Diumenge, 7 de juny de 2020



Castellano  


La supressió del cànon digital amenaça de mort les entitats de gestió
14/12/2012



(Foto:Jesús París)
 

L’aprovació per part del Govern central, la setmana passada, del Reial decret que confirma el canvi de sistema de compensació per còpia privada després de dos anys d’indefinició legal ha estat el darrer cop als drets de compensació per còpia reprogràfica a l’Estat espanyol, en aquest cas concretat en les entitats de gestió d’aquests drets. El nou model confirma el que ja succeïa aquest any: els fabricants d’aparells tecnològics no pagaran ni un euro en compensació dels drets de reproducció i en canvi serà l’Estat qui ho farà. El canvi d’emissor en el pagament implica una reducció del 95% dels ingressos de les entitats de gestió, com el Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) –i, per extensió, l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya–, que els destinen sobretot a activitats culturals, socials i de difusió.

La proposta del Govern de l’Estat culmina un procés que ha perjudicat en els darrers anys els legítims drets dels autors en compensació per la reprografia de la seva obra. El cànon per còpia privada va ser revisat pel Govern central el 2008 per adaptar-se al nou panorama digital. Aquesta revisió ja va resultar perjudicial per als autors, especialment els escriptors i editors (agrupats a CEDRO), ja que els ingressos rebuts pels aparells que s’incorporaven al gravàmen del cànon resultaven inferiors dels que deixaven d’estar-ho o baixaven la seva aportació de manera considerable (com, per exemple, les fotocopiadores).

El nou escenari és un cop dur per a les entitats de gestió de drets: dels 115 milions d’euros que es van recaptar en compensació pels drets d’autor (aportats per la indústria i, per tant, pels consumidors beneficiaris) es passarà a 5 milions. Aquesta quantitat s’haurà de repartir entre totes les entitats de gestió de drets: CEDRO, SGAE, Agedi…

L’Associació Col·legial d’Escritpros de Catalunya (ACEC) ha rebut la notícia amb una barreja d’indignació i resignació. El seu tresorer, Josep Anton Soldevila, ha assegurat que la supressió del cànon digital és un “cop dur” per a les societats de gestió, ja que perdran més del 95% dels ingressos que recaptaven en concepte de l’ús de l’obra dels autors. Soldevila recorda que aquestes entitats “no només es dediquen a repartir i administrar aquests diners, sinó que també ofereixen un ventall de serveis assistencials als seus agremiats”.
 
La situació és tan crítica que moltes d’aquestes entitats es debaten seriosament la seva existència. I aquesta passa, inevitablement, per trobar noves vies de finançament, com ha començat a fer l’ACEC. “No es tracta només de ser-hi, sinó de tenir capacitat econòmica per poder fer coses”, explica Soldevila. Al marge de les iniciatives concretes de cada associació, la primera mesura conjunta acordada per les entitats vinculades a CEDRO ha estat reclamar a la Unió Europea que faci rectificar el Govern espanyol i l’obligui a mantenir la política comuna, que passa pel cànon digital. L’aplicació del cànon digital per reprografia està emparat per una Directiva de la Unió Europea.
 
El tresorer de l’ACEC entèn que els arguments els donen la raó: “la reforma del model perjudica els autors i beneficia els fabricants de productes tecnològics, que deixaran de pagar el cànon digital i, en canvi, no tindran l’obligació de compensar la supressió d’aquesta taxa amb una baixada de preus dels seus productes”. Tot i així, adverteix que els procediments judicials com aquest acostumen a ser molts lents i, per això, encara que la Unió Europea els doni la raó d’aquí a un temps, “el mal ja estarà fet”.
 
Per això, amb l’objectiu de garantir la viabilitat de les societats de gestió i de les associacions vinculades, Josep Anton Soldevila considera òptim el model alemany, on la principal font d’ingressos prové del sistema de Llicències, que consisteix en atorgar la facultat de reproduir les obres que consten en un repertori, a canvi de d’una quantitat dinerària pactada en base a barems estadístics. Les entitats que subscriuen aquestes llicències són empreses de reprografia, entitats docents, universitats etc. “Aquest model de llicències ja reporta, per a les societats de gestió alemanyes, més beneficis que no pas el cànon digital tradicional”. Es tracta d’una via per a l’esperança si no fos perquè l’adaptació d’aquesta proposta a les realitats catalana i espanyola encara es troba en una fase molt incipient i que, d’entrada, la majoria d’universitats espanyoles s’hi han mostrat reticents.



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2