Tinc 51 anys. Soc de Barcelona. Soc periodista cultural i escriptor. Estic casat i no tinc fills. Política? Progressista, socialista de tota la vida. Creences? Ateu que davant un problema demana a ‘Algo’ que li doni un cop de mà. Col·lecciono llibres dedicats pel seu autor en primera.
‘Aprende a escribir’ Néstor Luján dictava les seves novel·les, Hemingway les estilografiava a peu dret (les morenes) sobre un faristol. Hi ha hagut escriptors de llit, llapis i quadern, d’altres de màquina d’escriure (Reverte en conserva una a punt: “Si hi ha una apagada, seré l’únic escriptor d’ Espanya que podrà continuar escrivint”), uns escriuen d’una tirada i d’altres munyen només un grapat de paraules al dia, i n’hi ha que avancen seguint un pla i els que segueixen una intuïció impredictible... La casuística entre escriptors és infinita. Per això aplaudeixo l’obra que Álvaro Colomer ha culminat: Aprende a escribir ( Debate), un inventari de “tics” d’escriptors: inspiren. Malgrat que el colofó el posa la centenària poeta Ida Vitale: “El món no deixarà de girar per un vers de menys: prefereixo anar a comprar i tenir la casa neta”.
Quants escriptors coneix?
Dos centenars o potser més, n’he perdut el compte.
Què és un escriptor?
L’individu més important d’una societat.
Ah, sí?
Busca un país a internet... i et sortiran els seus escriptors: l’escriptor resumeix l’ànima d’una comunitat en una època.
L’escriptor encara té aura?
Més l’escriptor “d’abans” que els d’avui.
Quina és la diferència?
Abans era obra-persona: el veies en un cafè i volies ser ell! Avui el veus i... pots repudiar la persona i admirar la seva obra.
Avui tothom escriu una novel·la.
Ja: faig classe en una escola d’escriptura.
I què hi veu?
El que vol escriure escriu. El talent es veu. I hi ha els de “no he tingut temps”.
Què és fonamental per ser escriptor?
Les “hores natges”, que diu Leonardo Padura: hores de feina regular, disciplina.
Si li dic “pensi en un escriptor”...
Enrique Vila-Matas. És el meu model d’escriptor amb consciència d’escriptor.
Quins tipus d’escriptors hi ha?
Els de mapa (abans d’escriure han preparat un esquema) i els de brúixola (escriuen seguint els seus pressentiments).
Quantes hores escriuen els escriptors?
Es dosifiquen, la majoria. Aramburu escriu en tirades d’hora i mitja, amb parades per distreure’s, per descansar.
“Tres pàgines al dia”, deia Racionero.
O una! I en un anyet obtindràs un llibre de 365 pàgines. Graham Greene aconsellava escriure només 500 paraules diàries.
Però molt bones.
Alguns escriptors, abans de posar-s’hi, pensen molt en el que escriuran: Irene Vallejo mira el sostre des del sofà, Fernández Mallo mira la tele sense veu...
I s’hi posen al matí o de nit?
Alicia Giménez-Barlett és de matí, i a les quatre dina. Després practica jardineria. Ignacio Martínez de Pisón llegeix i practica idiomes al matí, escriu després de dinar... L’escriptor noctàmbul és un mite.
I l’escriptor bohemi i dipsòman?
Avui els escriptors fan esport, no beuen ni fumen ni tranuiten: corren, neden... Gabi Martínez corre a punta de dia i es dutxa amb aigua freda tot l’any. Cercas corre. Però avui estan nedant més que corrent, he vist: Puértolas neda, Reverte neda...
Algun altre esport?
Pérez-Reverte abans es posava botes militars i feia salts al seu jardí. Luna Miguel... es masturba: després d’un primer orgasme, escriu sense buscar ja el segon...
Deu saber més excentricitats...
Fernando Aramburu li llegeix l’escrit al seu cactus: Mendizábal, li diu. Eva Baltasar escriu davant un mirall: es va mirant als ulls i preguntant-se si és sincera.
Escriuen sempre a casa?
Abans fingien escriure en bars..., però a casa reescrivien. Soledad Puértolas es- criu a la cuina. Sara Mesa ha instal·lat el seu escriptori al bany.
Bé hi deu haver escriptoris normals.
Héctor Abad Faciolince treballa en dos escriptoris, un per a les emocions tristes, un altre per a les alegres. Carme Riera escriu amb dos ordinadors: un per al català, i en un altre tradueix cada frase al castellà.
“Cada mestre”...
Mesa escriu davant els seus ninots mirant-la. Ramón Andrés s’envolta de llibres del to a què aspira en el llibre que escriu.
Li han explicat trucs d’escriptura?
Martín Caparrós: quan una frase se t’encalla, si la converteixes en hendecasíl·laba (onze versos), fluirà! La unitat de pensament en espanyol és hendecasíl·laba, diu.
També és important la primera frase.
Luis Mateo Díez la compara amb el fanal que il·lumina la façana de l’edifici: hi entres i vas encenent llums pel passadís, les frases que segueixen.
I per continuar escrivint fins al final convé... tenir salut.
Escriure obsessivament pot ser insalubre: a Rosa Montero li queien els cabells en una època que escrivia quasi sense menjar. El metge la va renyar i la va medicar.
I si hi ha un bloqueig narratiu, què?
Hemingway aconsellava deixar una idea penjada per a l’endemà... Així sempre hi ha alguna cosa per començar a escriure.
Alguna confessió d’escriptor que l’hagi sorprès?
Elmer Mendoza, autor de novel·la negra, cada matí demana perdó a Déu per les persones que aquell dia matarà per escrit.
Una altra confessió.
Bernardo Atxaga indica a la seva dona com acabar la novel·la que està escrivint... si ell morís abans de poder acabar-la.
Doni un bon consell al futur escriptor.
Disciplina... i confiança! “Els poetes que desapareixen són els que van tenir dubtes del seu talent”, sentencia Raúl Zurita.
