Jueves, 28 de marzo de  2024



Català  


Con la poesía de Isabel Mercadé y Francesc Prat
acec12/2/2017



(Foto:la)
 


En el Aula de ACEC se inauguró el espacio Otras Voces / Altres Veus, que amplía el ya iniciado en su día con Voces Nuevas / Veus Noves. En esta primera sesión contamos con la presencia de dos poetas: Isabel Mercadé y Francesc Prat, que fueron presentados por el poeta y editor Antoni Clapés.  Seguidamente se ofrece una muestra de la poesía de los poetas.










POEMAS DE ISABEL MERCADÉ

DÓNDE 

cuando a la casa del lenguaje 
se le vuela el tejado 
yo me guarezco 

o algo así 

dijo ella 

una vez 
hubo palabras
y carne y tacto 
y saliva 

aquel esplendor 
todo lo nombraba 
o no 

palabras desnudas 
dijo él 
(de bordes embotados) 

tomé algunas
esperaba una respuesta 
pero el tiempo
es inclemente

y ya no tengo

dónde

refugiarme 

CONTEMPLACIÓN

contemplación 
hojas
sol
lluvia 
escribir el poema
dónde 

y de pronto
resplandor amarillo

afuera
florecieron las mimosas
y todo 
indiferente 
generoso y extraño 
continúa 

A VECES ME SORPRENDO 

Si hundes largo tiempo tu mirada en el abismo, el abismo acaba por penetrar en ti.

Friedrich Nietzsche 

a veces me sorprendo 
mirando 
como un transeúnte 
que ve de pronto
con espanto
su reflejo

y siento miedo
y una especie de fascinación
como quien se para
con los deditos de los pies
sobresaliendo
en el borde

y digo bien
           deditos
porque al final de la ponzoña 
todavía aguarda ella
aquella otra
pequeña y egoísta
y generosa

acurrucada bajo dos sillas
o saltando a la comba
y contemplando
las motitas bailantes
sobre la acera 
de los plátanos 
en una calle
vacía y soleada 
un mediodía
de domingo 

entonces 

qué bien sabía

a quien querer 

(del libro, Dónde o sobre grutas y arena

POEMAS DE FRANCESC PRAT 

DE LES GENIVES CAU LA POR... 

De les genives cau la por neolítica i el fred. 

Veig la primavera amagada en un gra de calamarsa, dens com els morts que visito. 

Una clariana es bada bondadosa, vola dins la majestat dels núvols. 

Amb Blake contemplem el goig verd i blau de finals de febrer, inflat d’esperança, de plaer humà i vegetal que s’enfila cap a la bellesa.

La tendresa suau, entortolligada amb la putrefacció, brota.

I ningú té por dins aquest enllaçament infinit. 

LLEVANTADES D'ALBES... 

Llevantades d’albes cercant el sentit de l’univers. Intel·ligència i bondat sota el cel. Les onades, els rius; i els humans capaços 
d’estimar i entendre, atrets per la bellesa que engendra i regenera. 

Quina fertilitat fora els cementiris. Ulls dins d’ulls trobant el nucli de l’existència; pells i abraçades, amorosides amb el vi del ser: l’esplendor d’existir. 

Equilibri 
amorós, 
persistent.
Vida i mort 
cap al març. 


 (del libro, Celístia)



   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2