Algunes crítiques literàries (de Juan Cobos Wilkins, Federico Gallego Ripoll, José Ángel Cilleruelo, Concha García, entre altres), van assenyalar al seu moment l'àmbit surrealista i de l'absurd pel qual transiten els personatges dels primers relats i poemes d'Albert Tugues. Sense rumb, extraviant-se pels carrers d'una ciutat real i fantasmagòrica alhora, passeja un subjecte poètic que pertany a l'estirp dels perdedors, dels perplexos o els assetjats per l'excessiu grau de realitat que han de suportar, com escriu Carme Riera.