Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Cinquanta anys no són res
21/8/2025
L
’Altra editorial publica 'Per què alguns homes odien les dones?', una compilació d’assajos de Vivian Gornick escrits als anys setanta que recull debats ben actuals dins del moviment feminista
«És inútil recórrer als grans escriptors perquè ens ajudin, per molt que llegir-los sigui un plaer. Lamb, Browne, Thackeray, Newman, Sterne, Dickens… mai no han ajudat cap dona», escrivia Virginia Woolf a Una habitació pròpia. Ara, Vivian Gornick, amb la recopilació d’assajos escrits durant els anys setanta sota el títol Per què alguns homes odien les dones? (L’Altra Editorial), dobla l’aposta de Woolf i fa extensiva la seva denúncia a autors com Philip Roth, Henry Miller, Saul Bellow o Norman Mailer però també a dones escriptores com Joan Didion, Paula Fox o Margaret Drabble, a les quals acusa d’estar «dominades per la por» i, per consegüent, perjudicials per al projecte feminista que no és cap altre que l’alliberament del jo experimentador del qual ens parlava a La situació i la història (també publicat per L’Altra Editorial). Aquesta escriptura del jo, que Gornick domina majestuosament, consisteix a esprémer la pròpia experiència i transformar-la en un relat universal que ens aporti autoconeixement en un pacte inviolable de veritat i honestedat entre l’escriptor i l’autor.
I és que llegir Gornick és llegir dos cops perquè, a través de la seva prosa vibrant i mirada ferotge, com la d’algú a qui no li importa fer amics, ens convida a rellegir altres autors des d’aquest prisma —«és impossible ensenyar a escriure […] però sí que és possible ensenyar a llegir»—i el que emergeix és una galeria de fracassos com a «portadors de veritat».
Tanmateix, la grandesa de Gornick la trobem quan aplica a la seva escriptura el que predica i ens transporta a universos femenins quotidians plens de cruesa però també de tendresa i compassió, com quan ens permet escoltar les converses a la perruqueria d’en Bobby a Manhattan com si fóssim una clienta més fent-nos-hi la permanent. O quan ens deixa crebantar la intimitat del seu grup de lectura observant-los a través d’una espiera i voldríem ser-hi compartint els gintònics i la discussió sobre Rousseau. O quan ens relata una sessió d’un grup de presa de consciència on dones d’un suburbi de Nova York reflexionen sobre els motius pels quals es van casar i en cap moment surt esmentada la paraula amor.
Ja sigui, doncs, a una perruqueria, a un club de lectura o a un grup de consciència, Gornick defensa el valor polític del testimoni personal on el privat, quan es fa públic, quan és compartit, esdevé revolucionari.
Per què alguns homes odien a les dones? no és només una peça antropològica que ens mostra com era la vida de les dones (blanques, heterosexuals, amb estudis superiors i de classe mitjana a les metròpolis dels Estats Units) fa mig segle, sinó que és una oda a la resistència, a través de la col·lectivització i politització del dolor personal, i una guia de combat davant els nous reaccionarismes que, en molts casos, sonen tan vells com tristament actuals ressonen les pors i els anhels de les dones de fa cinquanta anys.
Carmen Perez-nuvol
Artícles relacionats :
21/8/2025
«És inútil recórrer als grans escriptors perquè ens ajudin, per molt que llegir-los sigui un plaer. Lamb, Browne, Thackeray, Newman, Sterne, Dickens… mai no han ajudat cap dona», escrivia Virginia Woolf a Una habitació pròpia. Ara, Vivian Gornick, amb la recopilació d’assajos escrits durant els anys setanta sota el títol Per què alguns homes odien les dones? (L’Altra Editorial), dobla l’aposta de Woolf i fa extensiva la seva denúncia a autors com Philip Roth, Henry Miller, Saul Bellow o Norman Mailer però també a dones escriptores com Joan Didion, Paula Fox o Margaret Drabble, a les quals acusa d’estar «dominades per la por» i, per consegüent, perjudicials per al projecte feminista que no és cap altre que l’alliberament del jo experimentador del qual ens parlava a La situació i la història (també publicat per L’Altra Editorial). Aquesta escriptura del jo, que Gornick domina majestuosament, consisteix a esprémer la pròpia experiència i transformar-la en un relat universal que ens aporti autoconeixement en un pacte inviolable de veritat i honestedat entre l’escriptor i l’autor.
I és que llegir Gornick és llegir dos cops perquè, a través de la seva prosa vibrant i mirada ferotge, com la d’algú a qui no li importa fer amics, ens convida a rellegir altres autors des d’aquest prisma —«és impossible ensenyar a escriure […] però sí que és possible ensenyar a llegir»—i el que emergeix és una galeria de fracassos com a «portadors de veritat».
Tanmateix, la grandesa de Gornick la trobem quan aplica a la seva escriptura el que predica i ens transporta a universos femenins quotidians plens de cruesa però també de tendresa i compassió, com quan ens permet escoltar les converses a la perruqueria d’en Bobby a Manhattan com si fóssim una clienta més fent-nos-hi la permanent. O quan ens deixa crebantar la intimitat del seu grup de lectura observant-los a través d’una espiera i voldríem ser-hi compartint els gintònics i la discussió sobre Rousseau. O quan ens relata una sessió d’un grup de presa de consciència on dones d’un suburbi de Nova York reflexionen sobre els motius pels quals es van casar i en cap moment surt esmentada la paraula amor.
Ja sigui, doncs, a una perruqueria, a un club de lectura o a un grup de consciència, Gornick defensa el valor polític del testimoni personal on el privat, quan es fa públic, quan és compartit, esdevé revolucionari.
Per què alguns homes odien a les dones? no és només una peça antropològica que ens mostra com era la vida de les dones (blanques, heterosexuals, amb estudis superiors i de classe mitjana a les metròpolis dels Estats Units) fa mig segle, sinó que és una oda a la resistència, a través de la col·lectivització i politització del dolor personal, i una guia de combat davant els nous reaccionarismes que, en molts casos, sonen tan vells com tristament actuals ressonen les pors i els anhels de les dones de fa cinquanta anys.
Carmen Perez-nuvol
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
