FES-TE'N SOCI
Català - Castellano


Va néixer a Buenos Aires el 1940. Després es va fer –una mica- gran, va gaudir d’una ciutat no contaminada. Després es va llançar a canviar el món i casi ho aconsegueix, llàstima que el dia programat per l’aconteixement, va ploure a bots i barrals i la gent no estava per a refredats. A la mitja edat de la pubertat va començar a balbucejar grafies i sons per a llegir. Una vella veïna del barri, al tenir aquells papers davant dels seus ulls, va moure el cap amb escepticisme i li va dir que deixés aquells versos i es dediqués a alguna cosa més útil. Es va proposar fer-li cas a la senyora i es va apuntar a ciències marines, però, com que ja no va poder aprendre a nadar perquè té el nas molt tapat, intuí que amb aquell futur es moriria de gana. Va decidir tornar a usufructuar papers que molt amablement li oferien els arbres. Què va succeïr llavors? Que igualment es moria de gana. Però ara la driblava perquè quan escrivia s’oblidava de menjar. Per això escriu i a sobre el manté esbelt i no necessita dietes ni massatgistes d’aquells que es publiciten per la tele a les tres de la matinada. Solament pren vitamines que surten del seu bolígraf directament a les seves entranyes. Tenia raó la seva veïna: no hi ha res menys útil que aquella “cosa” de la poesia, i això ho saben fins i tot els peixos de les profunditats del mar.







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat