Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Dona i llibertad
11/11/2026
E
l Patronat de Protecció de la Dona va ser una institució franquista que va representar de manera palmària la repressió que Franco va exercir sobre les dones en general, i molt especialment sobre les que van ser recloses en aquella institució, sota el pretext moral de “recuperar les dones caigudes”. L’objectiu de la institució era vigilar, castigar i corregir dones d’entre 16 i 21 anys. El patronat no es va dissoldre, per a vergonya del país, fins al 1985.
El maig del 2026, el Govern central va celebrar un acte de reconeixement i reparació a les víctimes que, tanmateix, només va ser simbòlic. Fa pocs dies es va estrenar el documental El patronato, dirigit per Marisa Lafuente.
Tant amb aquell patronat com amb les lleis, el dictador pretenia que les dones se sotmetessin al model de femella submisa i abnegada que preconitzava. No volia que poguessin decidir quan podien tenir relacions sexuals, quins mètodes anticonceptius podien fer servir o si volien iniciar una relació abans del matrimoni o fora del matrimoni. No oblidem que la virginitat de les noies i la fidelitat de les esposes es vinculaven a la certesa de tenir descendència “legítima” –legítima per al marit, és clar, perquè per a la dona ho era sempre– i a la reputació del marit. Tot plegat amb l’ajuda inestimable de l’Església catòlica –recordem el nacionalcatolicisme–, que va contribuir a consolidar la família catòlica com a cèl·lula bàsica de l’ordre social.
Les dones hem reclamat i aconseguit els nostres drets sexuals i reproductius
El gener de 1941, Franco va dictar una llei per protegir la natalitat i combatre l’avortament i la propaganda anticonceptiva, que posteriorment va recollir el Codi Penal de 1944.
L’avortament era un delicte que només s’imputava a la dona i a qui l’ajudés. L’home que havia contribuït a formar l’embrió en quedava exempt. El delicte podia comportar penes de presó de fins a sis anys. També es va prohibir l’ús de qualsevol mena d’anticonceptiu. Franco era natalista i l’únic destí que concebia per a les dones era la maternitat i les cures.
L’adulteri era un delicte amb pena de presó prevista només per a la dona. El del marit –és clar!– no es considerava adulteri i només es castigava si l’amant vivia a la llar familiar.
Des d’aleshores, les dones hem reclamat i aconseguit els nostres drets sexuals i reproductius. L’adulteri i la venda d’anticonceptius van deixar de ser delicte el 1978. El 1985 es va despenalitzar l’avortament en tres supòsits i vam haver d’esperar fins al 2010 per tenir una llei de l’avortament.
És evident que no estem disposades a tornar al passat.
Gemma Lienas-Lavanguardia
Artícles relacionats :
11/11/2026
El maig del 2026, el Govern central va celebrar un acte de reconeixement i reparació a les víctimes que, tanmateix, només va ser simbòlic. Fa pocs dies es va estrenar el documental El patronato, dirigit per Marisa Lafuente.
Tant amb aquell patronat com amb les lleis, el dictador pretenia que les dones se sotmetessin al model de femella submisa i abnegada que preconitzava. No volia que poguessin decidir quan podien tenir relacions sexuals, quins mètodes anticonceptius podien fer servir o si volien iniciar una relació abans del matrimoni o fora del matrimoni. No oblidem que la virginitat de les noies i la fidelitat de les esposes es vinculaven a la certesa de tenir descendència “legítima” –legítima per al marit, és clar, perquè per a la dona ho era sempre– i a la reputació del marit. Tot plegat amb l’ajuda inestimable de l’Església catòlica –recordem el nacionalcatolicisme–, que va contribuir a consolidar la família catòlica com a cèl·lula bàsica de l’ordre social.
Les dones hem reclamat i aconseguit els nostres drets sexuals i reproductius
El gener de 1941, Franco va dictar una llei per protegir la natalitat i combatre l’avortament i la propaganda anticonceptiva, que posteriorment va recollir el Codi Penal de 1944.
L’avortament era un delicte que només s’imputava a la dona i a qui l’ajudés. L’home que havia contribuït a formar l’embrió en quedava exempt. El delicte podia comportar penes de presó de fins a sis anys. També es va prohibir l’ús de qualsevol mena d’anticonceptiu. Franco era natalista i l’únic destí que concebia per a les dones era la maternitat i les cures.
L’adulteri era un delicte amb pena de presó prevista només per a la dona. El del marit –és clar!– no es considerava adulteri i només es castigava si l’amant vivia a la llar familiar.
Des d’aleshores, les dones hem reclamat i aconseguit els nostres drets sexuals i reproductius. L’adulteri i la venda d’anticonceptius van deixar de ser delicte el 1978. El 1985 es va despenalitzar l’avortament en tres supòsits i vam haver d’esperar fins al 2010 per tenir una llei de l’avortament.
És evident que no estem disposades a tornar al passat.
Gemma Lienas-Lavanguardia
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
