El jo que no mor. Som a l’any 1966 i l’hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d’Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, que hi arriba disfressada de milionària, fins a un agent soviètic que torna a la seua ciutat natal amb una missió secreta. A l’hotel, a més, hi treballa una telefonista que a les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l’ha vista mai. Manuel Estornell, el director de l’hotel, un home amb poca simpatia per la dictadura, mira de mantenir la situació controlada.  Enmig d’aquest tràfec de personatges, el Regino, un jove falsificador d’art, fa equilibris entre les seues aliances amb un agent del Mossad, dedicat a recuperar obres d’art espoliades pels nazis, delinqüents comuns i opositors al règim, i l’elit franquista per a la qual treballa, com ara el general Moreno, un militar retirat amb qui manté una llarga conversa que resultarà ser clau en la seua vida.

Ferran Torrent (Sedaví) és un dels escriptors més consolidats, amb una producció exitosa que l’ha fet mereixedor de diversos guardons, com ara el Premi Sant Jordi de Novel·la, el Joan Crexells, el Nacional de la Crítica o el de la Crítica Serra d’Or. Ha estat traduït al castellà, el francès, l’alemany, el romanès i l’italià. I entre les seves novel·les n’hi ha de tan celebrades com ara Gràcies per la propina (1994, Premi Sant Jordi), Societat limitada (2002) i Bulevard dels Francesos (2010). Les seves darreres novel·les són Un dinar un dia qualsevol (2015), Individus com nosaltres (2017) i Poder contar-ho (2019). Memòries de mi mateix és la seva última novel·la. Va ser guardonat amb el VI Premi Roís de Corella a la trajectòria literària.