Dimarts, 2 de juny de 2020



Castellano  


Mario Sepúlveda: “El principal esforç s’ha de destinar al compliment efectiu del que s'ha pactat entre escriptors i editors”
6/7/2009



Mario Sepúlveda (Foto:Carme Esteve)
 
L’advocat Mario Sepúlveda ha participat, en condició d’assessor tècnic de l’ACEC i l’AELC, en totes les reunions de negociació que s’han dut a terme durant dos anys entre les dues associacions d’escriptors i el Gremi d’Editors de Catalunya per a arribar a un acord per a renovar els contractes d’explotació de les obres. Finalment, el passat 8 de juny, les tres entitats van signar un conveni “històric” que suposa un gran pas en la defensa dels drets d’autor i l’actualització, després de vint anys, dels contractes existents. Sepúlveda destaca en aquesta entrevista la importància d’aquest acord, tot i que assegura que “a partir d’ara, el principal esforç s’ha de destinar al compliment efectiu del que s’ha pactat”.


- Un dels assoliments més importants aconseguit, després de dos anys de negociacions, és la creació d’una Comissió Paritària. Quina és la seva funció i en quins casos serà necessària la seva actuació?

Es tracta d’un assoliment molt important, precisament perquè constitueix el principal instrument per a mantenir vius els models de contractes pactats. Primer, vigilant la seva aplicació a la pràctica, promovent-ne el seu ús i denunciant el seus incompliments. En segon lloc, perquè permetrà l’actualització permanent dels models existents i, fins i tot, la creació de noves modalitats, a mesura que el desenvolupament de les noves tecnologies requereixi noves formes d’explotació dels drets d’autor. Per últim, perquè suposa la creació d’una instància de comunicació permanent entre autors i editors, que possibilitarà una solució extrajudicial, més àgil, propera i barata de molts dels problemes que se susciten amb els contractes d’edició i de traducció.

- Entre les novetats destacades, a banda de la renovació dels contractes ja existents, hi ha la creació del model per a obra d’encàrrec. En què beneficia els autors?

Sempre que en cap moment es perdi de vista el contracte d’edició, ja que el nucli de qualsevol contracte nou sempre estarà en aquest contracte matriu. A partir d’aquesta premissa, tenint rigorosament en compte que es tracta d’un contracte especial i excepcional, d’interpretació restrictiva, que només té cabuda quan concorren tots i cadascun dels requisits que admeten la seva aplicació, pot i ha de resultar beneficiós per als autors que es troben en aquesta situació especial. És un contracte híbrid que omple un buit que no pot ser cobert pel contracte d’edició tipus ni tampoc pel d’obra col·lectiva. Els seus grans beneficiaris són els anomenats escriptors professionals, que treballen complint encàrrecs concrets de les editorials, però que actualment no veuen reconegut cap tipus de drets d’autor, especialment, els de caràcter moral.

- Com han estat els dos anys de negociació entre les associacions d’escriptors i el Gremi d’Editors?

Remarcablement positius. Sobretot destacaria el clima de confiança que es va anar generant amb el temps, dissipant els lògics recels inicials. No s’ha d’oblidar que les converses van començar amb un document que vaig redactar, que analitzava exhaustivament els contractes que circulen actualment, molt crític amb aquests contractes i també amb les pràctiques que els acompanyen. Crec que va ser clau que les parts hagin plantejat amb absoluta claredat i franquesa les seves postures, a partir dels seus propis interessos, en molts aspectes completament diferents i fins i tot contraris, però sempre respectant la seva legitimitat.

El meu record emocionat i respectuós a José Luis Giménez-Frontín, que va participar activament i creativament a totes les reunions i l’impuls i aportacions del qual van ser decisives per a l’èxit de les negociacions.

- I pel que fa al seu treball com a advocat de les associacions d’escriptors i traductors ACEC i AELC?
 
Destacaria el treball tècnico-jurídic realitzat amb Jordi Calsamiglia, advocat del Gremi. Van ser moltes hores, a banda de les reunions amb la Comissió Negociadora, redactant clàusules, recollint esmenes, harmonitzant textos i elaborant propostes que ens permetessin apropar posicions. Crec que en les dues instàncies les negociacions sempre van estar presidides per la bona fe de les parts.

- De les propostes de nous contractes, podria destacar-ne algunes de les millores substancials per a escriptors i traductors?

En són moltes, però jo en destacaria tres, que em semblen fonamentals. En primer lloc, recuperar la finalitat essencial del contracte d’edició, que és assegurar l’explotació continuada de les obres i la liquidació i el pagament puntual dels corresponents drets econòmics i limitar les cessions de drets d’autor al compliment d’aquesta comesa. Amb això, a més, s’estableix una fórmula oberta, que permet la incorporació de modalitats noves, a mesura que les editorials vagin desenvolupant models de negoci en l’àmbit digital. El segon punt seria regular les cessions a tercers, de tal manera que l’autor mai perdi el control sobre l’explotació de la seva obra, que és el que està passant fins ara. I finalment, la Comissió Paritària, amb el que he explicat anteriorment.

- Quin és l’àmbit d’aplicació d’aquests nous contractes?

El que es correspon amb l’àmbit d’actuació de les parts. Són vàlids per a tots els associats, ja siguin editors o autors, de les entitats signatàries de l’Acord del 8 de juny de 2009. En tot cas, tot i que ja està en plena vigència, res impedeix, en la mesura que es produeixin adhesions, que es pugui estendre a àmbits més amplis.

Tot i que no tenen el valor d’una norma jurídica, fet pel qual no són directament vinculants, no es pot ignorar que representen un compromís formal. Cal invocar-los com a part d’un codi de bones pràctiques que és imprescindible introduir en el sector.

- Què recomanaria als escriptors que vulguin conèixer-los i utilitzar-los en les seves relacions amb els editors?

En primer lloc, que tinguin clar que els autors i traductors no tenen una relació laboral amb els editors. Aquest Acord no és un Conveni Col·lectiu i el que aquí es discuteix no són salaris, sinó drets d’autor, que en la seva vessant econòmica signifiquen la participació de l’autor en els ingressos reportats per l’explotació de la seva obra.

Conscient de les enormes dificultats que suposa la negociació individual, recomano, abans que res, lluitar perquè s’apliquin aquests models i, a partir d’aquí, utilitzar aquests contractes com a guia d’aquesta negociació, procurant tenir una contraproposta per a cadascun dels punts en blanc dels models, amb una atenció especial a la remuneració (bestreta, percentatge, cessions); la durada; els terminis de lliurament i publicació; les modalitats d’edició; les cessions; etc., sense oblidar el seguiment (certificacions de tiratge, liquidació, pagaments, informació de reedicions, cessions, extinció, etc.).


Consulteu:

Els escriptors i editors catalans renoven els contractes d’explotació de les obres

Projecció i conseqüències de l’acord entre autors i editors
, per Antonio Tello

Modalitats de contractes

   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2