FES-TE'N SOCI
Català - Castellano
Antonina  Rodrigo


Va néixer a Granada, al barri del Albaicín. El seu pare, Augusto Rodrigo, era manxec i la seva mare, Purificación García de Biedma, andalusa. Va realitzar els seus primers estudis a l'única escola laica de Granada que existia en l'època, l'Acadèmia-Col·legi de La nostra Senyora del Carmen fundada a principis de segle per una mestra republicana, Francisca Casessis Contreras, Doña Paquita a la qual també va assistir Tica Fernández Montesinos, neboda de Federico García Lorca.

Es va casar en 1965 amb el militant cenetista Eduardo Pons Prades a Granada, Antonina va triar la data de l'1 de setembre, dia en què va néixer Mariana Pineda. Després de les noces Antonina i Eduardo van viatjar a Madrid i posteriorment a França, on van viure a Carcassona i Perpinyà. En 1970 van recalar a Barcelona on Antonina Rodrigo continua residint.​

De formació autodidacta, va començar la seva marxa literària col·laborant en els diaris Patria i Ideal, on s'encarregava de reportatges puntuals combinant la recerca periodística amb la històrica. Anys més tard, va començar a col·laborar amb el Diario de Granada i les revistes Triunfo, Historia y vida, Norma, Caracol, Ínsula i Tiempo de Historia.

Com a escriptora, es va iniciar en 1960 amb Retablo de Nochebuena, però aviat va passar a interessar-se pel teatre, el món de la faràndula i els seus protagonistes. D'aquest interès van aparèixer la seva obra Almagro y su corral de comedias (1970), María Antonia la Caramba: el genio de la tonadilla en el Madrid goyesco (1972) y Margarita Xirgu y su teatro (1974).

El seu treball divulgatiu es caracteritza per la profunditat de la recerca dels seus personatges en arxius i biblioteques. Exiliades, oblidades, silenciades, il·lustres, perseguides, anònimes... Per les seves mans i la seva memòria han passat desenes de dones de diferents èpoques, des de figures reconegudes, com Mariana Pineda, María Lejárraga, Margarita Xirgu, Dolores Ibárruri, María Teresa León, Federica Montseny o María Zambrano, fins a activistes com Magda Donato o Rosario Sánchez Mora, La Dinamitera, passant per feministes, científiques i intel·lectuals exiliades, com Beatriz Galindo, Amparo Poch, María Teresa Toral o Aurora Arnáiz, una de les primeres catedràtiques de la Universitat de Mèxic, on va arribar exiliada.

De la seva experiència en l'exili acompanyant al seu marit i de les inquietuds que va despertar en ella la lluita per la supervivència dels espanyols a França després de la derrota de la guerra civil van néixer varis dels seus llibres, entre ells Mujeres para la historia. La España silenciada del siglo XX ( (1979) prologat per l'escriptora catalana Montserrat Roig, una de les seves obres més reeditades o Mujer y exilio 1939, prologat per Manuel Vázquez Montalbán (1999).

Les seves publicacions han estat traduïdes a diversos idiomes







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat