El poeta i narrador barceloní Albert Tugues reprèn, tres anys després de la Balada de l’aprenent de joieria que tenia la mare puta, el personatge d’un quartet de Balades, la segona de les quals és la que avui es publica, Balada de l’oficinista, el cantant i la meuca en cap.

Tugues dissol el realisme més descarnat en un onirisme fantasiós de tons estridents, a voltes extrems, que semblaria perseguir l’evasió com única escapatòria possible de l’absurd món circumdant. El poeta no inventa, ans retrata com ho faria un autor costumista barceloní cent anys enrere. Això sí, n’actualitza les formes, curulles de tot el que ha enriquit des d’aleshores la tradició literària.

El llibre es presenta amb unes il·lustracions de Raúl Yagüe realment escaients per tal com el dibuixant ha sabut posar un fons de detallada ironia als al·lucinats relats corals del poeta.