Dijous, 22 d'octubre de 2020



Castellano  


El contracte digital, un exemple a seguir pels escriptors gallecs i bascos
7/10/2011



Xabier Mendiguren, Guillem-Jordi Graells, Armando Requeixo i Mario Sepúlveda (Foto:Carme Esteve)
 
La taula rodona "Repercussió de l'edició digital en la pràctica i els drets del traductor" va encetar la tercera trobada de la Federació Galeusca, que es va celebrar el 30 de setembre i l’1 d’octubre a l’Ateneu Barcelonès. Els escriptors gallecs i bascos van exposar el panorama de l’edició digital en les seves llengües, assenyalant que potser es troben un pas enrere de Catalunya, pionera en establir un model de contracte digital entre escriptors (ACEC i AELC) i editors.

Mario Sepúlveda, l'assessor jurídic de l’ACEC i l'AELC, va explicar l’acord assolit el mes passat entre el Gremi d’Editors de Catalunya i les associacions d’escriptors ACEC i AELC per establir un model de contracte en edició digital, donant sobretot importància a la creació ja fa dos anys d’una Comissió Paritària integrada per representants de les dues entitats. “Som conscients que es tracta d’un model provisional, ja que l’edició digital està en constant evolució, però no ens fa por perquè tenim plena confiança en seguir entenent-nos per a introduir modificacions”, va dir Sepúlveda.

Entre les característiques d’aquest nou contracte va ressaltar sobretot el fet que es tracta d’un contracte diferenciat al d’edició en paper: “En el contracte d’edició tradicional l’autor cedeix els drets de reproducció i distribució a l’editor, però en l’edició digital no hi ha distribució en un suport tangible, tal com marca la Llei de Propietat Intel·lectual”. Sepúlveda va remarcar que “la virtut del nostre contracte digital és que vol entendre aquesta situació” i va advertir que no es tracta d’una situació futura amb poques repercussions immediates, sinó que “ja està aquí i fins i tot hi arribem tard”. Alhora també va denunciar que “estem en l’etapa de l’acaparament de drets. Els editors estan acumulant drets dels autors en contractes d’edició tradicionals per després negociar amb qui calgui”. En aquest sentit, Guillem-Jordi Graells, president de l’AELC, va advertir que les denúncies a CEDRO per pirateig d’obres s’han quadruplicat en l’últim any, i va denunciar la “nefasta política” dels editors, que venen les obres digitals a preus semblants a les de paper per por a fer-se ells mateixos la competència.

La situació a Galícia i País Basc
Armando Requeixo, de l'Asociación Galega de Escritores (AELG), va assegurar que a Galícia encara no han trobat una fórmula viable per a l’edició digital i va apuntar que una bona solució potser seria impulsar un contracte semblant al que s’ha signat a Catalunya, diferenciant-lo de de l’edició tradicional. Requeixo considera que la repercussió de les noves tecnologies en els llibres encara no és gaire important, sobretot si es parla de traducció, ja que la majoria de llibres que es troben a la xarxa es descarreguen gratuïtament. Tot i així, va explicar el cas d’alguna plataforma que té traduccions per a descarregar i en què el traductor cobra per la feina i si alguna editorial li publica l’obra, només li paga amb alguns exemplars.

Xabier Mendiguren, per part dels escriptors en èuscar (Euskal Idazleen Elkartea, EIE) també va fer un breu repàs al món del llibre en llengua basca, tot assenyalant que els llibres digitals són exclusivament obra nova i cap traducció. Mendiguren, de la mateixa manera que els gallecs, va parlar de l’edició digital com d’un fenomen pràcticament inexistent. D’altra banda, Ander Iturriotz, president d'EIE, va apostar per la difusió de les obres abans que per el cobrament dels drets d’autor, i va apuntar altres fórmules com el copy-left.

Manifest de la Federació Galeusca
La trobada de la Federació Galeusca va cloure el dia 1 d’octubre amb la lectura d’un manifest, en què, entre els seus punts, els escriptors  denuncien el procés d’involució que pateix el reconeixement de les tres identitats per la falta de cultura plural a l’Estat espanyol, i asseguren que, tot i els avenços en normalització, la situació està lluny dels mínims exigibles. Reiteren alhora el seu suport als models d’immersió lingüística dels seus respectius sistemes educatius. En aquest sentit, adverteixen que només hi haurà un restabliment de la normalitat si les tres nacions tenen més sobirania, davant els intents de recentralització de l’estat unitari espanyol i les “noves formes de censura econòmica i ideològica”.  



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2