Ramón Gil Novales ( Osca; 1928-Barcelona 2018), escriptor, dramaturg i traductor. Va estudiar en l'Institut Ramón y Cajal d'Osca; va tenir per professor de francès a Michel del Castillo i d'anglès al lliurepensador Eduardo Vázquez, i va sofrir els bombardejos de la Guerra Civil. Va començar Dret a la Universitat de Saragossa, però ho va abandonar per falta d'interès. Dins de la Generació del Mig Segle es va situar en el grup de Barcelona, on resideix des de 1955 i on va conèixer, gràcies al seu amic Carlos Cortés, a Carlos Barral, per qui va fer traduccions, Jaime Gil de Biedma i als germans Goytisolo, amic en particular amb el poeta en català Salvador Espriú. Va treballar durant un temps en l'Editorial Plaza i Janés. És habitual d'una tertúlia amb un grup d'amics, entre els quals està l'historiador Gabriel Jackson. En tota la seva obra són constants dos elements: la localització aragonesa i la difícil inserció social dels quals anteposen l'honestedat al benefici personal. Tracta les relacions de l'home amb el poder, el caciquisme, l'emigració, la guerra... El seu estil és molt pur i cuida especialment l'oralitat de la paraula. En el seu teatre assenyala Manuel Gómez García (Diccionario Akal de Teatro) els trets determinants del compromís crític, la denúncia i la recerca formal. És Premi de les Lletres Aragoneses 2008. És soci de l'ACEC i va pertànyer a la seva Junta Directiva
