Domingo, 3 de noviembre de  2024



Català  


Mor a Nova York la novel·lista Toni Morrison, premi Pulitzer i Nobel de literatura, que sempre va defensar els drets civils de la població afroamericana dels EUA
acec8/8/2019



(Foto:)
 

La novel·lista Toni Mor­ri­son, pseudònim de Chloe Ant­hony Wof­ford, va néixer en el si d’una família humil a la loca­li­tat de Lorain (Ohio, Estats Units) el 1931 i va morir ahir, als 88 anys, en un hos­pi­tal de Nova York, segons fonts pro­pe­res a l’autora.

 

El 1987 escri­via a la seva novel·la Belo­ved: “Les defi­ni­ci­ons per­ta­nyen als defi­ni­dors... I no als defi­nits.” Tot i això, mira­rem d’expli­car la vida d’aquesta gran llui­ta­dora pels drets civils de la població afro­a­me­ri­cana dels Estats Units, començant pel més vistós. Va gua­nyar un dels pre­mis més cobe­jats per a un escrip­tor anglo­saxó, el Pulit­zer, que li van con­ce­dir el 1988 per la seva cin­quena novel·la, pre­ci­sa­ment Belo­ved.

 

Va ser la pri­mera dona afro­a­me­ri­cana a gua­nyar el Nobel de lite­ra­tura. En con­cret, va ser la setena dona a rebre el premi, l’onzè autor dels Estats Units i el ter­cer de pell negra, després del nigerià Wole Soyinka, que el va gua­nyar el 1986, i de l’antillà Derek Wal­cott, just l’any ante­rior, el 1992. Després d’ella, no ha tor­nat a gua­nyar el Nobel cap autor de pell negra.

 

I és que la negri­tud va ser un dels temes més tre­ba­llats per Mor­ri­son, que, en les seves obres, parla de la vida dels afro­a­me­ri­cans i, sobre­tot, de les dones negres. Com can­tava John Len­non, “la dona és el negre del món”. Toni Mor­ri­son no va can­tar, però sí que va escriure sobre la dona i, a més, negra, que en molts casos duia una altra xacra social de nai­xe­ment, la pobresa. La versió nord-ame­ri­cana del vers de Maria Mercè Marçal “haver nas­cut dona, de classe baixa i nació opri­mida”. A la novel·la Vol­ver, hi lle­gim aquest diàleg amb una nena: “Ets molt intel·ligent... Què vols ser de gran? –Un home –va dir.” Mor­ri­son sem­pre va estar com­pro­mesa amb els drets civils i la lluita en favor dels sec­tors soci­als més des­fa­vo­rits.

 

Va debu­tar en novel·la el 1970, amb Ulls blaus, en què narra la història d’una nena negra que vol tenir els ulls del color de les nines de les nenes blan­ques. No va ser un debut precoç, ja tenia 39 anys, el que passa és que va dedi­car els pri­mers anys a for­mar-se, com a filòloga i huma­nista, i a exer­cir com a pro­fes­sora, pri­mer de llen­gua anglesa a la Uni­ver­si­tat de Texas Sout­hern (1955-57) i després a les uni­ver­si­tats de Howard, Albany (Nova York) i Prin­ce­ton, a més d’haver estat mem­bre de l’Acadèmia Ame­ri­cana de les Arts i les Lle­tres i del Con­sell Naci­o­nal de les Arts.

 

El 1964, a més, va començar a tre­ba­llar com a edi­tora literària a Ran­dom House de Nova York, on va ser pio­nera a obrir camí a una lite­ra­tura escrita des dels negres i per als negres. En aquesta etapa, va publi­car títols de Henry Dumas, Toni Cade Bam­bara, Angela Davis i Gayl Jones, entre d’altres.

 

Con­ti­nu­ant amb la seva car­rera literària, el seu segon lli­bre, Sula, va sor­tir el 1973 i va ser igno­rat per la crítica, com havia pas­sar amb el pri­mer.

 

El 1977 va arri­bar La cançó de Salomó, un relat sobre la unió del mate­ri­a­lisme i el poder de l’amor. En aquest cas, sí que es va con­ver­tir en un èxit popu­lar i li va valer el Nati­o­nal Book Cri­tics Award.

 

El 1981 va ser el torn de La isla de los caba­lle­ros, ambi­en­tada en una illa idíl·lica del Carib, en què la pla­ci­desa de la pare­lla de rics que viuen en una mansió es veurà tren­cada pels jocs de la passió entre amos i ser­vents. Belo­ved, del 1987, narra la història d’una esclava que acon­se­gueix la lli­ber­tat i que, para­do­xal­ment, des­co­breix les vari­a­des for­mes d’escla­vatge que l’home ha creat. El 1998 Jonat­han Demme la va dur al cinema, pro­ta­go­nit­zada per la peri­o­dista Oprah Win­frey i per Danny Glo­ver.

 

El 1992, just abans del Nobel, va publi­car Jazz, que explica la història del Joe i la Vio­let, una pare­lla que torna a la seva Virgínia natal fugint de la into­lerància i espe­rant for­mar part de l’estat del benes­tar, sense que el seu color de pell hi influ­eixi nega­ti­va­ment. Però la passió que sent Joe per una ado­les­cent –la passió amo­rosa també va ser un dels temes trac­tats a bas­ta­ment per Mor­ri­son– els durà, a ell i a la Vio­let, fins a l’assas­si­nat i el des­con­cert, deam­bu­lant per uns car­rers de Nova York plens de jazz. Un retrat social que es va con­ver­tir en best seller, com l’obra següent, l’assaig Jugando en la oscu­ri­dad (1992).

 

Després de l’èxit de Jazz i de rebre el Nobel, va publi­car les novel·les Paraíso (1997), ambi­en­tada a la dècada del 1970 a Ruby, un poblet d’Okla­homa, on qua­tre dones han d’enfron­tar-se a la pèrdua dels valors morals per part dels homes; Amor (2003), que narra l’odi que es mos­tren i la lluita que man­te­nen dues dones que esti­men el mateix home; Una ben­dición (2008), en què, a través de la història d’amor i amis­tat d’una jove afro­a­me­ri­cana del segle XVII, Mor­ri­son parla de l’escla­vatge, el racisme i la segre­gació, i Vol­ver (2012), que, ambi­en­tada a la dècada del 1950, explica la història de Frank, un excom­ba­tent de la guerra de Corea que torna a casa i es troba amb el menys­preu pel seu color de pell, tot i haver llui­tat pel país.

 

El 2015 va publi­car la seva última novel·la, La noche de los niños, el viatge iniciàtic i de redempció de Bride, una bella exe­cu­tiva d’èxit que, pel fet d’haver nas­cut d’un negre molt més fosc que els de la seva família, ja és objecte d’un menys­preu que la per­se­guirà al llarg de la vida.

 

Com a curi­o­si­tat, Toni Mor­ri­son és l’autora del lli­bret de l’òpera de dos actes Mar­ga­ret Gar­ner, amb música de Ric­hard Dani­el­pour, estre­nada el 2005.

 

“Sem­pre cal més passió, més talent, per expli­car el que ens ha pas­sat en les nits fos­ques i en els dies asso­le­llats”, va escriure Toni Mor­ri­son. A ella, és evi­dent que no.

Lluís Llort



   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2