Dimarts, 29 de setembre de 2020



Castellano  


L’homenatge a Giménez-Frontín ressalta el seu paper com a mediador clau en la cultura de la Catalunya actual
9/6/2009




Acte d'homenatge a José Luis Giménez-Frontín
Amics, familiars, socis de l’ACEC, representants institucionals i gent del món de la cultura en global van retre, el passat dilluns 8 de juny, un càlid homenatge a José Luis Giménez-Frontín, secretari general de l’ACEC i ànima mater de l’entitat, traspassat el passat 21 de desembre. La sala d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya es va omplir de gom a gom per assistir a l’acte, convocat per l’ACEC –amb la col·laboració de CEDRO, la Institució de les Lletres Catalanes i el Col·legi de Periodistes– i que va presidir el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. L’homenatge va estar articulat per ressaltar les múltiples facetes, tant personals com intel·lectuals, de Giménez-Frontín, que van glossar els ponents convocats: Anna Caballé, Nora Catelli, José Corredor-Matheos, Juan Antonio Masoliver-Ródenas, Miquel de Palol i Sergio Vila-Sanjuán. Totes les intervencions van coincidir a destacar el fonamental paper de mediador entre les cultures d’expressió catalana i castellana en la Catalunya dels darrers trenta anys, exercit amb excel·lent habilitat per Giménez-Frontín, així com els seu perfil independent i la seva obra d’accentuada qualitat.

La presidenta de l’ACEC, Montserrat Conill, va obrir l’acte i va destacar la coincidència en la data d’aquest homenatge amb la signatura amb el Gremi d’Editors per als nous contractes-marc, duta a terme hores abans, “una fita per la qual tant havia treballat José Luis: la seva herència a l’ACEC constitueix un estímul per continuar la seva tasca”. Acte seguit,, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va traçar el paper determinant exercit per Giménez-Frontín en l’acostament de “dos universos, cadascun víctima de les seves pròpies circumstàncies i que tendien a viure allunyats. Gràcies a ell van viure en contacte i van millorar el món cultural d’aquest país”. Tresserras va assenyalar que l’herència de l’homenatjat haurà resultat clau perquè Catalunya “esdevingui una de les plataformes més vives i dinàmiques de la indústria cultural del món”. Per la seva part, el seu fill Daniel va cloure la part inicial d’intervencions, amb un sincer agraïment a les mostres de solidaritat i coratge rebudes i mostrant-se orgullós de “la professió del meu pare: escriptor”.

Univers intel·lectual
El bloc de ponències va recórrer tots els universos de Giménez-Frontín en les seves múltiples facetes. Anna Caballé, secretària general de l’ACEC, va obrir aquest torn recordant una conversa recent amb Giménez-Frontín sobre el filòsof Peter Sloterdijk a propòsit de la culminació de les memòries de l’homenatjat, Los años contados, presentades dos mesos i mig abans de la seva mort. Caballé va repassar la seva trajectòria vital i intel·lectual, el seu esperit crític i independent, la seva solidaritat i els seus dots per al treball en equip, entre d’altres virtuts del que va ser el seu antecessor en el càrrec.

A continuació, Juan Antonio Masoliver-Ródenas va esgrimir un elogi de la seva obra de manera independent a l’elogi a la seva persona i va iniciar el seu parlament subratllant que “poques vegades una mort tan inesperada ha estat tan sentida per tantes veus tan dispars”. El crític i amic de l’homenatjat –amb qui va coincidir en bona part de la seva trajectòria formativa i intel·lectual– va apuntar que Giménez-Frontín “va ser i és un model a imitar”. Va ressaltar el seu compromís poètic i el va definir com una persona “audaç, moderna, avantguardista i independent”. “La seva obra es va alimentar del que era fugaç i etern, com es posa de manifest en el seu poema ‘Aquí y ahora’”.

Nora Catelli també va cloure la seva intervenció citant un vers de Giménez-Frontín, “El paraíso es un amor que pasa”. Abans, però, va ressaltar la important gestió duta a terme al capdavant de la Fundació Caixa Catalunya, que va dirigir durant quinze anys “de cap forma endogàmica, sinó oberta i amb gran eficàcia”.

Miquel de Palol va glossar l’homenatjat “des de tots els vessants possibles”. “Era una persona que sabia escoltar i amb qui es podia debatre amb serenor, una cosa que és fàcil de dir i difícil de fer. Ens va ensenyar a valorar l’intermediari, el possibilisme i les posicions intermèdies”, va afegir. Palol va ressaltar que la bona entesa entre les dues associacions d’escriptors catalanes (ACEC i AELC) havia “estat gràcies a aquesta visió de complementarietat”.

Corredor-Matheos va submergir-se en l’obra poètica de Giménez-Frontín, “marcada per un clar creixement”. “Per a ell, escriure poesia no era un judici amb la realitat”, va afegir, “la vinculació entre poesia i autor i la seva ànsia de viure en plenitud es manifesta en el tram final de la seva obra”.

Sergio Vila-Sanjuán va centrar-se en la faceta periodística de Giménez-Frontín, des del seu paper de coordinador del suplement literari de Teleexpres, fins els articles al suplement Culturas de La Vanguardia i Tendències d’El Mundo Catalunya. Vila-Sanjuán va destacar que els dos articles pòstums de Giménez-Frontín “recullen el seu perfil: la crítica no era per aspectes de dreta o esquerra ni territorials, sinó per qüestions d’humanitat, que van ser les que sempre el van preocupar”.

Consulteu l'article
"El mundo de la cultura rinde tributo a Giménez-Frontín", publicat a El Mundo.



Vídeo en record a José Luis Giménez-Frontín


Galería fotogràfica
   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2