Viernes, 29 de marzo de  2024



Català  


El ángel, la musa y el duende: Tres voces poéticas: Marga Clark, Mariana Colomer, María Elena Martínez Abascal
acec23/10/2014


<Todas las artes, y aun los países, tienen capacidad de duende, de ángel y de musa, y así como Alemania tiene, con excepciones, musa, e Italia permanentemente ángel, España está en todos tiempos movida por el duende, como país de música y danza milenarias, donde el duende exprime limones de madrugada, y como país de muerte, como país abierto a la muerte.>>

Este fragmento forma parte de una de las más bellas conferencias pronunciadas por el poeta Federico García Lorca (en Cuba, 1930). Conferencia en la que el autor define al duende como «un poder y no un obrar, es un luchar y no un pensar», y lo contrapone al arte que puede tener la capacidad de ser visitado por el ángel, o de vez en cuando incorporar a la musa. Por el contrario, España, escribe Lorca, «está siempre movida por el duende>>.  Duende que tiene que ver con el espíritu, con lo indecible, con lo inafable, con algo casi divino que se despierta <<en las últimas habitaciones de la sangre>>. Nos puede llegar a evocar el <<artista enduendado>>, incluso, por su gran sensibilidad ctónica, a la figura de la chamana o del chamán.

Esta triple concatenación anímica de «ángel, musa y duende» -elementos que de alguna manera han de “visitar” la oficina de todo creador y hacerse visibles en su obra- es la que nos ha sugerido la posibilidad de celebrar hoy esta sesión: congregar a tres excelentes poetas al servicio -cada una a su manera y modo- de estos tres grandes elementos de vocación demiúrgica, al referirnos a la creación.

¡De quién es más fiel devota cada una de ellas lo podremos descubrir al escucharlas!

Valentí Gómez i Oliver
Poeta y moderador

Las poetas

Marga Clark
(Madrid), escritora, poeta y artista fotógrafa. Realizó su carrera universitaria y cursos especializados de teatro, cine y fotografía en Nueva York, estudiando con el gran maestro del retrato, Philippe Halsman, obteniendo la beca de la Academia Española en Roma (1993-1994). Su obra fotográfica se encuentra en importantes colecciones y museos. Entre sus publicaciones hay que destacar en fotografía: Movimiento estático (1985), Agua (1991); en ensayo: Impresiones fotográficas (1991); bibliófilo: De Profundis (1989), Chiaroscuro (1993), Flor de fuego (1996); en poesía: Del sentir invisible (1999), Auras (2001), Pálpitos (2002). El olor de tu nombre (Premio Villa de Madrid 2008), edición bilingüe en italiano (2014). Amnios (2009), Campo de batalla (2010), Luzernario (2012). Olvidada de mí (2014); en novela: Amarga luz (2002- 2011). Su obra como poeta ha sido recogida en diferentes antologías. Ha impartido confe¬rencias y talleres en universidades y encuentros poéticos y ha participado en numerosos festivales de poesía, nacionales e internacionales.

Mariana Colomer (Barcelona, 1962) es licenciada en Filología Hispánica (especialidad de Literatura) por la Universidad de Barcelona. Ha publicado Crónicas de altanería (1999), La gracia y el deseo (2003) -que incluye la segunda edición revisada de su primer poemario-, Libro de la suavidad (2008) y Salir de mí (2012). Parte de su obra ha sido traducida al inglés y catalán y por Emilio Coco al italiano y se la ha incluido en numerosas antologías y estudios, entre los que destacan: Ilimitada voz: Antología de poetas españolas, 1940-2002 (2003); Voces del margen: mujer y poesía en España. S. XX (2009), ambas obras de J. M. Balcells; La musa funámbula. Poesía española entre 1980-2005 (2008), de Rafael Morales Barba; Antología viva y confidente de la inspiración. Los poetas del silencio (2006), de Juan Miguel Domínguez Prieto; Lluernes al celobert. Antologia espiritual femenina (2007), a cargo de Teresa Costa-Gramunt y Yaratullah Monturiol; «Dios en la poesía española del s. XXI (II)», por Juan Carlos Rodríguez, en la revista Vida Nueva (2012). Ha codirigido la exposición y el libro Tan mortales tan divinas. 32 mujeres creadoras. Diálogo entre poesía y artes plásticas y audiovisuales (2005).

María Elena Martínez Abascal nació en Santander el 19 de mayo de 1960. Fue educada en sensibilidad y conocimientos artísticos por su padre, Marco Túnez, cantante de ópera y zarzuela. A los dieciocho años se trasladó a Barcelona, donde ejerce como catedrática de lengua y literatura castellanas. Ha realizado el doctorado en la Universidad de Barcelona, estudios de literatura inglesa en las Universidades de Westminster y Cambridge y ha sido ponente en diversos Congresos internacionales de literatura y filosofía. Entre sus publicaciones hay que destacar su ensayo Borges y la Filosofía (1991) y otros textos como Correspondencias entre la obra de Francisco de Aldana y Luis Cernuda (2005), Disfraz y pensamiento alegórico en Don Quijote de la Mancha (2008) así como sus poemarios La simetría del silencio (Eds. Torremozas, Madrid, 2008) y Cuerpos traslúcidos (Eds. Torremozas, Madrid, 2010). Su obra ha sido recogida en el Diccionario bibliográfico de la poesía en Cantabria (1970-2010) (Fundación Gerardo Diego).

 


L’àngel, la musa i l’encís:

TRES VEUS POÈTIQUES

Marga Clark, Mariana Colomer,
María Elena Martínez Abascal
«Totes les arts, i fins i tot els països, tenen capacitat d’en¬cís, d’àngel i de musa, i així com Alemanya té, amb excepcions, musa, i Itàlia té permanentment àngel, Espanya és en tot temps moguda per l’encís, com a país de música i dansa miŀlenàries, on l’encís esprem llimones de bon matí, i com a país de mort, com a país desclòs a la mort».
Aquest fragment forma part d’una de les més belles con¬ferències pronunciades pel poeta Federico García Lorca (a Cuba, 1930). Conferència en què l’autor defineix l’en¬cís com «un poder i no un obrar, és un lluitar i no un pensar» i el contraposa a l’art que pot tenir la capacitat d’ésser visitat per l’àngel, o de tant en tant incorporar la musa. Al contrari Espanya, escriu Lorca, «està sem¬pre moguda per l’encís». Encís que té a veure amb l’es¬perit, amb l’indicible, amb l’inefable, amb alguna cosa quasi divina que es desperta «en les últimes cambres de la sang». Per la seva gran sensibilitat ctònica, l’«artista encisat» també ens pot arribar a evocar la figura de la xamana o del xaman.
Aquesta triple concatenació anímica d’«àngel, musa i encís» —elements que d’alguna manera han de “visitar” l’oficina de tot creador i fer-se visibles en la seva obra— és la que ens ha suggerit la possibilitat de celebrar avui aquesta sessió: congregar tres exceŀlents poetes al ser¬vei —cadascuna a la seva manera i estil— d’aquests tres grans elements de vocació demiúrgica, en referir-nos a la creació.
De qui és més fidel devota cada una d’elles ho podrem descobrir en escoltar-les!
Valentí Gómez i Oliver
Poeta i moderadorva

 

Marga Clark (Madrid), escriptora, poeta i artista fotògrafa. Va realitzar la seva carrera universitària i cursos especialitzats de teatre, cinema i fotografia a Nova York, estudiant amb el gran mestre del retrat, Philippe Halsman, obtenint la beca de La Academia Española a Roma (1993-1994). La seva obra fotogràfica es troba en importants col•leccions i museus. Entre les seves publicacions cal destacar en fotografia: Movimento estático (1985), Agua (1991); en assaig: Impresiones fotográficas (1991); bibliòfil: De Profundis (1989), Chiaroscuro (1993), Flor de fuego(1996); en poesia: Del sentir invisible (1999), Auras (2001), Pálpitos (2002). El olor de tu nombre (Premio Villa de Madrid 2008), edició bilingüe en italià (2014). Amnios (2009), Camp de batalla (2010), Luzernario (2012). Olvidda de mi (2014); en novel•la: Amarga lluz (2002- 2011). La seva obra com a poeta ha estat recollida en diferents antologies. Ha impartit conferències i tallers en universitats i trobades

Mariana Colomer (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filologia Hispànica (especialitat de Literatura) per la Universitat de Barcelona. Ha publicat Crónicas de altanería (1999), La gracias y el deseo (2003) —que inclou la segona edició revisada del seu primer poemari—, Libro de la suavidad (2008) i Salir de mí (2012). Part de la seva obra ha estat traduïda a l'anglès i català i per Emilio Coco a l'italià i ha estat inclusa  en nombroses antologies i estudis, entre els quals destaquen: Ilimitada voz: Antología de poetas españolas, 1940-2002 (2003); Voces del margen: mujer y poesía en España. S. XX (2009), ambdues obres de J. M. Balcells; La musa funámbula. Poesía española entre 1980-2005 (2008), de Rafael Morales Barba; Antología viva y confidente de la inspiración. Los poetas del silencio (2006), de Juan Miguel Domínguez Prieto; Lluernes al celobert. Antologia espiritual femeni¬na (2007) a càrrec de Teresa Costa-Gramunt i Yaratullah Monturiol; «Dios en la poesía española del s. XXI (II)», per Juan Carlos Rodríguez, en la revista Vida Nueva (2012). Ha codirigit l'exposició i el llibre Tan morta¬les tan divinas. 32 mujeres creadoras. Diálogo entre poe¬sía y artes plásticas y audiovisuales (2005).

María Elena Martínez Abascal va néixer  a Santander el 19 de maig de 1960. Va ser educada en sensibilitat i coneixements artístics pel seu pare, Marco Tunes, cantant d'òpera i sarsuela. Als divuit anys es va traslladar a Barcelona, on exerceix com a catedràtica de llengua i literatura castellanes. Ha realitzat el doctorat a la Universitat de Barcelona, estudis de literatura anglesa a les Universitats  de Westminster y Cambridge  ha estat ponent en diversos Congressos internacionals de literatura i filosofia. Entre les seves publicacions cal destacar el seu assaig  Borges y la Filosofía (1991) i altres textos com Correspondencias entre la obra de Francisco de Aldana y Luis Cernuda (2005), Disfraz y pensamiento alegórico en Don Quijote de la Mancha (2008) así como sus poemarios La simetría del silencio (Eds. Torremozas, Madrid, 2008) i Cuerpos traslúcidos (Eds. Torremozas, Madrid, 2010). La seva obra ha estat recollida al Diccionario bibliográfico de la poesía en Cantabria (1970-2010) (Fundación Gerardo Diego).

Día 30 de octubre a las 7 de la tarde
Sala de Actos de la Residència d'Investigadors
C/. Hospital, 64 Barcelona



   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2