Dimecres, 28 d'octubre de 2020



Castellano  


Arne Worren: la seva traducció brillant d’'El Quixot' de referència en noruec, per Mario Lucarda
31/1/2012

Obituari


(Foto:)
 
Arne Worren va morir a Oslo el 16 de desembre de 2011. Arne Worren deixa la traducció de referència al noruec de L’Enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (I Vl., 1605 i II VI., 1616) escrit per Miguel de Cervantes (1547-1616). Aquesta obra,  que ja s’havia traduït al noruec el 1916, va ser traduïda de nou a aquesta llengua per aquest excel·lent hispanista. La traducció d’Arne Worren va aparèixer per primera vegada l’any 2002. I, per al quart centenari de la publicació de la primera part d’aquesta obra universal, el 2005, va aparèixer amb una introducció de Ben Okri. Per aquesta traducció, el 2003 va rebre el prestigiós premi noruec Bastian i també el premi de l’Acadèmia Noruega.

Arne Worren va néixer el 1924 a Ålesund. Va iniciar la seva carrera al món de les arts i les lletres com a empresari d’una companyia teatral regional a Rogoland durant cinc anys. A finals del 50 el va contractar el mateix col·legi on havia cursat els seus estudis superiors a Volda, Volda offentledge landsgymnas (Volda public junior collage). Experiències diverses que li van permetre tenir una visió àmplia dels compartiments i interessos humans.

Va defensar la seva tesi sobre Góngora el 1974. Després, va ingressar a la Universitat d’Oslo, al Departament de Llengües Europees, on en va ser el cap durant algun temps. La seva activitat docent en aquesta universitat va durar fins a l’any 1994, quan es va jubilar.

A la Universitat d’Oslo va ser membre del club anomenat Grup del Barroc. I, com podem veure, diferents articles i pròlegs confirmen el seu interès pel tema del Barroc tant pel que fa a la literatura del Segle d’Or com al Barroc europeu. Així, trobem entre els seus treballs el pròleg a l’edició noruega de La vida es sueño de Calderón de la Barca (2000), la introducció a l’edició noruega d’El caballero de Olmedo de Lope de Vega (2001), l’article "Muerte y fecundidad en la Fábula de Polifemo y Galatea de Góngora", publicat a Orbis Litterarum volum 32, número 1 (1977), i l’article "El Barroco y el Neo-Barroco", el text del qual he localitzat però no la seva data de publicació. A més del llibre sobre Góngora Luís de Góngora diktning: Ironi og ensomhet (1974), que correspon segurament a la seva tesi. La seva passió d’hispanista pel Segle d’Or el va dur a realitzar un registre de les antigues biblioteques nobles noruegues per a buscar edicions dels autors més destacats d’aquest període. Un esforç d’investigació en què va poder comprovar l’extensió que va adquirir el castellà com a idioma franc a l’Europa del XVII.

Arne Worren va ser també membre de l’Associació Noruega dels Traductors de Literatura. Per les seves publicacions, podem observar la diversitat de les etapes culturals de la literatura espanyola que coneixia i que va arribar a traduir al noruec: El informe del peregrino d’Ignacio de Loyola (1993), Rinconete y Cortadillo de Miguel de Cervantes (1991), Novelas ejemplares de Miguel de Cervantes –on es publica la traducció de quatre textos únicament  els títols dels quals no he pogut localitzar- (2003), la novel·la Mañana en la batalla piensa en mí de Javier Marías (1998), la novel·la Donde las mujeres son de Álvaro Pombo (1998), La Regenta de Leopoldo Alas Clarín traduïda entre 1995 i 1997, així com una antologia del relat breu hispà des del segle XIV als nostres dies a Spania forteller: spanske noveller (1999). També com editor recull una selecció de textos crítics de diferents autors sobre literatura hispanoamericana a Oligarquías canto del cisne: artículos sobre novelas latinoamericanas (1988).

El ric i divers bagatge d’interessos d’Arne Worren comprenia la passió per l’arquitectura barroca, els viatges i la música, juntament amb el plaer de degustar un bon vi amb un menjar selecte. A tot això unia uns dots inigualables com a observador. Era un narrador màgic d’una escollida varietat de temes en què destacava tant la seva erudició com la seva fina observació de la naturalesa humana. Entre ells els relats, com a coneixedor de primera mà, dels costums i les tradicions noruegues. Mai prolix i sempre encertat cap als interessos d’aquells que van tenir el privilegi de la seva companyia. La seva conducta corresponia a l’epítom d’un home civilitzat amant de la cultura i del tracte humà. Compartir amb ell unes hores sempre va ser un enriquiment perdurable. Aquest esbós dels seus trets personals dóna testimoni del valor humanista i el calat filològic que impregnen l’elaboració i la delicadesa expressiva del seu gran assoliment, la traducció de l’obra universal L’enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa.

D’altra banda, el tarannà observador i curiós d’Arne Worren el va dur a desenvolupar la seva passió pels viatges. Entre els quals destaquen aquells que completaven el seu propòsit de perfilar constantment el seu coneixement de la cultura barroca, de les seves obres, de les seves aspiracions i dels seus projectes humanistes. Com a coneixedor de gairebé totes les llengües europees, era un plaer per a Arne Worren recórrer les ciutats del continent a la recerca d’arquitectura barroca, explorant més enllà dels valors comuns establerts. El pati diminut del palau de Nicodemus Tessin a Estocolm; o el palau de Castle Howard i el palau de Seaton-Delaval de Jhon Vanbrugh a Anglaterra; els espectaculars palaus o esglésies de Guarino Guarini a Torí; o els palaus, biblioteques i esglésies del rococó del sud d’Alemanya, eren elements que enriquien pas a pas el seu aprofundiment en la percepció sobre el significat de la cultura barroca europea.

La presència anual d’Arne Worren a Barcelona, on freqüentava la tertúlia d’Alberto Blecua, i el seu dilatat coneixement de la geografia de la península, de les seves ciutats, de les seves esglésies i els seus palaus, i també de la seva cuina i restaurants, constiuïen una prolongació existencial de la seva vida. I el feien viure dia a dia la llengua i la cultura, dins les diferències de costums, gastronomies i llengües del territori on van sorgir els textos referencials del Segle d’Or. La seva delicadesa intel·lectual i sensitiva el van permetre comprendre’ls profundament i donar-los a conèixer en la seva llengua materna.

Mario Lucarda


   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2