Català - Castellano
¡Asóciate!
Testament literari colpidor
Noticia anterior
Noticia siguiente
Testament literari colpidor
  1/7/2026



E l sol dels moribunds’ és l’última novel·la que va escriure Jean-Claude Izzo, autor marsellès amb una trajectòria fulgurant.  L’obra narra el viatge de París a Marsella de Rico, un sensesostre, i mostra com de fàcil és caure al pou social i no sortir-ne mai. Jean-Claude Izzo (Mar­se­lla, 1945-2000) va ser poeta, peri­o­dista, novel·lista i un comu­nista del morro fort. El seu pare va néixer a Itàlia i va emi­grar a Mar­se­lla el 1928. La seva mare va néixer a Mar­se­lla, de pares immi­grats espa­nyols. I ell sem­pre va tenir Mar­se­lla com a gran esce­nari humà i lite­rari.

Entre el 1970 i el 1999, Izzo va publi­car nou lli­bres de poe­mes. El 1995 va debu­tar en novel·la amb Keops total, que va ser un èxit. For­mant part d’una tri­lo­gia dedi­cada a Mar­se­lla, van seguir Xurmo (1996) i Soleà (1998). El 26 de gener del 2000, a l’edat de 54 anys, va morir d’un càncer de pulmó. Va ser a temps, però –qua­tre mesos jus­tos–, de veure publi­cada la seva dar­rera novel·la, Le soleil des mou­rants, ara traduïda al català per Albert Pejó com a El sol dels mori­bunds per a la col·lecció Crims.​cat de l’edi­to­rial Clan­des­tina.

El sol dels mori­bunds narra la història de Rico, Titi i Dedé, uns sen­se­sos­tre que deam­bu­len pels car­rers de París, pels bars on els conei­xen, que bus­quen refugi a les esta­ci­ons de metro... Fan el que cal­gui o el que poden per sobre­viure en un món capi­ta­lista. Quan Titi mor de fred sota un banc del metro, Rico –pro­ta­go­nista de la novel·la– entén que el temps s’ha aca­bat. París ja no és ni refugi ni espe­rança, és només un espai d’espera fins que arribi la mort, de la manera que sigui.

Rico deci­deix mar­xar cap al sud. Vol arri­bar a Mar­se­lla, retro­bar Léa, el pri­mer amor, i no dei­xar esca­par l’últim fil que el lliga a la vida que va per­dre. El viatge es con­ver­teix en un des­cens pels records i les renúncies. Rico repassa fins a qua­tre rela­ci­ons amb qua­tre dones –Léa, Sop­hie, Julie, Malika– i n’afe­geix una de nova, Mir­jana, una jove pros­ti­tuta de l’est que fuig dels homes que l’escla­vit­zen. En el camí cap a Mar­se­lla també estarà amb Dedé –que es des­ta­parà com una per­sona més odi­osa del pre­vist– i, entre altres per­so­nat­ges, un cop a la ciu­tat del sud de França, farà amis­tat amb un ado­les­cent algerià, Abdou, nar­ra­dor de tota la història. Tots dos sobre­vi­uen reme­nant escom­bra­ries i dor­men en locals aban­do­nats.

“Un camí ple de mira­des per­du­des, veus des­es­pe­ra­des que pas­sen des­a­per­ce­bu­des, que cami­nen entre la mul­ti­tud, entre les ombres, igno­rats i menys­pre­ats per la gent que tran­sita pels car­rers. Per­so­nat­ges invi­si­bles, mar­gi­nats i repu­di­ats per la soci­e­tat, bruts i putre­fac­tes, afa­mats i asse­de­gats amb unes con­di­ci­ons de vida infra­hu­ma­nes al car­rer, capaços d’arre­ple­gar qual­se­vol cosa del terra per men­jar o d’evo­car algun record feliç per tal de sobre­viure”, afir­men al pròleg Jordi Canal i Arti­gas i Àlex Martín Escribà; aquest últim, direc­tor de la col·lecció Crims.​cat.

Escrita en un moment fràgil per a Izzo, la novel·la, amb una nar­ració molt fluida i amb la sor­di­desa impres­cin­di­ble, no més, trans­met una mirada lúcida i humana sobre les fal­ses espe­ran­ces, l’amor, l’amis­tat, l’auto­com­passió, l’aïlla­ment, la pèrdua i el pas del temps. Tot amb una inten­si­tat excep­ci­o­nal. Un tes­ta­ment lite­rari per aplau­dir.


Lluís Llort- Elpuntavui




Artículos relacionados :

    No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente


Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat