parlaments; el resultat és una vivíssima autobiografia fragmentària. El cinquè, Intérprete polifacético, inclou l’escassa obra escrita de Ricardo Solfa: una targeta de visita. El sisè, Cancionero y variedades, és el llibre d’Armando Llamado, la màscara més esquiva de Sisa, autor de les cançons de Solfa i de tres poemaris que veuen la llum aquí per primer cop. El setè i últim llibre, El viajante, unifica a través de l’ens metafòric d’un viatjant de comerç –on nien Sisa, Mestres, Llamado i Solfa– el mostrari de sensibilitats i contradiccions que exemplifiquen la cosmovisió galàctica general.

Per la seva banda, el periodista Pere Francesch ens ofereix a Gainsbourg i Dalí, moi non plus (Cal·lígraf) un retrat apassionat del cantant i compositor francès dins un relat iniciàtic ple d’encerts que es llegeix com una novel·la.

Per tancar, A reveure, Joan és una lectura a través de 40 veus que reten homenatge a Joan Guinjoan, un dels savis de la música contemporània europea i un referent que caldria no obviar.



David Castillo
Punt Avui

   



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2