DONAR-SE D’ALTA
Català - Castellano
Jaime  Gil de Biedma


Jaime Gil de Biedma i Alba (Barcelona, 1929-1990) escriptor considerat un dels poetes més importants de la segona meitat del segle XX i de la Generació del 50.

Gil de Biedma va estudiar Dret a Barcelona i a la Universitat de Salamanca, institució aquesta última on va obtenir la seva llicenciatura en aquesta matèria. La seva poesia evoluciona des dels primers poemes intimistes dels afores al compromís social de Compañeros de viaje. Al mateix temps és una poesia que evita constantment el surrealisme i busca la contemporaneïtat i la racionalitat costi el que costi a través d'un llenguatge col·loquial, si bé nu de tota referència innecessària. Veritable exponent del qual se sol denominar una doble vida, Biedma desenvolupa activitats empresarials (el seu pare ho va introduir en el negoci tabaquer familiar) i al mateix temps coqueteja intel·lectualment amb el marxisme i la seva vida interior queda per complet marcada per la seva condició d'homosexual.

Si bé fins llavors havia estat un gran lector de poesia francesa, en particular de Charles Baudelaire, en 1953 es va traslladar a viure a Oxford, la qual cosa ho va posar en contacte amb la poesia anglosaxona del moment, fet que exerciria la influència més determinant en la seva obra posterior. A partir de 1955 treballa en l'empresa de tabacs de la seva família. En 1959 publica Compañeros de viaje, que juntament amb Moralidades (1966) integra la part més social de la seva poesia, amb peces plenes de denúncia política en les quals evoca la hipocresia burgesa, la misèria que presidia el sistema capitalista, l'opressió del poble per l'Espanya franquista i la discriminació de la dona.

En 1965 apareix A favor de Venus, una col·lecció de poemes d'amor impregnats d'erotisme, i en 1968, finalment, publica Poemas póstumos. A partir de llavors Biedma publicarà diversos poemes en revistes literàries, així com unes memòries: Diario de un artista seriamente enfermo.

En 1974, Biedma va patir una crisi que li porta a deixar la vida literària i es reclou en un ferri nihilisme. El determinisme d'una societat incapaç de canviar la seva història i el conformisme i desencantament que impregna el món intel·lectual d'esquerres després de la transició a la democràcia ho van abocar a la desesperació. Van fracassar els seus esforços per sobreviure a l'apatia del conformisme burgès del qual no aconseguia escapar. Ell mateix va escriure que era "senyoret de naixement" i que es penedia "dels pals que no li havien donat".Va morir en 1990, al costat del seu últim company, l'actor Josep Madern. Les seves restes van ser incinerades i enterrats en el panteó familiar de Nava de l'Asunción (Segòvia) acompanyat de Madern, Juan Marsé i la seva dona, Joaquina Hoyas que li van cuidar fins als seus últims dies. En Nava va viure el poeta llargues temporades (incloent-hi tota la Guerra Civil), va escriure part dels seus diaris i alguns dels seus poemes, entre els quals destaca Después de la muerte de Jaime Gil de Biedma. Poema iniciàtic amb el qual inventa una nova màscara narrativa, que no és més que la màscara del mort.

 

Va pertànyer a la Junta Directiva Fundacional de l'ACEC







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat