Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
DRETS D'AUTOR

CONCEPTES BÀSICS

Per entendre la propietat intel.lectual cal conèixer els conceptes d’autor, de drets d’autor, d’obra, de durada dels drets i de domini públic.

La propietat intel.lectual protegeix les creacions originals producte de l’intel.lecte i atorga, als seus autors, una sèrie de drets i facultats pel simple fet d’haver-les creat. Els drets d'autor són les facultats, morals i d’explotació, que se li reconeixen a l’autor d’una obra original.

Es considera autor la persona natural que crea una obra literària, artística o científica. En certs casos, les persones jurídiques també poden ser titulars de drets d’autor.

Són objecte de protecció de propietat intel.lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, que existeixi actualment o s’inventi en el futur, entre les quals es comprenen: els llibres, els fullets, els impresos, els epistolaris, els escrits, els discursos i les al.locucions, les conferències, els informes forenses, les explicacions de càtedres i les altres obres de la mateixa naturalesa, així com les traduccions i les adaptacions, les revisions, les actualitzacions i les anotacions, els compendis, els resums i els extractes i les transformacions d’una obra literària, artística o científica. També són objecte d’aquesta protecció els títols de les obres sempre que siguin originals.

Com a norma general, els drets d’explotació de l’obra duren tota la vida de l’autor i 70 anys després de la seva mort o declaració de defunció. Després, l’obra passa a domini públic i es podrà fer servir sense autorització, sempre que se’n respectin l’autoria i la integritat. En el cas d’una edició concreta d’una obra en domini públic, els drets d’explotació de l’editor duren 25 anys.

Els drets d’autor de caràcter patrimonial es poden transmetre, bé mortis causa bé inter vivos.
 

TIPUS DE DRETS


MORALS

Els drets morals corresponen a l’autor de l’obra i són irrenunciables i inalienables, per la qual cosa no es poden cedir ni s’hi pot renunciar. Alguns drets morals no tenen límit temporal, com és el cas del dret de paternitat o el d’integritat de l’obra..
La vigent Llei de propietat intel.lectual espanyola reconeix, a l’autor, els següents:
  • Decidir si la seva obra ha de ser divulgada i en quina forma.
     
  • Determinar si aquesta divulgació s’ha de fer amb el seu nom, sota pseudònim o signe, o anònimament.
     
  • Exigir el reconeixement de la seva condició d’autor de l’obra (paternitat de l’obra).
     
  • Exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir-ne qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat que suposi un perjudici als seus legítims interessos o un menyscapte a la seva reputació (integritat de l’obra).
     
  • Modificar l’obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de béns d’interès cultural.
     
  • Retirar l’obra del comerç, per canvi de les seves conviccions intel.lectuals o morals, prèvia indemnització de danys i perjudicis als titulars de drets d’explotació (posteriorment, si l’autor decideix reprendre l’explotació de la seva obra, haurà d’oferir preferentment els corresponents drets a l’anterior titular i en condicions raonablement similars a les originàries).
     
  • Accedir a l’exemplar únic o rar de l’obra, quan es trobi en poder d’un altre, per exercir el dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui (aquest dret no permetrà exigir el desplaçament de l’obra, i l’accés a aquesta obra es farà en el lloc i en la forma que ocasionin menys incomoditats al posseïdor, al qual s’indemnitzarà, si escau, pels danys i perjudicis que se li irroguin).

.

PATRIMONIALS

Els drets patrimonials o d’explotació faculten l’autor a decidir sobre l’ús de la seva obra, que no podrà portar-se a terme sense la seva autorització, llevat que sigui en certs casos previstos en la vigent Llei de propietat intel.lectual espanyola, que es coneixen com a límits o excepcions.

Aquests drets d’explotació, que poden cedir-se a tercers, són, segons la Llei de propietat intel.lectual:

  • Reproducció: acte de fixar en tot o de part l’obra en un mitjà que en permeti la comunicació i l’obtenció de còpies de tota o part d’aquesta.
     
  • Distribució: acte de posar, a la disposició del públic, l’original o les còpies en suport tangible de l’obra mitjançant la seva venda, lloguer, préstec o qualsevol altra forma.
     
  • Comunicació pública: acte pel qual una pluralitat de persones pugui tenir accés a l’obra sense distribució prèvia d’exemplars a cadascuna d’aquestes.
     
  • Transformació: acte de traducció, adaptació i qualsevol altra modificació d’una obra en la seva forma de la qual es derivi una obra diferent. En el cas de les bases de dades, es considera transformació el fet de reordenar-les.


La llei també reconeix altres drets de caràcter patrimonial als titulars de drets i que són de gestió col.lectiva obligatòria: En relació amb la gestió col.lectiva que duem a terme a CEDRO, cal destacar:

  • Dret de compensació per còpia privada: la reproducció d’obres divulgades en forma de llibres o publicacions assimilades, entre d’altres, feta mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, exclusivament per a ús privat, sense finalitats directament o indirectament comercials, originarà una compensació equitativa i única a favor dels titulars de drets d’aquestes creacions.
     
  • Dret de remuneració per còpies digitals en universitats: la reproducció parcial, la distribució i el fet de posar, a disposició, obres en universitats i en centres de recerca i llibres i publicacions periòdiques generen una remuneració a favor dels seus titulars de drets.
     
  • Dret de remuneració per préstec públic: el fet de posar, a la disposició, originals i còpies d’una obra per un temps limitat sense benefici econòmic o comercial directe ni indirecte, sempre que aquest préstec es porti a terme a través d’establiments accessibles al públic (algunes biblioteques, museus, arxius, fonoteques, filmoteques i centres similars), genera una remuneració per a l’autor, que abonen els titulars de les institucions obligades legalment.
     

.

LÍMITS I EXCEPCIONS

Les excepcions són limitacions al dret exclusiu del creador d’explotar la seva obra. La llei reconeix, entre d’altres, els usos d’obres protegides sense autorització següents, sens perjudici que, en alguns casos, s’hagi d’abonar una remuneració pels actes d’explotació citats:
  • Reproducció sense autorització: les obres que ja s’hagin divulgat es podran reproduir sense l’autorització de l’autor en els casos següents:
     
    • Amb finalitats de seguretat pública o per al desenvolupament correcte de procediments administratius, judicials o parlamentaris.
       
    • La reproducció que es faci, en qualsevol suport, sense assistència de tercers, d’obres ja divulgades, quan es donin, simultàniament les circumstàncies següents, constitutives del límit legal de còpia privada:
       
      • Que la dugui a terme una persona física exclusivament per al seu ús privat, no professional ni empresarial, i sense finalitats directament ni indirectament comercials.
         
      • Que la reproducció es faci a partir d’obres a les quals s’hagi accedit legalment des d’una font lícita.
         
      • Que la còpia que s’hagi obtingut no sigui objecte d’una utilització col·lectiva ni lucrativa, ni de distribució mitjançant preu.
         
    • Les que es facin en benefici de persones amb discapacitat sempre que els actes de reproducció no tinguin cap finalitat lucrativa, tinguin una relació directa amb la discapacitat que de què tracti, que es duguin a terme mitjançant un procediment o un mitjà adaptat a la discapacitat i que es limitin a allò que la discapacitat exigeixi.
  • Cites: per incloure fragments d’obres alienes en una obra pròpia no cal l’autorització de l’autor de l’obra citada, sempre que es compleixin totes les condicions que es detallen a continuació:
     
    • que el fragment que s’inclogui correspongui a una obra que ja s’hagi divulgat,
       
    • que s’inclogui a títol de cita o per analitzar-la, comentar-la o fer-ne un judici crític,
       
    • que es faci amb finalitats docents o de recerca,
       
    • que s’indiqui la font i el nom de l’autor de l’obra que s’hagi fet servir.
       

    Les recopilacions periòdiques fetes en forma de ressenyes o de revistes de premsa tenen la consideració de cites. Això no obstant, quan es facin recopilacions d’articles periodístics que consisteixin, bàsicament, en la mera reproducció, i quan aquesta activitat es faci amb finalitat comercial, el titular que no s’hi hagi oposat expressament tindrà dret a percebre una remuneració equitativa. En cas que el titular s’hi oposi expressament, aquesta activitat no quedarà emparada per aquest límit.

     

  • Agregadors de continguts: Als prestadors de serveis electrònics d’agregadors de continguts que posin a disposició del públic fragments no significatius de continguts, divulgats en publicacions periòdiques o en llocs web d’actualització periòdica i que tinguin una finalitat informativa, de creació d’opinió pública o d’entreteniment, no els caldrà autorització, sens perjudici del dret de l’editor o, si escau, d’altres titulars de drets, a percebre una compensació equitativa. Aquest dret serà irrenunciable i es farà efectiu a través de les entitats de gestió dels drets de propietat intel.lectual.
     
  • Il.lustració amb finalitats educatives o de recerca científica:
     
    • Al professorat de l’educació reglada que es doni en centres integrats en el sistema educatiu espanyol i al personal d’universitats i organismes públics de recerca en les seves funcions de recerca científica, no els caldrà autorització de l’autor o de l’editor per dur a terme actes de reproducció, distribució i comunicació pública de petits fragments d’obres i d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, quan, tot i que aquests actes no tinguin una finalitat comercial, es compleixin simultàniament les condicions següents:
       
      • Que aquests actes només es facin per il.lustrar les seves activitats educatives, tant en l’ensenyament presencial com en l’ensenyament a distància, o amb finalitats de recerca científica i, en la mesura justificada per la finalitat no comercial que es pretengui.
         
      • Que siguin obres ja divulgades.
         
      • Que les obres no tinguin la condició de llibre de text, manual universitari o publicació assimilada, llevat que siguin:
         
        • Actes de reproducció per a la comunicació pública, inclosos el mateix acte de comunicació pública, que no suposin el fet de posar-los a disposició ni permetin l’accés dels destinataris a l’obra o al fragment. En aquests casos caldrà incloure-hi expressament una localització des de la qual l’alumnat pugui accedir legalment a l’obra protegida.
           
        • 2. Actes de distribució de còpies exclusivament entre el personal investigador col.laborador de cada projecte específic de recerca i en la mesura necessària per a aquest projecte.

           
      • Que incloguin el nom de l’autor i la font, llevat en els casos en què sigui impossible.
         
    • Que incloguin el nom de l’autor i la font, llevat en els casos en què sigui impossible.
       
      • Que aquests actes només es facin per il.lustrar amb finalitats educatives i de recerca científica.
         
      • Que els actes es limitin a un capítol d’un llibre, a un article d’una revista o a una extensió equivalent pel que fa a una publicació assimilada, o a una extensió assimilable al 10 per cent del total de l’obra; és indiferent, a aquests efectes, que la còpia es faci a través d’un o de diversos actes de reproducció.
         
      • Que els actes els faci, a les universitats o els centres públics de recerca, el seu personal i amb els seus mitjans i instruments propis.
         
      • Que es doni, com a mínim, una de les condicions següents:
         
        • Que la distribució de les còpies parcials es faci exclusivament entre l’alumnat i el personal docent o investigador del mateix centre en el qual es fa la reproducció.
           
        • Que només l’alumnat i el personal docent o investigador del centre en el qual es faci la reproducció parcial de l’obra pugui tenir-hi accés a través dels actes de comunicació pública autoritzats en aquest apartat, i que es posi a disposició a través de les xarxes internes i tancades a les quals només pugin accedir aquests beneficiaris o en el marc d’un programa d’educació a distància ofert per aquest centre docent.
           

En el cas que no hi hagi un acord específic al respecte entre el titular del dret de propietat intel.lectual i el centre universitari o l’organisme de recerca, i llevat que aquest centre o organisme sigui titular dels drets de propietat intel.lectual corresponents sobre les obres reproduïdes, distribuïdes i comunicades públicament de manera parcial segons l’apartat b), els autors i els editors d’aquestes obres tindran un dret irrenunciable a percebre, dels centres usuaris, una remuneració equitativa, que es farà efectiva a través de les entitats de gestió.

Quedaran excloses d’aquestes excepcions les partitures musicals, les obres d’un sol ús i les compilacions o agrupacions de fragments d’obres.
 

  • Treballs sobre temes d’actualitat: els treballs i els articles d’actualitat que difonguin els mitjans de comunicació social, els podran reproduir, distribuir i comunicar públicament altres mitjans de la mateixa classe sense l’autorització dels seus autors, sempre que se’n citi la font i l’autor i sempre que la feina hagi aparegut amb signatura. No es podrà fer aquesta reproducció si en l’article consta la reserva de drets.

    De la mateixa manera, es podran reproduir, distribuir i comunicar les conferències, les al•locucions, els informes davant els tribunals i altres obres del mateix caràcter que s’hagin pronunciat en públic, sempre que aquestes utilitzacions es facin amb la finalitat exclusiva d’informar sobre l’actualitat. Aquesta darrera condició no s’aplicarà als discursos que s’hagin fet en sessions parlamentàries o de corporacions públiques. En tot cas, queda reservat a l’autor el dret de publicar aquestes obres en una col.lecció.
     
  • Utilització de bases de dades: l’usuari legítim d’una base de dades divulgada o d’una còpia d’aquesta base de dades pot fer, sense l’autorització de l’autor de la base de dades, tots els actes que calguin per accedir al seu contingut sempre que coincideixi amb algun dels casos següents:
     
    • La reproducció amb finalitat privada d’una base de dades no electrònica.
       
    • Quan s’utilitzi amb finalitat d’il·lustració de l’ensenyament o de recerca científica, sempre que no hi hagi cap objectiu comercial i que se n’indiqui la font.
       
    • Quan sigui un ús per a finalitat de seguretat pública als efectes d’un procés administratiu o judicial.
       
  • Utilització de les obres amb ocasió d’informacions d’actualitat i de les obres situades a les vies públiques: l’autorització de l’autor d’una obra protegida no és necessària per tal de reproduir-la, distribuir-la i comunicar-la públicament sempre que aquesta obra es pugui veure o sentir en una informació d’actualitat. Aquesta utilització ha d’estar justificada per la finalitat informativa. Aquesta autorització tampoc no és necessària per reproduir, distribuir i comunicar lliurement, mitjançant pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals, les obres situades permanentment en qualsevol via pública.
     
  • Cable, satèl.lit i enregistraments tècnics: l’autorització dels titulars de drets no és necessària per:
     
    • Transmetre per cable una obra protegida, quan l’entitat emissora que tingui l’autorització per emetre-la amb mitjans sense fils i la transmissió per cable que es faci sigui simultàniament i íntegrament sense excedir l’àmbit territorial permès.
       
    • Enviar l’obra a un satèl.lit sempre que l’entitat emissora i la receptora tinguin l’autorització per emetre l’obra en els territoris respectius.
       
    • Enregistrar una obra quan ho faci una entitat de radiodifusió que tingui autorització per emetre-la i que la finalitat de la reproducció (enregistrament) en sigui l’emissió posterior en un sol acte.
       
  • Reproducció, préstec i consulta d’obres mitjançant terminals especialitzats en certs establiments: no és necessària l’autorització dels titulars de drets d’autor per reproduir una obra quan la còpia la facin, sense finalitat lucrativa, museus, biblioteques, fonoteques, hemeroteques o arxius, de titularitat pública o integrades en institucions de caràcter cultural o científic, i la reproducció es faci exclusivament per a finalitats de recerca o conservació.

    D’altra banda, no caldrà l’autorització dels titulars de drets pels préstecs d’obres que facin els establiments següents: museus, arxius, biblioteques, hemeroteques, fonoteques o filmoteques de titularitat pública o que pertanyin a entitats d’interès general de caràcter cultural, científic o educatiu sense afany de lucre, o bé a institucions docents integrades en el sistema educatiu espanyol.

    Aquestes institucions hauran de remunerar els autors pels préstecs que facin, llevat de les que ofereixin serveis en municipis de menys de 5.000 habitats i les que estiguin integrades en el sistema educatiu espanyol.

    Tampoc no és necessària l’autorització de l’autor per als actes de comunicació d’obres o la seva posada a disposició de persones concretes del públic amb finalitat de recerca quan es faci mitjançant una xarxa tancada i interna a través de terminals especialitzats instal.lats amb aquesta intenció en els locals dels establiments citats en el paràgraf anterior i sempre que aquestes obres figurin en les col.leccions del mateix establiment i no siguin objecte de condicions d’adquisició i de llicència. Tot això, sens perjudici del dret de l’autor de percebre una remuneració equitativa.
     
  • Obres òrfenes: es considerarà “obra òrfena” l’obra els titulars de drets de les quals no estan identificats o, si ho estan, no estan localitzats malgrat que se n’hagi fet una cerca prèvia diligent.

    Els centres educatius, museus, biblioteques i hemeroteques, accessibles al públic, així com els organismes públics de radiodifusió, els arxius, les fonoteques i les filmoteques, podran reproduir, a efectes de digitalització, posada a disposició del públic, indexació, catalogació, conservació o restauració, i posar, a la disposició del públic, certes obres òrfenes, sempre que aquests actes es facin sense afany de lucre i amb la finalitat d’assolir objectius relacionats amb la seva missió d’interès públic, de manera especial, la conservació i la restauració de les obres que constin a la seva col.lecció i el fet de facilitar-ne l’accés amb finalitats culturals i educatives.
    Per poder fer-les servir, cal que les obres òrfenes s’hagin publicat o radiodifós per primera vegada en un Estat membre de la Unió Europea, i es podran fer servir només després d’haver fet una cerca diligent, en aquell Estat, dels drets de propietat intel.lectual de l’obra òrfena.
     
  • Actes oficials i cerimònies religioses: per a l’execució d’obres musicals en actes oficials, de les administracions públiques i en cerimònies religioses no és necessària l’autorització prèvia dels titulars de drets sempre que es donin les condicions següents:
     
    • que el públic hi pugui assistir gratuïtament.
       
    • que els artistes que hi intervinguin no rebin cap remuneració específica per aquesta interpretació o execució de l’obra.
       
  • Paròdia: no és necessari el consentiment de l’autor d’una obra ja divulgada per parodiar-la quan la paròdia:
     
    • no impliqui cap risc de confusió amb l’obra original,
       
    • no provoqui cap dany a l’obra original i
       
    • no provoqui cap dany a l’autor de l’obra original.
       

Cal destacar que aquestes excepcions no es podran interpretar de manera que permetin aplicar-les de manera que provoquin un perjudici injustificat als interessos legítims de l’autor o que vagin en detriment de l’explotació normal de les obres a les quals facin referència.

 

PREGUNTES FREQÜENTS

A qui es considera autor en la legislació de propietat intel·lectual?

Es considera autor la persona natural que crea una obra literària, artística o científica. No obstant això, de la protecció que la llei concedeix a l'autor es podran beneficiar persones jurídiques en els casos expressament prevists en aquesta (art. 5 LPI).

Què és el dret de reproducció?

És un dret de caràcter patrimonial l'exercici exclusiu del qual correspon a l'autor. S'entén per reproducció la fixació directa o indirecta, provisional o permanent, per qualsevol mitjà i en qualsevol forma, de tota l'obra o de part d'aquesta que permeti la seva comunicació o l'obtenció de còpies.

Només podran realitzar-se reproduccions d'una obra amb la prèvia autorització de l'autor, llevat en els casos previstos per la llei (art. 18 LPI).
 

Què és el dret de distribució?

És un dret de caràcter patrimonial l'exercici exclusiu del qual correspon a l'autor. S'entén per distribució la posada a la disposició del públic de l'original o de les còpies de l'obra, en un suport tangible, mitjançant la seva venda, lloguer, préstec o de qualsevol altra forma (art. 19 LPI).

Què és el dret de comunicació pública?

És un dret de caràcter patrimonial l'exercici exclusiu del qual correspon a l'autor. S'entendrà per comunicació pública tot acte pel qual una pluralitat de persones pugui tenir accés a l'obra sense prèvia distribució d'exemplars a cadascuna. (art. 20 LPI).

Així mateix, una modalitat de la comunicació pública és la posada a la disposició del públic d'obres, per procediments amb fil o sense, de tal forma que qualsevol persona pugui accedir-hi des del lloc i en el moment que triï. (art. 20 paràgraf 2, lletra i LPI).

Què és el dret de transformació?

Es un dret de caràcter patrimonial l'exercici exclusiu del qual correspon a l'autor. La transformació d'una obra comprèn la seva traducció, adaptació i qualsevol altra modificació en la seva forma de la qual es derivi una obra diferent. (art. 21 LPI).

Quines obres estan protegides?

Són objecte de protecció de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s'inventi en el futur. Entre aquestes hi ha:
 

  • Els llibres, fullets, impresos, epistolaris, escrits, discursos i al·locucions, conferències, informes forenses, explicacions de càtedra i qualsevol altra obres de la mateixa naturalesa.
     
  • Les composicions musicals, amb lletra o sense.
     
  • Les obres dramàtiques i dramaticomusicals, les coreografies, les pantomimes i, en general, les obres teatrals.
     
  • Les obres cinematogràfiques i qualsevol altra obra audiovisual.
     
  • Les escultures i les obres de pintura, dibuix, gravat, litografia i les historietes gràfiques, còmics, així com els seus assajos o esbossos i les altres obres plàstiques, siguin o no aplicades.
     
  • Els projectes, plans, maquetes i dissenys d'obres arquitectòniques i d'enginyeria.
     
  • Els gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia i, en general, a la ciència.
     
  • Les obres fotogràfiques i les expressades per procediment anàleg a la fotografia.
     
  • Els programes d'ordinador.
     

Així mateix, el títol d'una obra, quan sigui original, quedarà protegit com a part d'aquesta (art. 10 LPI).

Les partitures musicals, són obres protegides?

Sí. Una partitura és la manifestació de com ha de ser interpretada una composició musical i la Llei de propietat intel·lectual estableix que les composicions musicals, amb lletra o sense, són objecte de protecció.

És necessària autorització per traduir una obra protegida?

Sí, l'autor d'una obra ha d'autoritzar una traducció. La traducció d'una obra es considera una transformació. En tot cas, una traducció és una obra derivada que també gaudeix de protecció.

Quina durada tenen els drets de caràcter patrimonial?

Els drets d'explotació de l'obra duraran tota la vida de l'autor i setanta anys després de la seva mort o declaració de defunció (art. 26 LPI).

Ara bé, segons el que s’estableix en la Disposició Transitòria Quarta de la Llei de propietat intel·lectual, els drets d'explotació de les obres creades per autors morts abans del 7 de desembre de 1987 tindran la durada prevista en la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual, que s'estén fins als vuitanta anys després de la mort del seu autor.

Així mateix, el termini de protecció establert es computarà des del dia 1 de gener de l'any següent al de la mort o declaració de defunció.

Quan entra en domini públic una obra?

Quan es compleixin els terminis abans descrits, és a dir, setanta o vuitanta anys després de la mort o declaració de defunció de l'autor.

Quines conseqüències jurídiques comporta l'entrada d'una obra en el domini públic?

A partir de la seva entrada en el domini públic, l'obra podrà ser explotada sense autorització, sempre que es respectin els drets morals prevists en la llei.

Qui pot explotar els drets d'autor?

L'autor o, si s’escau, aquells subjectes que hagin estat autoritzats per l'autor o els seus drethavents.

Es reconeix als editors drets de propietat intel·lectual?

Sí. Els drets neixen pel contracte d'edició on l'autor o els seus drethavents cedeixen a l'editor drets de caràcter patrimonial.

Així mateix, els editors d'obres en domini públic així com d'obres no protegides pel dret d'autor, previstes en l'article 13 LPI, gaudiran del dret exclusiu d'autoritzar la reproducció, distribució i comunicació pública d'aquestes edicions sempre que puguin ser individualitzades per la seva composició tipogràfica, presentació i altres característiques editorials (art. 129. 2 LPI).
 

 

LEGISLACIÓ NACIONAL

Real Decreto-ley 12/2017, de 3 de julio, por el que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, en cuanto al sistema de compensación equitativa por copia privada.


 Real Decreto 224/2016, de 27 de mayo, por el que se desarrolla el régimen jurídico de las obras huérfanas.


Orden ECD/2574/2015, de 2 de diciembre, por la que se aprueba la metodología para la determinación de las tarifas generales por la utilización del repertorio de las entidades de gestión de derechos de propiedad intelectual.


 Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.


Real Decreto 624/2014, de 18 de julio, por el que se desarrolla el derecho de remuneración a los autores por los préstamos de sus obras realizados en determinados establecimientos accesibles al público.


 Ley 21/2014, de 4 de noviembre, por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, y la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil.


 Ley 10/2007, de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas.


 Ley 23/2006, de 7 de julio por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual.


Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico (BOE n.º 166, de 12 de julio de 2002).


Real Decreto legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia.


Ley 5/1998 de 6 de marzo, de incorporación al Derecho español de la Directiva 96/9/CE, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 11 de marzo de 1996, sobre la protección jurídica de las bases de datos (BOE n.º 57, de 7 de marzo de 1998).


Ley Orgánica 10/1995, de 23 de Noviembre, del Código Penal.


Constitución Española, 1978.


Código Civil, 1889.

 



Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat