DONAR-SE D’ALTA
Català - Castellano
José Luis Giménez-Frontín


De família amb arrels aragoneses i manxegues, va néixer a Barcelona (1943), encara que ell sempre es va considerar manxec; va estudiar Dret i, després d'una breu etapa com a professor ajudant, es va incorporar com a director de publicacions de l'Editorial Kairós, propietat de Salvador Pániker, on va publicar autors de la contracultura dels anys seixanta i textos polèmics de Terenci Moix, així com Los ocho nombres de Picasso, de Rafael Alberti, primer llibre de l'autor gadità aparegut a Espanya després de 1939.

La seva obra poètica és la d'un independent. Existeix consciència social, la participació en la lluita contra la dictadura, l'exigència d'una nova manera d'entendre la llibertat i una última i creixent preocupació espiritual, que no deixava de costat els infortunis col·lectius. Estava casat amb Pilar Brea. Va tenir un fill, Daniel, del seu primer matrimoni amb Maria-Luisa Feliu i tres néts, Max, Léo i Oscar.

Ha traduït a Jean Jaurès (Los orígenes del socialismo alemán), Martha Robert (Sobre Kafka. Sobre Freud), Maurice Nadeau (Gustave Flaubert, escriptor), Lewis Carroll (poesia inclosa en l'edició il·lustrada Niñas), Donald Barthelme (Paraíso) i Flannery O'Connor (Los profetas), així com la versió de poemes de Werner Aspenström realitzada amb el poeta suec Lasse Södeberg. També ha traduït del català poemes de Joan Salvat-Papasseit i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, entre altres. Va fundar el suplement literari setmanal del diari Tele-Expres, i va col·laborar en El País, ABC, Avui, El Mundo i La Vanguardia i en les revistes Triumfo, Cuadernos para el diálogo, El Urogallo, Hora de Poesía, Cuadernos del Norte, Quaderns de Son Armadans, ÍnsulaCuadernos Hispanoamericanos, Quimera, Lateral, Turia o Quaderns d'Estudi i Cultura de l'ACEC.

Va començar a escriure poesia en 1972 i va recollir tota la seva producció poètica en 2006 amb el títol de La ruta de Occitánia. Poesia reunida, suma d'una labor lírica que havia estat reconeguda amb el Premi de literatura Ciutat de Barcelona en 1981 (Las voces Laye), que va tornar a guanyar en 1991, però per una novel·la: Señorear la tierra; també va escriure una novel·la negra, El idiota enamorado (1982), la seva obra més venuda i reimpresa. Sobre la seva estada, com a lector, a les universitats de Bristol i tres anys a Oxford, va escriure els memorials de Woodstock Road en julio. Notas y diario (1996) i Los años contados(2008), última de les seves obres. Va ser president de l'Associació Col.legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) des de 1980 fins a la seva mort i director de la Fundació Caixa Catalunya (1987-2004), en la qual va desenvolupar una gran labor de dinamització cultural recuperant a autors oblidats o marginats per la cultura oficial. Va organitzar així mateix els actes relatius al tricentenari de la primera part del Quixot i va intervenir per apropar a les parts dividides de la cultura catalana per qüestions lingüístiques. Aquesta trajectòria cultural li va valer la condecoració francesa de Chevalier de l'Ordre National du Mérit i el Premi Esquío de Poesia 2006. Ha estat jutge, professor i traductor, ha organitzat exposicions i ha dirigit col·leccions editorials i revistes. També va ser membre de l'ACCA (Associació Catalana de Crítics d'Art) i de l'AICA (Associació Internacional de Crítics d'Art), i vicepresident del Centro Español de Derechos Reprográficos. Va realitzar adaptacions de clàssics per a la literatura infantil: El Rey Lear (1983), El Ramayana (1984), Macbeth (1985), La tragedia de Romeo y Julieta (1985), Los siete viajes de Simbad el marino (1986) i El Quijote (1989) i va escriure ell mateix algunes obres. Se li va detectar un càncer fulminant molt avançat i va morir tres setmanes després, el 21 de desembre de 2008.







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat