DONAR-SE D’ALTA
Català - Castellano
Enrique Clarós


Enrique Clarós (Sabadell, 1959-Barcelona 2015) va estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona. ​​Tenia el Certificate in Astronomy and Cosmology per la Central University of Lancashire, el Màster en Direcció d'Empreses MBA per la Universidad Politécnica de Madrid i era diplomat en Direcció de Màrqueting a EADA (Escuela de Alta Dirección y Administración) i en CRM (Màrqueting Directe i Retail Màrqueting) a ESADE. Professor associat de la Universitat de Lleida, de la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i d'EADA. Membre del Comitè Científic del EADA Center of Retail de Barcelona.
 
De formació científica i empresarial, Clarós va conrear durant molts anys multitud de facetes i inquietuds, dialogant entre la ciència i l'artístic, una successió d'intenses obsessions forjades per un caràcter extremadament inquiet i de vegades obsessiu. Clarós era un escriptor tardà, ell deia que accidental. Als 14 anys dedicava els caps de setmana a mecanografiar els manuscrits de les obres que el seu pare anava escrivint. Centenars de pàgines de novel·la i assaig, que li van transmetre l’enigmàtic i fascinant món de l'escriptura. Llavors ja va saber que estava condemnat a trobar el camí del llibre i que la seva vida, moguda pel seu esperit polièdric, seria una successió interminable d'obsessions i d'altres vides.
 
La poesia de Clarós recull les inquietuds, somnis, malsons, sensacions i pensaments portades a un espai fronterer: la vida secreta de la memòria, la metafísica de la mort, els contorns de l'invisible, el rastre en el buit que deixen les absències, la transmutació dels límits, la permanència del passat en l'espai i les anònimes obsessions que contínuament ens commouen en silenci. La seva expressió és una forma de pensament, ens trobem davant la descomposició de l'instant i l'ésser, davant una mirada cap a l’ànima buida.
 
Un fons de contemplació crítica que neix del silenci i traça espais que suggereixen meditacions sobre la mort, la soledat, la memòria, on esculpeix un silenci propi, com hopperià, com si ens trobéssim en un escenari de Magritte, on els elements suren inerts i inermes, en què les coses que gaudim i el sentit de la vida, procedeixen de la negació i el buit. 







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat