Diuen que una nena volia anar a la muntanya blava que veia des del brancal de casa seua. Sempre somniava aconseguir- la. Un dia inicià el seu camí per arribar-hi. Quan hi arribà va veure que no era blava. I seguí buscant la muntanya blava que veia més enllà. Però sempre, quan hi arribava, veia que no era d’aquell color. Així van passant els dies, els mesos i els anys i aquella nena, que es va fer gran, seguia buscant la muntanya blava. Fins que un dia, quan ja era vella, mirà enrere i va veure que totes les muntanyes eren blaves. Aquell dia descobrí el blau de llunyania. Carme Romia