Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Mor l'escriptor i crític teatral Marcos Ordóñez
22/9/2026
V
a ser autor d'una vintena de llibres, entre els quals destaquen 'Rancho aparte' i 'Una vuelta por el Rialto'
Entre els seus títols més destacats hi ha El signo de los tiempos (1988), Una vuelta por el Rialto (1994), Rancho aparte (1997), Tarzán en Acapulco (2001) i Juegos reunidos (2016). A través de les seves crítiques, Ordóñez es va convertir en una de les veus de referència de les arts escèniques a l'Estat. També va exercir de professor de dramatúrgia, de guió i de direcció d'actors a la Universitat Pompeu Fabra. "El teatre està fet d'herències i el crític porta la torxa de les generacions passades, de la gent que ja no hi és, perquè de totes les arts el teatre és el més efímer", deia el 2017, en una entrevista a Núvol, sobre el seu ofici.
Nascut a Barcelona el 1957, Ordóñez va debutar en la literatura quan tenia 31 anys, amb El signo de los tiempos. Tres anys després va escriure La noche de Eldorado, que unia el que ja eren les seves dues grans passions: la literatura i el teatre. Amb Rancho aparte (Destino, 1997), protagonitzada per un pintor que escriu amb finalitats terapèutiques i viu a la Barcelona dels anys 50, Ordóñez va rebre una menció del jurat del premi Nadal. Més endavant va publicar altres títols rellevants, com ara Tarzán en Acapulco (Destino, 2001), que girava al voltant d'un guionista a la recerca d'una història d'amor. Bona part de la literatura d'Ordóñez era autobiogràfica o bevia de les seves experiències. A A cualquiera puede sucederle (Plaza & Janés, 1990), per exemple, explorava el món dels seus avis. Ell mateix definia Una vuelta por el Rialto (Anagrama, 1994) com la seva "autobiografia literària".
Ordóñez va compaginar durant dècades la ficció amb els llibres vinculats a grans noms del cinema i del teatre. El 1997 va publicar una biografia sobre el cineasta Álex de la Iglesia titulada La bestia anda suelta (Glenat) i el 2002 va coescriure, amb l'actriu Núria Espert, Comedia con fantasmas (Plaza & Janés). També va escriure una biografia d'Ava Gardner –Beberse la vida (Aguilar, 2004)– i una altra d'Alfredo Landa –Alfredo el Grande (Aguilar, 2008)–. El seu primer dietari va arribar el 2019 i es va titular Una cierta edad (Anagrama). En aquell llibre, Ordóñez resseguia els seus records i repassava algunes lliçons sobre la vida, fent-hi aparèixer grans noms del teatre amb qui havia coincidit, com ara Peter Brook, Josep Maria Pou, Mario Gas i Lluís Pasqual. “Una de les millors coses d’escriure és que et permet pensar les tonteries dues vegades”, va dir aleshores en una entrevista amb l'ARA.
El darrer llibre de l'escriptor va ser Una joven pareja (Pepitas de Calabaza, 2021), una novel·la sobre una parella d'enamorats a finals dels 70 a Barcelona. A través de la ficció, Ordóñez parlava de la nostàlgia per una ciutat i un temps que ja no tornaran, els de la seva adolescència.
Núria Juanico Llumà- ARA
Foto Marcos Ordóñez
Artícles relacionats :
22/9/2026
Entre els seus títols més destacats hi ha El signo de los tiempos (1988), Una vuelta por el Rialto (1994), Rancho aparte (1997), Tarzán en Acapulco (2001) i Juegos reunidos (2016). A través de les seves crítiques, Ordóñez es va convertir en una de les veus de referència de les arts escèniques a l'Estat. També va exercir de professor de dramatúrgia, de guió i de direcció d'actors a la Universitat Pompeu Fabra. "El teatre està fet d'herències i el crític porta la torxa de les generacions passades, de la gent que ja no hi és, perquè de totes les arts el teatre és el més efímer", deia el 2017, en una entrevista a Núvol, sobre el seu ofici.
Nascut a Barcelona el 1957, Ordóñez va debutar en la literatura quan tenia 31 anys, amb El signo de los tiempos. Tres anys després va escriure La noche de Eldorado, que unia el que ja eren les seves dues grans passions: la literatura i el teatre. Amb Rancho aparte (Destino, 1997), protagonitzada per un pintor que escriu amb finalitats terapèutiques i viu a la Barcelona dels anys 50, Ordóñez va rebre una menció del jurat del premi Nadal. Més endavant va publicar altres títols rellevants, com ara Tarzán en Acapulco (Destino, 2001), que girava al voltant d'un guionista a la recerca d'una història d'amor. Bona part de la literatura d'Ordóñez era autobiogràfica o bevia de les seves experiències. A A cualquiera puede sucederle (Plaza & Janés, 1990), per exemple, explorava el món dels seus avis. Ell mateix definia Una vuelta por el Rialto (Anagrama, 1994) com la seva "autobiografia literària".
Ordóñez va compaginar durant dècades la ficció amb els llibres vinculats a grans noms del cinema i del teatre. El 1997 va publicar una biografia sobre el cineasta Álex de la Iglesia titulada La bestia anda suelta (Glenat) i el 2002 va coescriure, amb l'actriu Núria Espert, Comedia con fantasmas (Plaza & Janés). També va escriure una biografia d'Ava Gardner –Beberse la vida (Aguilar, 2004)– i una altra d'Alfredo Landa –Alfredo el Grande (Aguilar, 2008)–. El seu primer dietari va arribar el 2019 i es va titular Una cierta edad (Anagrama). En aquell llibre, Ordóñez resseguia els seus records i repassava algunes lliçons sobre la vida, fent-hi aparèixer grans noms del teatre amb qui havia coincidit, com ara Peter Brook, Josep Maria Pou, Mario Gas i Lluís Pasqual. “Una de les millors coses d’escriure és que et permet pensar les tonteries dues vegades”, va dir aleshores en una entrevista amb l'ARA.
El darrer llibre de l'escriptor va ser Una joven pareja (Pepitas de Calabaza, 2021), una novel·la sobre una parella d'enamorats a finals dels 70 a Barcelona. A través de la ficció, Ordóñez parlava de la nostàlgia per una ciutat i un temps que ja no tornaran, els de la seva adolescència.
Núria Juanico Llumà- ARA
Foto Marcos Ordóñez
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
