Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Gemma Lienas representa l’ACEC i l’AELC al Parlament en el debat sobre la Llei de Drets Culturals
16/9/2026
G
emma Lienas compareix al Parlament en representació de l’ACEC i l’AELC per abordar la Llei de Drets Culturals de Catalunya
El Parlament està tramitant en un ponència una llei que és bàsicament una llei social, que pretén que tota la ciutadania tingui el mateix dret a gaudir de la cultura i a poder crear. El problema és que la cultura hi apareix com un bé ja disponible que cal fer arribar a la ciutadania en condicions d’igualtat; la llei oblida que aquest bé no existeix abans que algú l’hagi escrit, imaginat o li hagi donat forma. La cultura no es crea sola.
Aquesta absència es tradueix en tres dèficits:
—Dèficit de reconeixement. La Llei dedica sis dels seus set capítols de drets a l’accés, la participació i el gaudi de la cultura, i només un —el darrer, el capítol VII— als drets de qui la crea. I, a més, és un capítol molt inconcret i amb terminologia inadequada.
—Dèficit de contingut material. Allà on la Llei sí que reconeix el dret a crear, el formula únicament com una llibertat: dret a crear sense censura, a expressar-se sense intimidació. És un dret necessari, però buit si no s’acompanya del dret a viure’n. Els autors i les autores no hi som.
—Dèficit de representació institucional. La Llei crea tot un entramat d’òrgans per governar i vetllar pel compliment d’aquests drets. Però en cap d’ells no es garanteix, per llei, un sol seient reservat als autors/res.
Hi ha una altra qüestió que tampoc no contempla aquesta llei: qui i com pagarà tot això? Una llei que no determina el cost que tindran les accions que s’hi preveuen i que no especifica de quina partida del pressupost públic sortiran els diners per pagar-ho, és una llei que no només neix morta, sinó que genera molta frustració entre la ciutadania.
Les esmenes que vam presentar no demanen privilegis. Demanen que, allà on la Llei protegeix qui llegeix, escolta o gaudeix de la cultura, protegeixi amb la mateixa intensitat qui l’escriu. I no fan referència només al capítol VII, sinó a tot l’articulat de la llei.
Enllaç a l'intervenció de Gemma Lienas Enllaç a les esmenes al Projecte de llei de drets culturals de Catalunya
Artícles relacionats :
16/9/2026
El Parlament està tramitant en un ponència una llei que és bàsicament una llei social, que pretén que tota la ciutadania tingui el mateix dret a gaudir de la cultura i a poder crear. El problema és que la cultura hi apareix com un bé ja disponible que cal fer arribar a la ciutadania en condicions d’igualtat; la llei oblida que aquest bé no existeix abans que algú l’hagi escrit, imaginat o li hagi donat forma. La cultura no es crea sola.
Aquesta absència es tradueix en tres dèficits:
—Dèficit de reconeixement. La Llei dedica sis dels seus set capítols de drets a l’accés, la participació i el gaudi de la cultura, i només un —el darrer, el capítol VII— als drets de qui la crea. I, a més, és un capítol molt inconcret i amb terminologia inadequada.
—Dèficit de contingut material. Allà on la Llei sí que reconeix el dret a crear, el formula únicament com una llibertat: dret a crear sense censura, a expressar-se sense intimidació. És un dret necessari, però buit si no s’acompanya del dret a viure’n. Els autors i les autores no hi som.
—Dèficit de representació institucional. La Llei crea tot un entramat d’òrgans per governar i vetllar pel compliment d’aquests drets. Però en cap d’ells no es garanteix, per llei, un sol seient reservat als autors/res.
Hi ha una altra qüestió que tampoc no contempla aquesta llei: qui i com pagarà tot això? Una llei que no determina el cost que tindran les accions que s’hi preveuen i que no especifica de quina partida del pressupost públic sortiran els diners per pagar-ho, és una llei que no només neix morta, sinó que genera molta frustració entre la ciutadania.
Les esmenes que vam presentar no demanen privilegis. Demanen que, allà on la Llei protegeix qui llegeix, escolta o gaudeix de la cultura, protegeixi amb la mateixa intensitat qui l’escriu. I no fan referència només al capítol VII, sinó a tot l’articulat de la llei.
Enllaç a l'intervenció de Gemma Lienas Enllaç a les esmenes al Projecte de llei de drets culturals de Catalunya
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
