Dimarts, 29 de setembre de 2020



Castellano  


L’apropament a la poesia de Juan Luis Panero
17/11/2011

Primera sessió de les X Jornades Poètiques


Juan Luis Panero, Rodolfo Häsler i Miquel Lluís Muntané (Foto:Carme Esteve)
 
El gran poeta Juan Luis Panero va inaugurar, el 16 de novembre, les X Jornades Poètiques de l’ACEC amb una conferència en què va oferir un itinerari de les seves trobades personals amb la poesia. Entre els noms que van marcar el seu cànon personal va ressaltar Cernuda, T.S Eliot, Vinyoli i la prosa poètica de Rulfo.

“Ja no escric poesia perquè penso que ja he dit tot el que havia de dir”, va explicar Panero, que fa més de 10 anys que no publica cap text. Per això, va decidir obsequiar l’auditori amb un repàs vital i molt íntim dels seus apropaments a la poesia a través de grans escriptors. “Descobrir l’obra de Luis Cernuda va ser per a mi una revelació absoluta”, va recordar l’autor, “en ell hi havia la música que ja havia sentit amb Rubén Darío, la rebel·lió de Neruda o Blas de Otero, però sobretot era l’obra d’un poeta que havia creat un món propi”. Però si algú va marcar en aquella època a Panero va ser el poeta anglès T. S. Eliot: “Penso que és el gran poeta del segle XX i l’exemple que m’he posat per intentar arribar a la seva alçada, al seu pensament”, va explicar Panero. I amb la seva ironia va afegir: “Vaig trobar en ell un pensador, perquè hi ha molts poetes que no pensen res, que només escriuen més o menys bé”. I amb tot aquest material, Juan Luis Panero va començar a escriure “de manera professional” i el 1968 va publicar el seu primer llibre.

En l’evolució com a poeta d’aquest gran autor, però, va haver-hi un altre salt important a la seva vida: el temps que va passar a Amèrica, sobretot a Mèxic. Allà va experimentar dos “grans i profunds descobriments que em van proporcionar una obertura a mons diferents”: Juan Rulfo i Jorge Luis Borges, amb qui va establir una relació personal. De Rulfo, Panero va assegura que “amb el seu talent te n’adones que la poesia i la prosa estan més a prop del que sembla”.

“Al llarg del temps es va perdent la virginitat literària i llegeixes amb cert aire professional sense la ingenuïtat necessària per apropar-te a la poesia”. Així va raonar Panero el fet de no tenir grans descobriments a la seva vida a partir de llavors. Però això va canviar amb Joan Vinyoli, “el meu últim gran descobriment, a qui vaig visitar en quatre ocasions just abans que morís i van ser inoblidables”. La lectura de Vinyoli va animar Panero a escriure una altra vegada. Ara, però, el gran poeta ja no publica perquè pensa que “ja he dit tot el que havia de dir i, moltes vegades, els poetes, en la vellesa, només es repeteixen”.

La primera sessió de les Jornades Poètiques de l’ACEC va acabar amb la lectura dels versos de Juan Luis Panero, Miquel Lluís Muntané i Mireia Vidal-Conte. La segona jornada del certamen, avui 17 de novembre, tindrà com a eix central “La construcció de la tradició poètica occidental”, amb les intervencions de Guillermo Carnero i Salvador Oliva.




Consulteu el programa de les Jornades Poètiques.


Galería fotogràfica
   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2